Han passat 6 mesos des que va néixer el projecte Innòbics, la comunitat d’innovació oberta de l’Institut Català de la Salut. L’objectiu és donar l’oportunitat als seus 38.000 professionals a participar en el procés corporatiu d’innovació en serveis, organització i processos assistencials. És a dir, fomentar l’emprenedoria intern. Una iniciativa ambiciosa que demostra el compromís del sistema públic català per estar a l’avantguarda de la gestió sanitària. Coincidint amb el desplegament al territori de tot el programa, Innòbics arriba avui a xifres màgiques: 1.100 innovadors del ICS han compartit ja 85 propostes innovadores!
Innòbics es sustenta en la filosofia de la innovació oberta i participativa de Chesbrough, en la metodologia del design thinking aplicat a la salut, i en la plataforma tecnològica de gestió de la innovació oberta extrem a extrem d’Induct, Induct Software.
El projecte promou que qualsevol professional sanitari o de gestió de l’ICS pugui participar des de qualsevol lloc, en qualsevol moment, i de la manera que desitgi: aportant idees, comentaris, o participant com a col·laborador en els projectes d’innovació, entre d’altres.
El tret de sortida es va donar el passat 14 de juny, després de setmanes dissenyant el model d’innovació oberta de l’ICS juntament amb el Dr. Navas (Responsable d’Innovació a l’ICS), en un esdeveniment per a Direccions i Gerències territorials de l’ICS organitzat amb Deloitte , partner d’Induct en l’àmbit de la innovació en salut. En l’esdeveniment, vam poder comptar amb la participació activa de la Dra. Candela Calle, directora gerent de l’ICS, així com del Sr. David Elvira, President de l’ICS.
L’acte va representar tota una declaració d’intencions del seu president, que va demostrar el compromís de l’organització amb la innovació més enllà del producte i tecnologia (responsabilitat dels Instituts d’Investigació). A més, vam poder comptar també amb la presència de Rodrigo Gómez de la plataforma d’innovació del Sergas a Galícia, que s’està convertint cada dia que passa en una referent nacional a nivell d’innovació en salut, tot un privilegi!
Aprofitant que en breu finalitzarem el desplegament d’Innòbics al conjunt de l’organització, mitjançant la creació de tots els “Citers” (les Comunitats d’Innovació Territorial, sent l’última que s’ha creat la de Tarragona, la setmana passada), val la pena fer una recapitulació, com a celebració per haver aconseguit tan màgiques xifres.
10 elements clau d’Innòbics, la comunitat d’innovació oberta en salut de l’ICS:
1. Les crisis com a oportunitat d’innovació:
“Els sistemes de salut públics es troben en una cruïlla. I la innovació és l’única solució”, va comentar el 14 de juny Jorge Bagán, soci de l’àrea de Salut a Deloitte. A banda de la demanda: increment de la cronicitat, i de l’edat de la població, així com nous hàbits de vida als que cal adaptar-se. Pel costat de l’oferta, és obvi: limitacions pressupostàries. I en aquesta cruïlla es dirimeix una cosa tan bàsica com la sostenibilitat del sistema de salut.
[Tweet “Els sistemes de salut públics es troben en una cruïlla. I la innovació és l’única solució” Jorge Bagán]
En moments com aquest, necessitem més per part de tots:
[Tweet “Per a la sostenibilitat del sistema sanitari, necessitem més i millor engagement de professionals, pacients i usuaris”]
2. No innovar és massa arriscat
La innovació és fracàs. Però la cultura d’organitzacions com l’ICS, massa vegades, no ajuda a gestionar l’error, que es perdona poc. Necessitem revertir aquesta situació.
Perquè sí: La innovació és complexa i estressant. Però més gran és el cost de l’immobilisme. Des del ICS, “estaríem deixant de complir la nostra missió si no apostéssim per la innovació”, va comentar el president, el Sr. David Elvira.
Per innovar amb èxit, cal trobar el punt d’equilibri: cal activar els mecanismes per a la innovació, sense posar en risc els elements bàsics del sistema de salut. El famós equilibri en el dilema de l’innovador. I aquí entra Innòbics.
[Tweet “Cal activar els mecanismes per a la innovació, sense posar en risc els elements bàsics del sistema de salut”]
3. Visió integral de la gestió de la innovació en prestació de serveis de salut
¿I quins són aquests mecanismes? ¿Què és allò que ens permetrà anar semblant-nos una mica més a les organitzacions més innovadores?
L’ICS tracta amb Innòbics d’aproximar-se a la innovació amb una visió global, establint un model de gestió end-to-end, basat en tres potes:
- Alineament de la innovació amb els objectius institucionals (Pla de Salut)
- Model corporatiu i cultura de gestió de la innovació pública en salut (processos, persones, organització interna, sense crear noves estructures), i
- Eines: processos d’innovació formalitzats i una plataforma de gestió perquè tots els professionals del sistema puguin participar.
