Quan us vam prometre ampliar el post dels 5 sistemes de pagament local innovadors realment no estàvem pensant en el dia 18 d’octubre de 2014, al Teatre Massimo de Cagliari, on exploravem les possibilitats i oportunitats que les monedes complementàries oferien a les administracions públiques.
No en va, en aquell escenari nombrosos convidats nacionals i internacionals havien d’explicar, per descomptat, les seves innovadores experiències realitzades en el marc del projecte Digipay4growth. El projecte, primer del seu tipus a Europa, promou la participació dels ciutadans, les administracions públiques i les empreses amb l’objectiu d’augmentar la demanda local, estimular la circulació i la capacitat de compra local, i sobretot, augmentar la influència de la despesa pública al territori.
Per tal d’escapar del debat recursiu dinàmic i cada vegada més estèril entre els euroescèptics, els nostàlgics de les monedes nacionals i els euro-entusiastes dogmàtics de la moneda única, havien de pensar, per un moment, un nou camí de base teòrica sòlida i forta, i sobretot, “fora de la caixa” per anar a experimentar noves carreteres sense qüestionar l’Euro.
L’expectació i interès de l’audiència era directament proporcional a l’emoció que sentien els participants per formar part de quelcom diferent, extraordinari i, naturalment, innovador.
Doncs bé, en aquest marc va saltar l’espurna que ens ha permès descobrir la història, i almenys 7 de les característiques d’un producte innovador, dissenyat a principis del segle passat, que estem segurs us sorprendran: el joc del Monopoly.
Aquí teniu el resultat:
Les regles del joc de taula més venut del món són molt clares: “La idea és obtenir tant de lucre que un aconsegueixi ser el jugador més ric i si és possible el guanyador”.
Com el seu nom indica, l’objectiu consisteix a assolir beneficis i finalment el monopoli de totes les propietats imaginàries que apareixen al joc. Una de les variants és fer partides ràpides que finalitzen quan “el segon jugador es queda sense diners”.
De Monopoly només n’hi ha un, però sens dubte, el fet d’adaptar-se permanentment als requeriments del mercat sense perdre la seva essència és una de les seves característiques. Ja sigui una edició de luxe, clàssica, per Nadal o per celebrar els 80 anys; amb ciutats, carrers i països propers o llunyans, ja sigui per jugar a la sobretaula o per instal·lar al mòbil, el Monopoly és prou flexible per encaixar fins i tot com element promocional d’empreses com, per exemple, Mc Donald’s.
El Monopoly va ser patentat l’any 1935 per Charles Darrow, un enginyer en atur el qual, en plena depressió va permetre a la gent fantasiejar damunt d’un tauler amb el qual podrien guanyar en el mercat immobiliari. Avui en dia, s’ha comercialitzat en 26 idiomes i es calcula què més de 500 milions de persones hi han jugat almenys una partida.
En un primer paral·lelisme, el Monopoly va triomfar en una època molt convulsa econòmicament parlant. És també el cas d’un dels referents en moneda complementaria més coneguts: l’anomenat “miracle de Worlg”, nascut l’any 1932 i del qual en parlàvem al post 5 sistemes de pagament local innovadors.
Si la gran depressió va inspirar a Darrow i a l’alcalde de Worlg a cercar solucions per sortir de l’atur i dinamitzar la deprimida activitat econòmica dels comerços de la localitat, una altra crisi, la del petroli de l’any 1973 va ser la que va portar al professor Ralph Anspach de la Universitat Estatal de San Francisco, a reinventar unes noves regles del famós joc, quan després d’una partida perduda amb el seu fill de 8 anys va dissenyar l’Anti-monopoly. En aquest cas, els jugadors col·laboraven per retornar la ciutat a un sistema de mercat lliure.
L’Anti-monopoly del professor Anspach té un paper decisiu per conèixer la història del Monopoly, ja que com a conseqüència de 9 anys de litigi amb l’empresa Parker Brothers pels drets de la marca, va haver de documentar-se molt durant la seva defensa, i vet ací que va descobrir com en els seus orígens el joc és fonamentava en les teories georgistes de l’economista Henry George.
Una de les seves seguidores, Lizzie J. Magie Phillips va ser la veritable precursora del Monopoly. Activista social, progressista i feminista va veure el seu joc com la millor manera de convèncer a la gent sobre els perills dels monopolis i divulgar les seves idees antimonopolistes.
D’aquesta manera, l’any 1903 va néixer The Landlord’s Game, i encara que ben aviat anés en la direcció contraria a les idees que havien motivat la seva creació i que Lizzie no passes a la història com una líder amb carisma, ella és la persona a qui se li ha d’atribuir la creació del joc de taula més venut de la història. Lizzie, sense saber-ho, disposava de l’ADN del innovador
El nom original The Landord’s Game, es va mantenir inalterable fins que anys més tard, Charles Darrow el va registrar com a Monopoly.
Si la diferència entre invenció i innovació es troba en l’aportació de valor i de resultats, no hi ha cap dubte que el joc del Monopoly va ser més una innovació que no pas un invent.
