26 lliçons de lideratge del Renaixement a Florència: Lorenzo di Medici (part 2)

La grandesa, la lleialtat (fins i tot si és arriscada), l’alegria de viure, el compromís amb la comunitat, la mentoria de talents, la passió pel que es fa i connectar punts diferents per estimular la creativitat i guanyar poder.

Lorenzo di Medici va ser un dels néts de Cosimo. Ell i el seu germà Giuliano van governar Florència durant el Renaixement. Una de les primeres coses que podem dir sobre Lorenzo és que va seguir, i fins i tot va superar, les lliçons apreses del seu avi, com ara:

• El propòsit és el que marca la diferència: Un líder necessita saber per què vol el poder. Lorenzo buscava defensar la República de Florència dels estrangers (francesos, espanyols i fins i tot altres italians), com els seus avantpassats ho van fer.
• Defensar els territoris i els valors locals, fins i tot contra els poders formals si calia (com el papat, amb la qual cosa Lorenzo va haver de lluitar).
• Les relacions són poder. És important tenir en compte el que les persones pensen de tu i també el que passa al teu voltant. Saber el que motiva a la gent (empatia) és una de les majors fonts de poder.
• Ser modest i humil. De fet, això va ser el que va ensenyar al seu fill quan ell es va convertir en el cardenal més jove de tots els temps.

Però la història ens el presenta com “Il Magnífic” per raons diferents:

Lliçó #10: Buscar la pau, trobar-se a si mateix i comprendre la seva grandesa en la naturalesa

A més de totes les pressions de la política italiana, Lorenzo sempre trobava temps per estar sol. També passava molt de temps amb persones amb les quals podia debatre idees i aprendre (com els filòsofs Pico i Ficino), ja que creia que, per créixer, els líders havien de comprendre a si mateixos, les seves capacitats, debilitats, límits i potencials. Havien d’entendre per què fan el que fan i ser honestos sobre això. La idea és buscar la pau, trobar-se a si mateix i comprendre la seva grandesa en la naturalesa, així entens qui ets i el que has de fer.

Lliçó #11: La innovació no esdevé sola

És per això que ell va crear l’ “Acadèmia Platònica”. Un espai per connectar persones i idees, desenvolupant el potencial de la ciutat, l’art i el seu poder – els líders han d’entendre que la creativitat esdevé quan una idea crea noves idees, quan innovacions estimulen altres innovacions, com, per exemple, quan Sandro Botticelli va pintar els poemes de Polizziano (“El naixement de Venus”). Els líders han de facilitar les comunitats de creadors. Lorenzo ho va fer. Aquesta és la raó per la qual les companyies han de connectar-se amb altres empreses i/o professionals per poder innovar també.

Lliçó #12: Associar-se a les persones adequades i arribar a acords és millor que ser el gran home/empresa

Lorenzo ho va fer quan va anar a Nàpols per arribar a un acord amb un rival (un aliat del seu principal enemic, el Papa Sixtus, que buscava dominar Florència), detenint un atac a Florència. Trobar relacions mútuament beneficioses va ser un moviment clau per al govern de Lorenzo i també ho ha de ser per a les empreses del segle 21: els escenaris canvien constantment i estar sempre al dia és important, fins i tot més que ser el gran.

Lliçó #13: La importància de la presentació personal

Lorenzo de Medici ens ha ensenyat l’habilitat de l’aspecte amb el qual es mostra una persona. Mentre el poder de Cosimo era basat principalment en les relacions, el poder de Lorenzo va tenir com a base dos elements: la construcció de relacions i la presentació personal.

Lliçó #14: Líders han de ser mentors i invertir en el talent emergent

Lorenzo ho va fer amb l’escola d’escultors (on va conèixer a Michelangelo Buonarroti). Però més que això, després d’identificar el seu talent el va portar als Palazzi de Medici i el va fer passar temps i compartir l’espai amb les grans ments del Renaixement. Podem traduir-ho com la necessitat de les empreses avui en dia de crear vincles amb les universitats i ajudar en el desenvolupament dels estudiants.

Lliçó #15: No només la grandesa, busca també un bé més gran

Amb tota aquesta inversió en les arts, Lorenzo demostra que buscava la grandesa, sí, però perseguia principalment un bé major, cosa que no es troba en el poder, sinó en nosaltres. Lorenzo comprenia la comunitat al seu voltant i com podia transformar-la. Ell creia en les humanitats i, per tant, promovia els estudis humanístics per fer-nos més humans. A més, els afegeix a la necessitat de la cultivació personal: un líder no pot pensar només per un mateix, ha de prendre les seves decisions amb la comunitat en ment. Creixement personal, sí, però pel nostre bé. Com es connectarà una empresa en el segle 21 amb la seva comunitat?

Lliçó #16: Un mateix necessita trobar el seu objectiu i lluitar per això

Però potser el més gran llegat de Lorenzo, i probablement del Renaixement com a moviment, és l’aspiració a la grandesa, “glòria del món”, per la qual cosa es nega a concentrar-se en èxits mediocres, seguint els pensaments de Ficino – el filòsof florentí que estudiarem en la tercera part d’aquest post-. Cadascú necessita trobar la seva obra mestra i lluitar per ella. Tenir una obra mestra amb un profund significat no només és important, sinó essencial! Al diable amb la conformitat! Les empreses del segle 21 necessiten ser úniques no només en la manera com fan les coses, sinó en el propòsit que busquen.

En el tercer (i darrer) post sobre la influència del Renaixement, us explicarem les lliçons de Ficino, el millor amic de Lorenzo, un filòsof florentí clau per al moviment renaixentista i el primer traductor de Plató.