Gamificación en la oficina Induct
La “gamificació” (o “ludificació”) és un dels termes de moda (com la innovació), en l’àmbit del management. També com la innovació, és un dels àmbits en què més crec, com a eina per canviar els antics models de gestió tradicionals (jeràrquics, poc transparents, burocràtics) i convertir l’empresa en una organització que atrau i reté al millor talent. Què és la gamificació? quins beneficis aporta realment i com puc posar-la en marxa a l’empresa?
“En mitja hora de joc podrem descobrir més a una persona que en un any de conversa”, deia Plató.
La gamificació no és més que fer servir dinàmiques de joc en entorns on prèviament aquesta dinàmica no existia. La gamificació fa divertit un entorn que inicialment no ho era. Converteix el dia a dia en quelcom menys dur, més entretingut.
I aquesta tendència s’ha introduït de forma radical en l’àmbit laboral. Per exemple, el cas de Correos que ens explica El Confidencial, que va plantejar als seus empleats un joc que consistia a revisar les més de 160.000 pàgines de la seva web, per poder així renovar-la, en un termini de 13 dies. El repte era que els empleats poguessin fer propostes de millora i a canvi obtenien punts. L’estalvi que va aconseguir l’empresa (en relació a l’opció de contractar una empresa per fer-ho) va ser del 70%. Es van presentar més de 50.000 propostes de millora en un temps rècord i es van aplicar el 29%.
O el cas de Ford a Canadà, que va utilitzar la gamificació per familiaritzar al personal d’atenció al client amb els nous models, seguirà sent una tendència important durant els propers anys. Segons l’empresa nord-americana de consultoria i investigació en noves tecnologies Gartner, s’espera que més del 40% de les multinacionals utilitzin la gamificació com a mecanisme per transformar les dinàmiques empresarials. I segons Markets and Markets s’espera que pel 2018 la gamificació generi 5.500 milions de dòlars i tingui una taxa de creixement anual del 67,1%.
A Induct, no som menys, i hem creat Induct Street, per fomentar la col·laboració entre les diferents àrees de l’empresa:
A més, el 50% de les organitzacions innovadores apostarà per gamificar els seus processos d’innovació.
En un context en què, segons l’empresa d’estudis de mercat Gallup, el 70% dels treballadors no estan realment motivats amb la seva feina (i per tant menys capaços de ser productius), els beneficis de la gamificació en l’àmbit de treball són gairebé incomptables:
1. Empreses més creatives i innovadores.
2. Millora de la satisfacció dels treballadors en el seu àmbit laboral.
3. Alinear les expectatives dels treballadors amb els objectius de l’empresa.
4. Empreses amb treballadors més motivats.
5. Mantenir als treballadors més ben informats sobre les iniciatives corporatives.
6. Convertir els treballadors en prescriptors de l’empresa
7. Major capacitat de retenció del talent.
8. Increment de l’eficiència i productivitat de l’organització.
9. Incrementa la col·laboració i interacció entre les diferents àrees de la companyia.
10. Millora els llaços entre empleats, impulsant la socialització.
L’empresa oberta requereix d’elements com la gamificació per adaptar-se a la realitat canviant, en la qual els nous treballadors:
En aquesta societat de la innovació, les empreses en el quartil superior d’empleats més motivats tenen uns resultats superiors a un 22% als del quartil inferior. Per no dir que qualsevol de nosaltres simplement prefereix viure en entorns en els quals hi ha major motivació, alegria, i mirada positiva cap al futur, que en entorns depriments. Raons de pes i més que suficients com per posar en marxa la gamificació a l’empresa, ¡des d’avui!
Introduir la gamificació a l’empresa és una aposta per la transversalitat, la participació, col·laboració, i per un entorn menys jeràrquic, més transparent, i que reconeix els mèrits dels que més s’ho treballen.
Així que val la pena trobar un projecte com el que és, un projecte, en el qual és important realitzar una sèrie de passos abans de llançar-se a introduir un determinat joc o plataforma.
Per exemple, per a un joc creat per fomentar la innovació i la creativitat a l’empresa, valdrà una plataforma d’idees que puntuï als usuaris. Per a un joc ideat per incrementar la presència en línia de l’empresa, caldrà pensar en un altre tipus de plataforma. Per a un joc que intenti fomentar el “bon rotllo” entre empleats, valdrà la pena pensar en una plataforma que permeti el reconeixement de competències peer-to-peer.
Pas 1: Definir els objectius del joc:
Es tracta de definir el “per què” de la gamificació: què és el que volem aconseguir? Si no fem aquest pas bé, els beneficis abans esmentats desapareixeran. La gamificació no és un joc sense més. La gamificació és una iniciativa per assolir els objectius de negoci a través de dinàmiques de joc. La qual cosa és molt diferent.
