El jardí de les idees. Plantar, regar i cuidar.
Diuen que les bones idees només poden sortir dels genis creatius, aquells petits elfs pensants d’un altre planeta amb idees brillants. Doncs la veritat és que tot és un entrenament, que les idees disruptives no surten així com així i és un procés el qual, sent conscient d’ell, podem viatjar en aquest món creatiu.
És per això que en el post d’avui descobrirem aquest camí, ja que “la creativitat és un viatge i no un destí”. Però hem de tenir en compte que qualsevol recerca d’idees neix d’un problema o repte plantejat.
Abans de res posarem en comú les quatre perspectives de la creativitat:
Doncs bé, estructurem la creativitat en les següents fases;
Hem de tenir en compte que en cada fase experimentarem un estat psíquic diferent, si som conscient d’això… No portarem les idees a la deriva!
Iniciem amb la fase més important, ja que per tenir bones idees hem d’alimentar el nostre conscient de dades extretes de l’exploració i l’observació. Sabíeu que el 99% de transpiració de les dades recollides amb la combinació d’1% d’inspiració crea el còctel perfecte per a la creativitat?
Doncs bé, com podeu veure aquesta fase d’exploració és fonamental per tenir bones idees. En aquesta fase sintetitzarem i recollirem els materials relatius al problema en particular. Comprendrem la percepció del problema i acoblarem la “matèria primera” que determinarà la qualitat de la creativitat. L’abundància de les matèries primeres estimula i aguditza aquesta fase.
Dividim aquesta fase en dos clars processos: d’una banda, haurem d’experimentar la ingestió de la informació relativa al nostre problema (observar i explorar) i la digestió de les dades recollides per poder jugar amb elles.
En la preparació activa experimentarem tots els estats relacionats amb la tensió. En qualsevol enlairament d’un viatge en avió, ens trobem tensos, no sabem com anirà el vol i és per això que ens trobem en un entorn d’incertesa.
Un cop tenim tot un catàleg ple de referències, exploracions i observacions és hora d’alimentar el nostre subconscient.
L’atenció conscient s’aparta del problema i és on l’inconscient o subconscient estarà més capacitat per atendre amb efectivitat el problema. D’aquesta manera lliure de prejudicis, la ment pot començar a formar una solució.
A l’inspirar-nos concentrem tota l’energia creativa en el nucli del subconscient, fet que admet tot el que rebutjaria el conscient, ja que no conté ni límits ni barreres.
En el nostre dia a dia podríem relacionar aquest esdeveniment amb sortir de la rutina, de la zona de confort, obrir la ment i endinsar-nos en un camí el qual no controlem seu traçat.
Aquesta fase la podríem dividir en dos passos, primer experimentar les dades recollides en la preparació, per després examinar-los i així estudiar-los amb profunditat. Després d’aquests actes haurem de deixar lliure la imaginació, per entrar a la tercera fase.
En la gestació experimentarem tant la relaxació de tenir unes dades fermes com la frustració per no saber cap a on encaminarem la nostra solució.
La pura essència de la creativitat, quan l’ésser concep la seva tan esperada idea. Moment en el qual la il·luminació ha trobat la solució del seu problema. És així com el creador utilitza paraules, formes i colors per poder expressar la seva inspiració.
Quan tangibilitzem la fase d’incubació mitjançant una idea experimentem un èxtasi del moment, una alegria indifuminable.
Hem de revelar que el creador intueix quan se li apareix una revelació, percep i coneix que ha trobat aquesta idea.
És cert que no podem controlar el temps que hem de dedicar a la fase de la il·luminació, ja que hi ha creatius que en tres dies poden resoldre el seu problema o estar tota una vida intentant trobar la solució.
Finalment, el creatiu s’enfronta a la realitat amb la seva idea per davant. Ha de validar aquesta proposta amb l’usuari real, mitjançant el feedback corresponent.
En aquesta fase experimentem la intuïció del creador. Aquesta li diu que la idea ha arribat al seu punt final i, per tant, hi ha pocs dubtes sobre la seva adequació a la realitat.
Aquesta comprovació determina de manera concloent que la seva inspiració és possible i / o realitzable. És per això que testejarà la seva inspiració, aplicant una solució pilot que pugui interactuar amb l’usuari (MVP, minimum viable product). Així anem a obtindrem una valoració de la seva suposada inspiració, adoptant les exigències de les valoracions.
En aquesta fase realitzarem tres passos fonamentals per arribar a l’execució final de la solució. Primer construirem la inspiració per poder-la mostrar al nostre usuari i aprendre de la interacció i / o feedback donat per aquest.
En aquesta última fase l’estat psíquic ja es troba estable, ja confia i es concentra en realitzar els últims detalls. Ja tenim el camí traçat i l’avió a aconseguit aterrar amb èxit al seu nou destí.
Informació extreta del llibre “Creativitat i Comunicació persuasiva”, de José María Ricarte Bescós.
Fotos: Unsplash
Si t’interessa el procés creatiu, fes una ulla a aquests posts:
Entrevista a Blaumut. El procés creatiu, per SDLI
5 maneres d’implicar els estudiants en els processos creatius, per SDLI
El proceso creativo según Edward De Bono, per Agencia La Nave
Ken Robinson: sé creativo y equivócate!, per Living with Choko
En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…