4. Innovació oberta i centrada en la trobada clínica amb pacient i usuari
El procés lineal de la innovació “de tota la vida” en salut és la innovació orientada a producte. Però també hi ha un altre “negociat” (que és el de l’ICS per cert), que és la innovació en prestació de serveis de salut.
La trobada del servei (o “trobada clínica”) ha de representar el vector tractor de la innovació de l’ICS. La prioritat de la innovació a l’ICS ha d’estar vinculada amb allò que oferim en el punt d’atenció, en el “capçal del llit”, en paraules del Sr. Elvira. Perquè busquem la coproducció de la innovació amb tots els agents que volen innovar.
Per això és tan important la participació de TOTS els professionals, no només dels facultatius assistencials. No només innovació del clínic, sinó de tot el seu equip, per tant, amb una visió holística del que és la trobada clínic. Per això aplaudeixo les paraules de Carles Capdevila sobre les capacitats i habilitats de les infermeres, o com ell diu, “persones – persones”. No us perdeu el seu discurs en l’entrega del Premi Nacional de Comunicació, per cert!
Es tracta de socialitzar al màxim la innovació de l’ICS, amb un focus en:
- Millor qualitat tècnica,
- Seguretat dels nostres pacients,
- Satisfacció de pacients i professionals,
- Sistema sostenible (focus en eficiència).
És a dir, obrim un nou paradigma: la innovació des de la salut pública ja no és només dels instituts d’investigació.
5. Lideratges interns: la importància dels “agents d’innovació” per innovar
L’ICS és una organització complexa (recordem: més de 38.000 professionals). Sense els lideratges locals, no convertir els líders clínics en líders innovadors, aquest tipus d’estratègies no funcionen. Per això, el programa Innòbics busca impulsar aquests lideratges.
Per aquesta raó, Innòbics no és un programa des del centre cap a fora, ni de dalt a baix, sinó que està integrat en el territori, amb la creació de la figura dels Agents d’innovació, encarregats de disseminar, difondre, i capturar idees i projectes innovadors en el conjunt de l’organització.
6. No es comença de zero: l’ICS ha d’aprofitar l’excel·lent base d’innovació en producte (molt especialment a l’ICS):
Que el focus sigui en la prestació de serveis, no vol dir que s’oblidi la innovació de producte o tecnològica. Cal aprofitar la matèria primera, que a Catalunya és excel·lent. El Sr. Elvira va recordar que fa temps que l’ICS es dedica a la innovació, des de les diferents fundacions, especialment:
- VHIR-VHIO: 12 patents registrades, 12 patents explotades, 5 spinoffs
- IDEIBELL: 8; 3; 2…
- Conjunt de l’ICS: 38 patents registrades, de les quals 21 en explotació, i 17 spinoffs orientades a oncologia, neuroimatge…
Per a tota organització és clau saber aprofitar l’experiència en innovació de producte per traslladar-lo a la innovació en serveis (click to tweet), també a l’ICS amb Innòbics.
Per exemple, la intensificació de l’innovador, element tradicional de la innovació de producte, ha estat incorporada al programa Innòbics: tot aquell innovador amb un projecte en fase d’implementació (pilot) podrà destinar part del seu temps (fins a un 50%!) al seu projecte.
7. Comunitats d’innovació, l’eina fonamental:
La innovació a l’ICS només pot ser oberta. La innovació lineal, com tradicionalment la coneixem, ha passat a la història.
Com ho farà l’ICS? A través de la creació de comunitats d’innovació implicant al conjunt de professionals. “Tenim un aval”, recordava el Sr. Elvira, que són les “knowledge and innovation communities” a nivell europeu.
L’ICS implementa ara tres nivells de comunitats:
- Una comunitat central a nivell general, que inclou els 38.000 professionals.
- Comunitats o nodes amb focus territorial (els esmentats Citers): comunitats territorials per la necessitat de la innovació d’estar a prop del pacient.
- Comunitats temàtiques (aspecte transversal temàtic), aprofitant la inèrcia positiva que té l’ICS a través de les seves 7 fundacions.
Aquesta aproximació impulsarà la interdisciplinarietat en les solucions assistencials, i la incorporació de la visió holística del problema, per atorgar una solució transversal.
8. La gestió de la innovació oberta, un caos formalitzat i organitzat:
Però quin problema sol tenir la innovació? A les idees els costa avançar. Quan això passa, es produeix un efecte bumerang, en forma de frustració dels professionals de l’ICS, que se sentiran poc útils, i fins i tot enganyats, si no hi ha implementació de les idees que s’hagin compartit en la comunitat.