Per això, serà necessari posar en comú aquesta estratègia amb àrees com Direcció, Recursos Humans, i Negoci, entre altres. Alguns exemples d’objectius corporatius en els quals la gamificació pot jugar un paper important:
1. Aconseguir que cada un dels treballadors es converteixi en promotor de la marca i empresa.
2. Incrementar el sentiment de pertinença dels empleats cap a la companyia.
3. Incrementar la implicació de tots els empleats per impulsar noves oportunitats de mercat i negoci de la companyia.
4. Incrementar les vendes (enfocant el joc a l’àrea comercial …).
Pas 2: Formalitzar les accions a realitzar per aconseguir els punts (objectius) desitjats:
1. Escriure posts al bloc (i arribar a un determinat nombre de lectures).
2. Nombre de vegades que s’han compartit continguts del bloc corporatiu a les xarxes socials.
3. Aportar idees de nous processos, productes, i / o serveis a la comunitat d’innovació interna.
4. Comentar idees d’altres treballadors en aquesta mateixa comunitat.
5. Nombre de formacions internes realitzades (i persones formades).
6. Participació en els projectes d’innovació que han generat, finalment, nou negoci per a la companyia.
7. Nombre de reconeixements de competències rebuts per part d’altres treballadors en la comunitat d’innovació interna.
8. Nombre de reconeixements de competències realitzats en aquesta mateixa comunitat.
Pas 3: Establir uns criteris de puntuació i l’estructura de punts, alineat amb els objectius:
Per exemple, si l’objectiu principal del joc és el de promoure la marca a través del bloc i les xarxes socials, la puntuació podrà anar relacionada amb:
Un cop marcat el criteri principal de puntuació dels participants en el joc, caldrà establir l’estructura de punts, és a dir, els rangs a partir dels quals els participants en el joc “sumen”. Es tracta d’un model de “progressió” (com la barra de perfil completat de LinkedIn). Per exemple, en el “Induct Street”, hem creat una carrera on hi ha 7 nivells. Cadascun dels nivells té assignat un marge de punts determinat: de 0 a 250, l’usuari es troba en la fase 1. De 250 a 500 punts, el participant es troba en el nivell 2, i així successivament.
En tot moment, tots els participants poden veure el nivell en el qual es troba cada un dels altres participants, creant una competició entre ells, una gran motivació!
És important que els criteris i els diferents nivells del joc incorporin algun tipus de sorpresa o efecte disruptiu. Per exemple, si el criteri principal és el nombre de lectures dels posts al bloc corporatiu, també es poden introduir criteris paral·lels, equivalent a un determinat nombre de lectures, i que permetin a altres participants menys donats a escriure posts, avançar també en el joc, i per tant, participar en la competició!
Pas 4: Crear una plataforma adequada per el joc:
Deia a l’inici d’aquest punt de l’article que caldrà pensar bé quin tipus de plataforma necessitem, en base als objectius del joc. De fet, hi haurà fins i tot de pensar si volem que la plataforma sigui digital. En grans empreses això potser sigui obvi, però en petites empreses amb, posem 10 empleats, potser val la pena crear un joc presencial, que tothom vegi quan entri a l’oficina, i que faci el moment del cafè una mica més agradable.
Ja ho he dit abans, però ho repetiré per si de cas: cada joc en l’entorn de treball tindrà la seva plataforma. I l’ideal és crear una plataforma que integri tots els “jocs”. Per exemple, la plataforma Induct permet assignar punts als treballadors per la seva participació en la comunitat d’innovació, així com reconèixer les competències (des d’un prisma peer-to-peer).
Això no implica que no apostem per altres jocs, com el Induct Street, menys digitals i que generin dinàmiques en el món físic.
Pas 5: Elaborar uns rànquings i mantenir viu el joc
És imprescindible mostrar en tot moment l’evolució del joc, per mantenir viva la motivació, ensenyant la posició que ocupa cada empleat. Si la plataforma és digital, és ideal poder veure un rànquing d’usuaris. Si la plataforma és física, és interessant adreçar-te als jugadors setmanal o quinzenalment amb l’actualització dels resultats.
Pas 6: Premis:
És important que algú “guanyi”; en cas contrari, no hi ha joc. Per tant el líder del projecte de gamificació haurà de crear un sistema de beneficis als quals aspira el participant. Hem parlat d’això en altres posts, però alguns exemples:
Et sembla interessant la gamificació per ser implementada en el teu entorn de treball?
Si és així (i espero que ho sigui), et donar-te alguns consells pràctics que hauràs de tenir en compte en el procés d’implementació:
1. Perquè els empleats es comprometin amb el joc: no pensis que tots els participants són iguals. Crea unes normes que permetin participar a tots (a tots els que vulguis que participin).
2. Gestiona expectatives: no et comprometis a premis que no pots oferir realment. Explica clarament i amb transparència quins són els objectius i l’abast del joc.
3. Fes-ho simple: poques normes, pocs nivells, accions molt clares per guanyar punts en el joc, i plataforma senzilla que tothom sàpiga utilitzar són clau per assegurar la participació. Com sempre, la simplicitat és millor.
Pd: ah, per cert! Voleu saber qui lidera Induct Street? És l’Anna Moragas, i amb diferència, segueix així! 🙂
Fonts consultades per elaborar l’article:
En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
