Casa construida a partir de los estándares Passivhaus
Fins fa pocs anys era fàcil veure apilats sacs de ciment en les obres de construcció. Els avenços tècnics han tingut els seus efectes també en aquest sector. Els sacs de ciment s’han anat substituint per sitges, panells, massilles, etc. La ciència, i en concret els avenços tecnològics, han aportat millores en molts àmbits, tant en la construcció com en altres tan variats com la medicina, l’automoció o la indústria. En un món en progrés, el més previsible és que els avenços siguin més amb creixements exponencials. En aquest panorama, algunes organitzacions immerses en aquesta conjuntura de canvi i incertesa, han deixat de ser eficients i competitives.
La construcció, al costat del turisme, és un dels principals motors de l’economia al nostre país. Ha estat relacionada fins fa poc amb anys d’abundància, creixement i també amb la bombolla immobiliària. Després del que es va viure amb la crisi del totxo, potser costa veure la part positiva que ha aportat el sector a la societat. Tota la recerca i innovació creada en les empreses i organitzacions, que es va generar en aquests anys, ha estat un dels aspectes més positius amb els que crec ens hem de quedar.
Innovar en el sector de la construcció té característiques molt particulars. Es necessita un pressupost més gran. A vegades és necessari disposar d’una gran quantitat de capital per crear nous materials o millores en els existents. Segons un estudi de la Universitat Politècnica de València: “Les petites i mitjanes empreses de construcció espanyoles prioritzen l’obtenció de contractes i la producció sobre qualsevol activitat de R + D.” “Aquestes companyies estan molt concentrades en les activitats del dia a dia i no dediquen temps a generar idees creatives. Les seves millores tecnològiques solen ser fruit de la necessitat i tenen per objectiu resoldre problemes puntuals a peu d’obra. Aquesta innovació no es comunica ni difon i acaba perdent-se.”
Algunes de les noves tendències que observem en el sector són la industrialització, l’ús intensiu de tecnologia (robots, impressores de grans dimensions, etc.) i la sostenibilitat. Aquí, explico alguns exemples de companyies que, amb els seus processos, maquinària o materials, representen millor aquestes tendències.
Els processos industrialitzats permeten aconseguir economies d’escala, estalvi financer i una millora en l’estructura d’ingressos derivada de la reducció de terminis. La producció industrialitzada permet l’estandardització de materials, components, solucions i processos, la seva automatitza i simplifica la cadena de subministraments.
Un exemple molt interessant de processos industrialitzats és el Sistema eMii. El sistema eMii és una metodologia desenvolupada per Compact Habitat per a la fabricació de mòduls tridimensionals de formigó armat de fins a 75m². Compact Habitat va ser creada el 2004 com a iniciativa de la Constructora d’Aro. Com a resultat d’anys d’investigació, l’experiència de 40 anys en el sector i la inquietud per superar les limitacions de la construcció tradicional, van saber anticipar-se a la necessitat de reformular les idees de com construir.
El sistema eMii permet racionalitzar i estandarditzar processos, prenent com a referent la indústria de l’automoció. Per a això han hagut d’innovar en el procés productiu, en el producte, la tecnologia i en el model de negoci. El procés productiu del sistema eMii redueix els terminis del sistema constructiu fins a un 70% en comparació amb una obra convencional. Això vol dir que en 5 mesos es pot construir un edifici de 80 habitatges. Els mòduls tridimensionals, després de seguir uns rigorosos controls de qualitat, surten de fàbrica amb tot el seu equipament i les seves instal·lacions, per a ser apilats i connectats.
El sistema eMii és el resultat del desenvolupament i la innovació en la maquinària. Gràcies a un sistema innovador d’unions, els edificis construïts amb aquest sistema poden ser desmuntats per reubicar-se en un altre lloc. El sistema permet treballar en millors condicions per a la mà d’obra, i sotmetre a controls de qualitat molt rigorosos. També amb aquest sistema es pot reduir un 35% la petjada ecològica d’un edifici.