Cal recordar les paraules de Giddens:
[Tweet “La innovació ha de contaminar positivament l’organització.”]
Innòbics no pot ser un projecte corporatiu que funcioni a part de la resta de l’organització. És part integral i transversal de la mateixa.
Una bona idea que no s’aplica és una mala idea. Cal fer que el procés arribi a port. I garantir així una metodologia perquè la call d’idees arribi a algun lloc. I d’aquí Innòbics, que segueix una metodologia stage-gate: des dels reptes, idees, avaluació, desenvolupament pilot, avaluació i disseminació al conjunt del sistema.
Les idees s’integren en el procés operatiu de la prestació de serveis assistencials. ¡Aquesta és la clau!
La implementació crea cultura d’innovació. Però no només això. S’ha creat un model de reconeixement i recompensa, mitjançant el qual a més participació dels professionals de l’ICS a Innòbics, més desenvolupen el seu “Currículum de l’Innovador“, el qual impacta en la seva formació i pla de carrera professional.
9. Conèixer la realitat del context i explorar els projectes innovadors de l’entorn és clau:
Tal com ens recordava Rodrigo Gómez del Sergas, es parla molt d’innovació, seguim utilitzant els mateixos indicadors de fa 30 anys. “Som experts en frustrar les expectatives i il·lusió de professionals de la salut que volen fer les coses d’una altra manera” (clicktotweet). M’encanta quan en Rodrigo ens recorda sempre que “per innovar, cal venir plorat des de casa”. Estic d’acord al 100%. Els recursos arribaran quan innovis, no abans.
Rodrigo ens recorda també que els models innovadors en salut són anècdotes, de moment. Hi ha molt poques teleconsultes, molt poques hospitalitzacions a domicili… Recordem que una de les pràctiques que l’AQUAS va premiar com més innovadores a Catalunya a través del seu Observatori d’Innovació en Gestió de la Salut és el Preoperatori Digital el 2015, que va reduir les visites preoperatòries en un 80% a l’Hospital de Viladecans. Una innovació que encara està per estendre al conjunt del sistema.
En realitat, “prestem els mateixos serveis assistencials que fa 50 anys“, recordava en Rodrigo. Sí, vam seguir fent les mateixes coses. Però cal ser capaços d’identificar projectes innovadors, dins i fora del nostre àmbit, que ens inspirin en el nostre procés innovador.
10. La innovació en salut passa per la innovació organitzativa
[Tweet “La cultura es menja a l’estratègia per esmorzar. Peter Drucker”]
Per posar en marxa aquest tipus d’innovació, el Sergas, com també l’ICS amb les comunitats d’innovació d’Innòbics, ha apostat per estructures líquides, per avançar més per projectes que per creació d’estructures i departaments d’innovació.
Així, el Sergas ha posat en marxa el que anomenen la “Plataforma d’innovació”, una estructura transversal, interdepartamental, sense pressupost ni finançament, només muntat amb un equip multidisciplinari de 3 persones que parlen i promouen aquest tipus d’innovació. Des de l’any 2010, amb els fons FEDER. Amb passió i compromís amb el públic. Així van aconseguir 90 milions d’euros de finançament.
Així, amb un model que evita l’estructura militaritzada, que busca la simplicitat i el fer les coses fàcils, van començar a crear nodes territorials d’innovació (les “comunitats” de l’ICS), un equip de persones motivades per canviar les coses.
Aquests nodes s’ocupen de posar a disposició dels innovadors les eines que necessiten en cada moment, com, per exemple:
- Un sistema d’avaluació d’idees transparent.
- Captura d’idees per email
- Eina Trello per a la gestió de projectes
- Botiq”lean”, metodologia Lean en Salut
- Vídeos de 50 segons que expliquen totes les eines que pots utilitzar per innovar.
El seu objectiu, com el de l’ICS amb Innòbics, és el de crear organismes líquids (a través de comunitats o nodes) que fomentin la creació d’un ecosistema d’innovació més enllà del producte i la tecnologia, en un context d’elevat envelliment de la població (23% de la població a Galícia, el 26% a Orense o Lugo).
Conclusió: cap a on anem amb Innòbics
El que estem intentant canviar, amb La Plataforma d’Innovació del Sergas a Galícia o Innòbics a Catalunya, és com fem innovació des de la salut pública, i de quin tipus la fem.
Fins ara, la innovació que es feia en salut era una innovació altiva: des dels experts per als experts. Es tracta ara de fer una innovació propera, que toqui al pacient i li parli de tu a tu.
I per això, cal empatitzar amb el pacient, així que anem a vestir-nos com ell! 🙂
Coneixeu algun cas similar al d’Innòbics a l’ICS, o la Plataforma d’innovació del Sergas?
Si us plau, compartiu-lo, segur que tots els nostres lectors ho agrairan, i nosaltres també!
