Què pot aportar la ciència ficció, i en concret, un autor tan prolífic com Isaac Asimov, a la creació i impuls d’empreses més creatives i innovadores, avui?
Fa uns mesos, un col·lega meu en això de la innovació em comentava: “cal llegir més a Asimov. Innovacions d’avui ja estaven explicades en els seus llibres, i en altres autors de ciència ficció. També en sèries, com Fringe” (veure referència a Fringe, una sèrie de la que em declaro fan incondicional, en aquest post del bloc). Des d’aquest moment vaig entendre que la ciència ficció, i Asimov en concret, em podien ajudar a ser més creatiu i, per tant, també a ajudar a les organitzacions per a les quals treballem a ser més creatives i innovadores. La meva resposta va ser, es clar, endinsar-me en el món Asimov.
De la primera cosa que un s’adona quan coneix Asimov, és que la seva producció literària és tan àmplia, que és difícil saber per on començar. De fet, hi ha uns quants posts escrits a la blogosfera voltant de “com llegir a Asimov”. Comencem per la seva famosa trilogia de La Fundació? Ens llancem a per alguna cosa potser més coneguda gràcies al cinema, com la saga dels Robots, que inclou Jo Robot, pel·lícula protagonitzada per Will Smith? O, potser, hauríem d’iniciar-nos en Asimov amb el que seria la trilogia detectivesca (amb títols com “Les voltes d’acer”, “El sol nu”, o “Els robots del clarejar”), des del punt de vista cronològic de l’acció? Doncs bé, ni un ni l’altre, em vaig decidir per un llibre independent, La Fi de l’eternitat (escrit el 1955) com una prova d’estiu per comprovar el meu nivell d’atracció cap a aquest autor.
Però no només vaig llegir el llibre, sinó que a més, investigant sobre el personatge, vaig saber que Asimov fins i tot ja havia aportat a això de la creativitat fa molt de temps, parlant d’alguns principis per a la generació d’idees amb èxit, principis que molts, avui, estem predicant en els nostres entorns laborals. L’ànim del post d’avui no és comptar ni resumir el llibre, per a això ja hi ha especialistes, si no repassar la seva aportació a la creativitat, i proposar un exercici per a la creació d’idees, basant-nos en la lectura de La fi de l’eternitat.
El 1959, una spinoff (anomenada Allied Research Associates) del MIT de Boston obté un contracte amb l’organització governamental americana ARPA (l’agència que va donar origen al propi Internet), per investigar sobre diferents formes i aproximacions possibles per a un sistema de defensa de míssils. Volien que aquesta spinoff pensés “out of the box” per ells. Aquesta spinoff, va pensar que Isaac Asimov podria ser una bona font d’inspiració, així que el van portar a unes quantes reunions. Després de veures algunes vegades, l’autor va dimitir de la tasca, per por que la revelació d’informació confidencial li limités la seva capacitat creativa (per no posar blanc sobre negre coses que abans eren ciència ficció, i que ara serien realitats confidencials). No obstant això, no va voler anar-se’n sense deixar uns quants consells i idees, diguem-ne principis, sobre la generació d’idees, per ajudar a Allied Research Associates i ARPA en el seu objectiu. Alguns principis com els que resumim a continuació (us recomano la lectura completa de la seva carta per més principis sobre creativitat):
1. La necessitat de connectar informació aparentment inconnexa. Us sona això de “innovation is connecting the dots” de Steve Jobs, oi? Asimov ja va parlar d’això molt abans, quan es referia al fet que Darwin, i també Wallace, descobrissin cadascun pel seu costat el procés de l’Evolució per selecció natural. Va dir, que el que calia no eren biòlegs que hagin estudiat el comportament de les espècies i que a més hagin llegit a Malthus, sinó que a més fossin capaços de connectar les dues coses.
“Undoubtedly in the first half of the 19th century, a great many naturalists had studied the manner in which species were differentiated among themselves. A great many people had read Malthus. Perhaps some both studied species and read Malthus. But what you needed was someone who studied species, read Malthus, and had the ability to make a cross-connection.”
2. Treballar la creativitat en grups petits i entorns de confiança. Isaac Asimov defensava que la creativitat està mal vista, que no és bo ser creatiu en públic, que fins i tot és vergonyant. Pensava, com ja hem comentat per aquí anteriorment, que una bona idea requereix de desenes i centenars d’idees dolentes, o boges. I que, per tant, es necessita realitzar un treball individual, o bé un treball en un equip petit en el qual hi hagi un entorn de confiança.
“The presence of others can only inhibit the creative process, since creation is embarrassing.”
3. Per obtenir bones idees, necessites col·laboració. És de fet la combinació d’idees de persones diferents el que crea les idees d’èxit.
“If one person mentions the unusual combination of A-B and another the unusual combination A-C, it may well be that the combination A-B-C, which neither has thought of separately, may yield an answer.”
4. Implica en innovació a les persones que vulguin participar voluntàriament, als més motivats. No paguis per crear idees. De fet, Asimov pensa que la sensació de responsabilitat de crear idees inhibeix la creativitat. Les millors idees vénen, per contra, des del joc, l’emoció positiva, la inspiració.
“Probably more inhibiting than anything else is a feeling of responsibility. The great ideas of the ages have come from people who weren’t paid to have great ideas, but were paid to be teachers or patent clerks or petty officials, or were not paid at all. The great ideas came as side issues.”
I per acabar, aprofito la lectura d’aquest estiu per proposar-vos el següent joc de generació d’idees, inspirant-me sobretot en la tècnica del “I si …?”.
Objectiu: Assolir 100 idees en un període ràpid de temps.
Qui participa: Reuneix-te amb un màxim de 5 persones en total. Seguint els consells d’Asimov, només voluntaris, es clar.
Com funciona: Contesta les següents 5 preguntes, en 60 segons cadascuna. Cada integrant del grup ha de, com a mínim, aportar 5 respostes diferents, per a cada pregunta:
I això és tot!
Queda clar que la literatura i la ciència ficció poden representar una gran font de creativitat i innovació per a les empreses, organitzacions i negocis d’avui. I queda clar també, com deia el meu col·lega, que per ser innovador, “cal llegir més a Issac Asimov”!
Gràcies per seguir-nos i per compartir. Us deixem alguns enllaços interessants si us agrada la ciència ficció:
4 Elements clau per aconseguir una empresa creativa, per SDLI
Método Asimov: los tips más originales del héroe de los innovadores, per La Nación
El ensayo de Isaac Asimov sobre la creatividad, per Realego
6 aprendizajes del genio Isaac Asimov, del nostre col·laborador Francesc Balagué
En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…