Una altra forma diferent de construcció industrialitzada és el que ha creat Garnica Plywood. Garnica Brick és un producte de l’empresa de La Rioja Garnica Plywood i respon a la demanda d’un sistema constructiu sostenible. Amb aquest sistema, es poden aconseguir projectes de consum energètic gairebé nul “passivhaus”, amb una gran durabilitat i estalviant temps i costos.
Hi ha diversos models de panells. El Garnica Brik SIP és un panell estructural aïllant, format per un tauler contraxapat, marítim, amb tractament durable i aïllament tèrmic. El Garnica Brick Cover és un panell sandvitx de coberta, amb una àmplia gamma d’acabats decoratius; o el Garnica Brick Deco, panell sandvitx autoportant amb acabat decoratiu.
Els panells es poden emprar en cobertes, tancaments, forjats o particions internes. El sistema Garnica Brick pot emprar-se en projectes residencials, locals públics, rehabilitacions, mobiliari, etc. Garnica Brick neix de plantacions sostenibles, on s’aprofita el 100% dels arbres. La generació de residus i l’impacte en obra es redueixen al mínim i gràcies a les seves propietats tèrmiques, permet un estalvi energètic molt important. Les seves propietats mecàniques permeten dissenys modulars de tot tipus, amb una capacitat de càrrega molt alta i amb gran estabilitat dimensional, no s’inflen ni s’encongeixen amb els canvis de temperatura o humitat.
El Restaurant Tondeluna és una mostra molt interessant de les aplicacions amb productes de Garnica. Parets, sostre, sòl, mobiliari, decoració… fins i tot la carta té com a base la fusta de pollancre. Per a la decoració de tot el local s’han emprat fustes laminades absolutament sostenibles.
En la construcció s’està observant un nou canvi de cicle. Els nous hàbits de consum i els fenòmens socials que s’estan produint estan afectant un sector en constant evolució. Si s’aconsegueixen economies d’escala, els preus de l’habitatge poden ser també més competitius i, alhora, més persones, sobretot en països en desenvolupament, podran accedir a un habitatge. També serà interessant veure com poden afectar els canvis socials, com, per exemple, un augment en la disponibilitat d’oci, etc. Aquest podria ser el cas de l’interès cada vegada més gran per viatjar i com pot repercutir en plantejar-nos l’adquisició d’un habitatge tal com ha estat fins ara. Per albirar un futur proper, ens haurem de fer algunes preguntes. Quines seran les nostres prioritats? Serà l’habitatge la nostra primera opció? Com poden les motivacions personals afectar el món de la construcció?
Un dels sectors importants on moltes de les tasques són pesades, insegures i monòtones és el del gremi de la construcció. Pensant en això, i també veient l’avantatge de reduir costos, les grans marques de maquinària per a la construcció també s’estan fixant en aquest segment de mercat. Un exemple curiós és el del robot Hadrian, que col·loca 1.000 maons per hora. Aquesta innovadora màquina dissenyada i fabricada a Austràlia per Fastbrick Robotics pot construir un habitatge en tan sols 2 dies, amb una meticulositat digna de menció. Es calcula que un equip de diverses persones dedicats a muntar maó trigaria almenys un mes a aconseguir-ho. Hadrian va ser creat originalment per ajudar a superar l’escassetat de mà d’obra.
Segons va publicar El Mundo, el seu inventor, l’australià Mark Pivac, un enginyer aeronàutic i mecànic, presumeix de l’elevada càrrega de treball a la qual pot ser sotmesa la seva ‘joguina’ i recorda que: “una feina tan monòton com el de col·locar maons ja no desperta l’interès dels joves”. Creat amb programes de disseny assistit, el robot Hadrian es mou, talla, i col·loca maons, usant un conjunt d’algoritmes, uns sensors i un làser.”
El robot, que utilitza un sistema patentat, es serveix al client muntat en un camió. El robot talla cada totxo i el sistema els desplaça mitjançant una cinta transportadora, on es recobreixen amb adhesiu i es col·loquen sense la necessitat d’aigua o morter. Com informa el fabricant al seu web, l’ús del sistema robòtic automatitzat millora enormement el lloc de treball i produeix un malbaratament mínim. El disseny de la màquina permet la màxima mobilitat i és capaç de treballar amb gairebé qualsevol mida de bloc. El temps de construcció permet una major flexibilitat i estalvi de costos per als constructors i els seus clients.
