Quan treballem amb professors, estudiants i persones interessades en l’educació, trobem que es repeteixen conceptes erronis que sovint actuen com a frens per a la millora educativa. Són creences personals, desconeixement o simplement estratègies de boca-orella que actuen com a boicotejadors de la innovació a les organitzacions educatives.
Abans d’enumerar els errors principals, donem una definició operativa:
Innovació: generar idees que generin valor afegit per algú d’una forma sostinguda, aplicar-les, i avaluar-les de forma continuada.
1.“No em paguen per innovar”
Segurament és l’error més perillós. Sobretot en un context socio-econòmic convuls com l’actual on els incentius econòmics són pocs o nuls. La clau de la innovació són les persones. Per tant, si els professionals de l’educació no estan disposats a innovar, no hi ha res més a fer.
Creiem que l’acció d’innovar (definida abans) és inherent en la professió docent i a la vocació. Al treballar amb persones, mai serà igual cada dia, ni cada “fornada” (promoció). Per tant, el docent ha d’estar obert al canvi i a la incertesa. Ha d’estar disposat a provar noves metodologies, i sovint a que fracassin. Sempre tenint present que l’objectiu final és maximitzar els resultats educatius (entesos d’una forma àmplia).
2.“La tecnologia és innovació”
Ho repetim sempre des de Societat de la Innovació. Res té a veure la innovació amb la tecnologia. Fins i tot, a vegades, pot ser un fre. S’ha d’entendre la tecnologia educativa com un mitjà a l’hora d’assolir uns objectius pedagògics. En cap cas, i és un gran error, l’adopció tecnològica pot ser un objectiu per a la institució.
Les possibilitats que ofereix la tecnologia al món educatiu són pràcticament il·limitades, cal saber com aprofitar al màxim aquesta oportunitat.
Un exemple són els projectes d’introducció de tabletes a les aules. En molts casos, s’han implantant de cop, traduint-se més aviat en un acte de màrqueting que en una aposta pedagògica. Això ens porta al següent error.
3.“Innovar és car”
La innovació mal entesa és despesa. La innovació real, és inversió. Per tant, seguint amb l’exemple de les tauletes, si les implantem sense una base pedagògica ferma (reflexió, formació, planificació, control) generem uns costos que no es traduiran en impactes educatius. Així, els costos no estaran legitimats, i segurament nosaltres com a responsables també ho deixarem d’estar.
Les millors innovacions són aquelles que no generen grans costos inicials. La metodologia “lean startup” ens recomana fer petits canvis, analitzar els resultats i actuar en conseqüència. D’aquesta manera cal veure l’aula com un espai per experimentar i millorar. No com una execució mecànica d’allò marcat.
4.“No tinc temps per innovar, he de fer classe”
De vegades es considera que innovar és quelcom diferent a treballar. En realitat, innovar és (o hauria de ser) una part de la feina. Per tant, no te cap sentit separar la tasca docent habitual (planificació, classe i avaluació) de la renovació metodològica.
Ara bé, cal que la organització defineixi els espais, els valors, els estímuls i incentius per promoure la innovació. El risc i la experimentació inherent a la innovació han de traspassar l’aula, han de ser quelcom que la mateixa comunitat educativa valori i reconegui.
5.“El professor ja no és necessari, tenen Google”
L’esclat tecnològic de les TIC esdevé un repte per a la figura del docent. Un repte no és ni bo ni dolent, simplement cal gestionar-lo. Moltes veus expertes en la innovació educativa defensen que s’ha d’aturar l’aprenentatge de continguts, en favor de les competències. Com a Google podem trobar tot el coneixement, no cal que el tinguem nosaltres. A Societat de la Innovació creiem que és un gran error. Els éssers humans no podem ser gots buits de coneixement, necessitem una base sobre la qual poder desenvolupar les competències. Per tant, cal crear experiències educatives on el treball competencial posi en funcionament uns coneixements prèviament apresos. L’arribada del Flipped Classroom va en aquesta direcció.
6.“La creativitat no millora els resultats educatius”
Ho sentim sovint. Molts docents veuen la creativitat com una distracció. Quelcom que desvia els estudiants del camí marcat, del currículum, dels objectius a assolir.
Res més lluny de la realitat. Introduir fases d’estímul creatiu a les activitats habituals pot tenir uns beneficis educatius enormes.
Per exemple: si plantegem un projecte de recerca, per què el projecte ha de ser el mateix per tothom? Per què els resultats a assolir ja venen marcats? La motivació dels estudiants és 0. No hi ha exploració, no hi ha sorpreses ni incertesa. No hi ha personalització i per tant l’únic incentiu és aprovar. En canvi, si en base a un àmbit de treball deixem que els estudiants triïn el projecte que més els motiva, augmentarem la motivació i la capacitat d’esforç. Així, de ben segur, els resultats també seran millors. Aquest format és més exigent per al professor, ja que, no sap què es pot trobar en el procés i l’avaluació serà més complexa. Ara bé, si així els estudiants treballen millor, s’engresquen i aprenen més, valdrà la pena no?
7.“S’ha de canviar tot”
Aquest error el cometem de vegades aquells que veiem el món educatiu des de fora. Com experts en innovació educativa, veiem tots els canvis que estan passant i intuïm els que estan per arribar, i volem fer revolucions. Cal ser crítics i a la vegada pacients, i no sempre és fàcil. No es pot canviar tot de cop, i a la vegada, cal ser analítics per detectar aquelles dinàmiques que tot i no ser especialment “innovadores” funcionen i donen bons resultats.
En resum, cal iniciar el canvi educatiu “partit a partit”, classe a classe. Hem d’estar oberts al món i fer petits i constants canvis. Les classes han d’estar vives, això vol dir deixar de funcionar per inèrcia i ser agents del apassionant canvi educatiu que estem vivint.
Guanyadores i guanyadors del projecte Mango SmileA Societat de la Innovació desenvolupem projectes d’innovació educativa on apostem per aquests nous models i per les competències del s.XXI.
La setmana passada vam fer les presentacions finals del projecte Mango Smile dels i les alumnes de l’Escola Elisava-UPF i de la UPV-Alcoi. 10 equips van presentar projectes innovadors utilitzant un teixit biodegradable de base vegetal elaborat pel centre tecnològic Aitex. Felicitats a tots els equips per una gran jornada on es demostra que el canvi educatiu ja ha arribat!