Imagineu-vos la sorpresa que hagués tingut Lizzie J. Magie Phillips, un segle després, si hagués anat al Teatre Massimo de Cagliari aquell 18 d’octubre de 2014, en escoltar com un dels ponents fonamentava la seva tesi a partir del seu joc. Aquesta ponència també fou l’espurna que ens va motivar a nosaltres a investigar sobre el Monopoly.
En efecte, Henk Van Ankel, CEO de la Fundació STRO, en la seva intervenció va dir que el Monopoly va ser la llavor que el va portar a imaginar el funcionament d’una altra forma d’interpretar l’economia. Dels dies i nits que va estar-se investigant per canviar les regles d’aquest joc en va sortir el primer programari de monedes complementàries anomenat Cyclos.
Tot i els antecedents, certament és molt agosarat vincular el joc del Monopoly amb la proposta del projecte Digipay4Growth, del qual n’anirem parlant en propers posts, però no hi ha dubte que les similituds de fons hi són, almenys en el seu origen, ja que aquest es centra sobretot a estudiar fórmules per implicar la despesa de subvencions, preus públics, retribucions salarials i contractació pública de de les administracions públiques, amb el creixement econòmic i la creació de nous llocs de treball a través d’un sistema de pagament digital controlat i segur.
Actualment, la prova pilot més avançada a l’Estat Espanyol, s’està portant a terme a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
No tan sols pels casos d’inspiració ideològica que ha provocat, o per l’èxit del mateix joc; fins hi tot ha servit perquè investigadors de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, es plantegessin estudiar la relació́ existent entre l’estatus socioeconòmic d’una persona i la seva bondat, amabilitat i empatia, a partir del següent repte: “els diners fan que siguis una persona dolenta?”
A l’experiment, van asseure a dues persones a jugar al Monopoly. En una altra sala, els investigadors observaven la partida examinant cada expressió dels jugadors. Un d’ells, no tenia cap possibilitat de guanyar, ja que van canviar les regles a favor de l’altre. Al guanyador se li donaven dos daus per un al perdedor, recaptava dues vegades més diners per les mateixes jugades i eventualment es feia molt més ric i molt més ràpid
Al principi, el guanyador se sentia incòmode amb l’òbvia desigualtat; l’expressió corporal denotava la injustícia de la situació. Però de sobte tot canviava, i a mesura que acumulava més diners se li anava passant el malestar, fins portar-lo a calcular fredament cada jugada i a riure’s del perdedor. Finalment actuava de forma despietada davant d’aquest.
L’investigador Pat Piff, estudia les relacions de jerarquia social, la desigualtat i la forma d’emoció entre els individus i els grups. I és increïble el que va descobrir, emprant el Monopoly, sobre el comportament de les persones quan se senten riques.
Però si li hem de reconèixer al joc del Monopoly un veritable canvi de paradigma, sens dubte que hem de referir-nos a quelcom extraordinari pel seu significat: la seva contribució a la caiguda del mur de Berlín, l’any 1989.
En efecte, el joc va estar prohibit des de 1961 per evitar, deien, que la bandera del capitalisme influís en aquella societat comunista. El mur, alhora que impedia la sortida de persones, també prohibia l’entrada d’idees.
No va ser fins que de la mà del President Gorbatxov i la seva Prestroika, quan el Monopoly es va posar a la venda el 1987 a l’antiga Unió Soviètica, i des d’aquell moment, tant la gent d’aquella societat tancada i trista, com la de l’altre bàndol, van sentir com si el mur hagués començat a enderrocar-se “mentalment” molt abans que aquest caigués “físicament”.
La relació entre el Monopoly i la caiguda del mur la trobareu molt ben explicada a Brought down the Berlin wall.
Si bé el mur va començar a caure físicament el novembre de 1989, en la ment dels berlinesos orientals, l’any 1987 ja l’havien començat a tombar mentalment amb els nous aires de canvi materialitzats, entre d’altres, amb la possibilitat de jugar al Monopoly fora de la clandestinitat.
Amb tot, encara hi ha més vinclés entre les monedes complementàries i el joc del Monopoly. Giusseppe Lettera, CEO de Sardex, va explicar aquella tarda d’octubre, com seria l’adaptació del seu model de moneda complementaria a diverses regions italianes.
Doncs bé, la relació s’esdevé perquè cada cert temps, l’empresa productora del Monopoly (Hasbro), també escull noves ciutats entre les candidates a figurar al seu taulell.
I de la mateixa forma que el Monopoly adopta i s’adapta a la realitat de les ciutats escollides sense canviar les regles del joc, el model Sardex, de moneda complementaria, també s’adapta a la realitat de cada regió preservant el seu funcionament estructural.
Per això, pel que us hem explicat, i per molt més:
El Monopoly va ser un joc innovador, i encara ho és després de més de 100 anys de vida, tot i que l’idea inicial d’emprar-lo per l’activisme social i pedagògic en realitat esdevingués tot el contrari… o no?
En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
