El passat dia 1 de novembre vaig tenir el plaer de ser convidat per l’associació d’antics alumnes de la UPV, per donar una xerrada en el seu grup Innova y Acción (# innovayacción) sobre el repte que tenim tots d’organitzar-nos per innovar amb èxit en les nostres respectives empreses.
Va ser molt interessant conèixer a l’Olga i la Luz, dues exploradores i connectores nates, i ja sabem que aquestes són dues habilitats absolutament imprescindibles per innovar a dia d’avui. Amb elles, segur que Innova y Acción seguirà funcionant tan bé com em van demostrar, especialment a nivell de capacitat de sorpresa pel que fa a la localització i contingut de les trobades, capacitat de convocatòria, capacitat per crear continguts i d’oferir valor als seus clients. Felicitats de nou!
Un plaer també conèixer l’ecosistema valencià d’innovació corporativa a diversos sectors, des de l’àmbit de la salut, al de l’alimentació o la tecnologia, tots amb els seus reptes i els seus models d’innovació, tots amb ambició per seguir progressant. I va ser un plaer, també, aprendre mitjançant la conversa. Moltes gràcies per les insistents preguntes, m’encanta! I encantat de veure l’interès en el model iFlow d’organització de la innovació entre els responsables d’innovació a València, una molt bona senyal que el compromís amb la innovació és de transformació real.
Us deixo al final d’aquest post part de la presentació que vaig realitzar, i permeteu-me que em dirigeixi a tots els responsables d’innovació lectors d’aquesta plataforma oberta que és SDLI, per fer-vos un breu resum en 10 punts sobre com organitzar-nos per innovar amb èxit en les nostres respectives organitzacions:
1. Primer, un fet: els nivells de satisfacció que hi ha a les empreses pel que fa als resultats dels seus esforços d’innovació són realment molt baixos (fins a un 6%, diu McKinsey, afirmen estar realment satisfets).
2. La principal raó perquè això passi és la poca capacitat que tenim per crear entorns que anomeno de “zona blava”, és a dir, que facilitin als innovadors de les companyies la possibilitat de pensar diferent, provar projectes nous, fallar, canviar , empatitzar… al contrari de la zona vermella, és a dir, sota pressió, càstig per error, decisions ràpides, resultats a curt termini.
3. Les companyies més innovadores estan evolucionant en models d’innovació amb unitats ad-hoc d’innovació (més properes a les jerarquies típiques de l’era industrial), cap a models de companyia-xarxa, en la qual la innovació forma part del dia a dia de l’organització, fora de jerarquies, i amb la presa de decisions transferides als extrems de les organitzacions.
4. No obstant això, la majoria de companyies estem enmig d’aquest camí, lluitant per crear sistemes operatius duals (veure els autors John Kotter o John Hagel) en els quals motivar voluntaris perquè innovin amb nosaltres, intentant crear entorns més col·laboratius i on l’error no sigui tan mal vist (és a dir, canviant la cultura de la companyia).
5. El problema real que ens trobem és que la innovació xoca frontalment amb les formes de fer tradicionals de les organitzacions.
6. Com a responsables d’innovació, ens encarreguen que activem el procés d’innovació de l’empresa i “d’innovar”, però no podem oblidar que innovar és transformar el negoci, i que, per això, som responsables d’impactar en el conjunt del sistema organitzatiu, per ajudar a canviar aquestes formes de fer tradicionals. Si volem innovar de veritat, és a dir, innovar per transformar un negoci que està en risc, és clar.
7. No, no podem deixar aquesta responsabilitat al CEO o els seus directius. Ells treballen sota el prisma de l’explotació, i no estan interessats en la transformació (o almenys no tant com ho estàs tu, o no tant com ho necessita l’empresa, encara que moltes vegades no ho vegi així el CEO).
8. Per això, el paper amagat del responsable d’innovació és el de connectar i buscar aliats, tant dins de la resta de l’organització com fora d’ella, per transformar el negoci. Començant per l’usuari final, però també en tots els departaments de l’organització. Els responsables d’innovació no som els creatius, som els connectors. Que no se’ns oblidi això.
9. Innovar requereix, en efecte, d’aspectes que inicialment semblen fora del nostre abast:
- Un tipus de lideratge innovador i basat en la confiança i no en el control,
- Capacitat d’obrir-nos a l’exterior (usuari, universitats, talent extern, startups…)
- Enamorar als professionals del conjunt de la companyia.
10. En definitiva, com deia el VP de Vendes d’Epson en Retina, les empreses a llarg termini no necessitaran departaments d’innovació, necessitaran simplement SER innovadores. Mentrestant, cap allà hem de caminar.
I amb aquest objectiu, vaig tenir la possibilitat de mostrar i jugar una mica juntament amb els assistents amb el model d’organització de la innovació iFlow d’Induct, que com a responsable d’innovació t’ajudarà a avaluar la teva capacitat real d’innovació i, sobretot , augmentar la teva satisfacció en relació als teus esforços d’innovació. Si estàs interessat en rebre-ho o realitzar un taller, només has de contactar amb nosaltres!
No oblidem això: no volem departaments d’innovació, busquem organitzacions innovadores. Apliquem-nos la lliçó!
Una abraçada a tots i totes els assistents a la sessió, ens veiem aviat!
Per anar més enllà de la innovació…
Los 8 pasos de Kotter para gestionar el cambio, per Adictos al Trabajo
Les 5 habilitats del líder innovador, de SDLI
Los entornos creativos, por Alma Torres
