A Induct parlem diàriament amb directors d’empresa, gerents, responsables d’innovació, de màrqueting o gestió del canvi, entre d’altres. I encara ens trobem amb percepcions errònies del que és i deixa de ser la innovació oberta. Així que hem pensat que per què no clarificar les coses en un post, i esperem la vostra ajuda!
La innovació oberta és, tal i com ho va definir el professor Henry Chesbrough, pare del concepte d’Innovació Oberta, Degà de la Haas Business School de Berkeley, Califòrnia, i també President del nostre Comitè Assessor:
La innovació oberta és l’ús intencional del coneixement intern i extern per accelerar la innovació interna i ampliar els mercats. Això implica que les organitzacions han de ser capaces d’utilitzar tant les idees internes com externes per el desenvolupament de la innovació.
Vegem ara, alguns dels que considerem mites creats al voltant de la innovació oberta:
Mite 1: La innovació oberta és obrir la captura d’idees
Aquest postulat és molt típic i el podrem trobar a moltes empreses, que obren el procés de captura d’idees a un grup determinat de persones, per seleccionar-ne algunes d’elles (en el millor dels casos), i automàticament posar-se a desenvolupar la idea i el projecte d’innovació internament, només amb recursos interns. Cert, la innovació oberta es pot fer obrint la fase d’ideació, però la pregunta que toca plantejar-se aquí és: per què parar l’apertura del procés d’innovació en una fase tan inicial? Segurament és més senzill obrir el procés de captura d’idees, perquè la innovació oberta és un model d’innovació que pot ser aplicat a totes les fases del procés, des de la ideació fins la comercialització.
Mite 2: La innovació oberta significa haver de ser oberts, sempre.
Fals. Una de les claus de l’èxit de la innovació oberta és saber quina fase del procés d’innovació té més sentit obrir a l’exterior. La lògica indica que hauríem d’obrir aquelles fases del procés d’innovació en les quals l’empresa no té un clar factor diferenciador. Per tornar al exemple de l’Hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona, amb la identificació de millores aplicables a les motxilles que utilitzen els nenes per portar els seus llibres a l’escola: té sentit obrir el procés d’innovació en la fase de comercialització, per trobar un partner que tingui un millor accés al segment de mercat objectiu. I en aquesta fase varen trobar la firma Miquel Rius, especialitzada en productes escolares per infants.
Mite 3: La innovació oberta substitueix la R+D interna.
La innovació oberta s’ha aplicat, podríem dir que majoritàriament, en els primers anys d’expansió d’aquest model d’innovació a la R+D, mitjançant plataformes d’innovació oberta, amb un enfocament científic, com Innocentive o NineSigma. Però igual que la innovació no és només innovar en producte, la innovació oberta no és només R+D, i per tant no substitueix la R+D. Un cas molt complert d’innovació oberta és el del desenvolupament del Boeing 787, el Dreamliner, a través de la comunitat “World Design Team”: durant les últimes fases del procés de nova comercialització de l’avió, Boeing va implicar a clients, pilots, empreses del sector, usuaris, entusiastes dels avions, i passatgers potencials a través d’una sèrie de vídeos i del website corporatiu, permetent-los explorar l’avió, identificar, i proposar millores. Inclús va ser precisament aquesta comunitat la que li va posar el naming al producte.
Mite 4: La propietat intel·lectual entra en perill amb la innovació oberta.
A l’hora d’arribar a acords amb agents externs, la gestió de la propietat intel·lectual serà un aspecte fonamental, però en qualsevol cas existeixen fórmules senzilles per gestionar-la, com les Letters of Understanding o Memorandums of Understanding, o acords més formals com els Non-Disclosure Agreement, Confidential Agreements, o Confidential Disclosure Agreement, que evitaran problemes futurs. Es tracta per tant de marcar les condicions dels acords, les regles del joc, des del principi, per evitar problemes futurs. En especial, les parts que participen en iniciatives d’innovació oberta, sobre tot quan es tracti de dues empreses que uneixen esforços, hauran de deixar clars aspectes com l’exclusivitat, la repartició d’ingressos, o què passarà si la feina conjunta no arriba a bon port (per exemple: quina part de la feina realitzada es pot “quedar” cada companyia?)