El robot porta deu anys en desenvolupament amb una inversió d’uns 7 milions de dòlars. Pot reduir els residus de les obres i estalviar prou diners, que podria ser una alternativa viable a l’hora de construir habitatges de baix cost, també per a països en vies de desenvolupament.
Una altra màquina que pot treballar de forma independent és el robot de reciclatge Ero. Ero va ser dissenyat per Omer Haciomeroglu, de l’Institut de disseny d’Umea a Suècia, en col·laboració amb Atlas Copco. Serveix per desmuntar estructures de formigó sense cap tipus de residu. Els materials de construcció recuperats són reutilitzats per a noves obres de construcció. El robot Ero utilitza un raig d’aigua per trencar sobre la superfície de formigó, separant residus i deixant el material net. També recicla sistemàticament a mesura que avança, permetent a les anteriors capes de formigó ser reutilitzades immediatament.
Els robots actuen independentment dins de l’obra i determinen la millor ruta que executaran. Una vegada que comença a treballar el robot, amb aigua a alta pressió, succiona i separa la barreja d’àrids, ciment i aigua. El robot Ero va rebre el Premi Internacional Design Excellence 2013 (IDEA) i va ser número 1 en el Student Designs Category.
Potser el que va permetre allunyar de la crisi a algunes grans empreses de la construcció va ser el diversificar-se en altres sectors d’activitat. Amb els mitjans que disposaven van apostar més fàcilment per altres àrees de negoci, com la creació de divisions en el sector de l’aigua, neteja o medi ambient. També unes quantes petites empreses van començar a innovar especialitzant-se en segments concrets de mercat, amb nous reptes de qualitat, d’eficiència i sostenibilitat.
Un edifici construït de manera sostenible redueix al mínim l’ús de les matèries primeres, l’energia i l’ús del sòl. La tendència cap a edificis de baix consum vol dir que l’energia consumida per a produir i transportar els elements emprats en la construcció i la demolició es fa més important.
BAU Passivhaus és una empresa de construcció els socis de la qual són professionals amb experiència en construcció sostenible, i pioners a Espanya en la construcció d’edificacions passives segons l’estàndard Passivhaus. A més de la construcció, redacten els projectes, fan formació, etc. Porten al mercat des de 2010, si bé el projecte BAU es va anar gestionant encara abans, aportant solucions innovadores al sector, tant per aquí ni tan sols sonava el concepte. En BAU tenen vocació per la bioconstrucció, utilitzant en la mesura possible elements i materials naturals.
L’estàndard Passivhaus es tracta d’un concepte energètic aplicable a qualsevol estil de disseny arquitectònic, qualsevol estil de construcció, qualsevol material. El consum energètic es redueix a un mínim gràcies a l’aplicació de mesures passives com són aïllament, estanqueïtat, recuperació de la calor de l’aire, etc. En tractar-se d’un estàndard definit, la construcció obliga al compliment de requisits mínims mesurables.
En BAUS també organitzen periòdicament visites a les seves obres ja executades o en execució per explicar de primera mà la seva metodologia, organitzen activitats i esdeveniments per difondre l’estàndard Passivhaus i també col·laboren en fires i xerrades amb entitats tant públiques com privades.
Al sector de la construcció també han arribat innovadores aplicacions per a mòbils i tauletes. Un exemple molt interessant és EPC Tracker. Creada a Jerez per Mario Rondan y Jesús Cordero, EPC Tracker és una eina multiplataforma dissenyada per a la gestió de projectes basats en la mobilitat, d’una forma eficient i ordenada de les comunicacions en projectes de construcció i la indústria. Les principals funcionalitats d’EPC Tracker són la creació i gestió de projectes, creació d’organigrames per projecte, creació i gestió d’activitats i missatgeria instantània. Amb aquesta aplicació es poden planificar i gestionar tots els processos que intervenen en la construcció de projectes complexos, des de l’enginyeria a la logística i les compres, usant qualsevol dispositiu i des de qualsevol lloc. Entre els principals objectius de l’aplicació està la millora de la productivitat, millora de la traçabilitat i eliminació del correu electrònic.
En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