Mite 5: La innovació oberta em permetrà trobar ràpidament productes llestos per ser llançats al mercat amb èxit.
Sense negar la possibilitat de que aquesta situació pugués ocórrer, el verdader potencial de la innovació oberta es produeix quan una empresa o organització està cercant un aspecte molt concret que internament no pot o sap solucionar, i que en canvi pot ser fàcilment trobat o desenvolupat per agents externs, com en el cas de les Pringle Prints i el científic italià.
Mite 6: La innovació oberta és cara.
Entre els esquemes clàssics de recerca, desenvolupament i innovació (R + D + i) i l’esquema de negocis oberts (open business) que presenten les companyies més exitoses, s’hi troben un continu de possibilitats en les quals la innovació oberta (en diversos graus d’implantació) juga un paper crucial.
La innovació oberta pot ser molt més econòmica que la innovació tradicional, model sota el qual, una empresa aposta per una solució sense consultar a l’exterior i prediu (pitjor que sota el model d’innovació oberta) els seus resultats potencials al mercat. Com hem vist a l’estudi de Forrester, el ROI de la innovació oberta és del 74%. Serveixi com exemple el 40% del codi del navegador Safari, desenvolupat per programadors externs per la simple raó de millorar l’experiència de navegació a Internet. Quant li costa a Firefox aquest model d’innovació en producte? Un altre molt bon exemple és Lego, que comercialitza nous productes propostes per usuaris i clients, només quan aquestes noves propostes aconsegueixen a la seva comunitat d’innovació més de 10.000 recolzaments, és a dir: quan es sap que el producte serà rentable.
Mite 7: La innovació oberta només és aplicable als agents externes a l’organització (clients, distribuïdors, proveïdors).
Existeix la creença de que la innovació en obert consisteix en innovar amb agents externs. Més aviat, la innovació en obert significa l’ús del coneixement d’una “massa” (o “crowd“) per innovar, i aquesta massa pot perfectament ser representada pel conjunt d’oficines, departaments, i professionals d’una mateixa empresa. De fet, existeixen grans oportunitats d’innovació en els buits existents entre unitats de negoci, departaments i oficines d’una mateixa empresa, degut sobretot a l’elevat grau de jerarquització de moltes empreses, que impedeixen el desenvolupament de grans oportunitats de col·laboració. Procter & Gamble torna a ser un gran exemple en aquest sentit, on reptes d’una unitat de negoci (per exemple, productes de neteja) poden ser solucionats pels equips d’altres unitats de negoci (productes de bellesa, per exemple).
Mite 8: La innovació oberta afecta exclusivament al àrea de negoci.
Precisament aquest és un dels aspectes al qual el propi concepte d’innovació oberta pretén “atacar”. La innovació concerneix a tothom, des de l’àrea de R+D+i fins el a la d’administració i tresoreria, passant per vendes. La innovació pren moltes formes diferents i des de qualsevol àmbit es pot innovar. En comunitats d’innovació oberta (veurem més endavant, com la innovació oberta succeeix en “comunitats”), professionals d’una empresa poden participar per innovar en processos interns, clients en nous productes, i empreses en millores de eficiència de processos “cross” comuns d’un mateix sector.
Mite 9: La innovació oberta és co-creació.
Un altre dels grans mites. Co-crear és només una de les moltes maneres que pot prendre la innovació oberta. La innovació és un procés, i la creació és només una part del mateix. Es pot obrir l’embut d’innovació en fases puntuals del procés, per exemple, en la creació d’un producte o servei, però també en la fase de prototipatge (col·laboració amb comunitats de makers), l’aprovisionament (crowdsourcing), o es pot innovar amb la perspectiva del client en ment (capturant “inputs” del client), per citar altres maneres d’innovació oberta. En definitiva, no tot és co-creació.
Mite 10: La innovació oberta és només per les grans multinacionals.
Les petites i mitjanes empreses tenen un rol molt important en les comunitats d’innovació oberta. Si bé les petites empreses (imaginem una startup tecnològica) no lideraran una comunitat d’innovació, sí que poden estar perfectament capacitades per aportar noves solucions a reptes d’innovació d’altres empreses, o d’establir acords i aliances per el codesenvolupament de nous productes.
