Quan parlem d’innovació, tenim tendència a pensar en nous productes o serveis. És la innovació de producte la que abans ens ve al cap: l’iPhone, un nou programari, un vi amb un sabor sorprenent… En aquest marc del producte, introduïm moltes vegades el packaging, i ja ens sentim com si estiguéssim innovant de forma més radical. Res més lluny de la realitat. Cal innovar en model d’ingressos!
En la nova economia, no podem limitar-nos a la visió tradicional d’innovar en les 4 Ps, és a dir: producte, canal, promoció i preu.
En l’economia d’avui, en la qual tot s’està convertint en serveis, tot producte s’ha de veure com la composició de, com a mínim, aquests tres elements:
Així que, com a mínim, innovar en producte ens obliga a pensar també en servei i en experiència.
Però hi ha una cosa que solem deixar per al final, que és la innovació en model d’ingressos, i que és el tipus d’innovació més rendible. Sí, la més rendible. Seré repetitiu perquè se’ns quedi ben gravat:
[Tweet “Innovar en model d’ingressos és el tipus d’innovació que menys es treballa, i, no obstant això, és també el més rendible”]
Així que avui comparteixo amb vosaltres 7 estratègies de monetització perquè penseu en innovar en model de negoci, més enllà de producte:
1. Model d’ingressos de micropagaments: és un nou model d’ingressos que s’està promovent per compensar el treball dels creadors de contingut que encara no tenen una base suficient d’usuaris com per tenir anunciants. Sota el model de Flattr, els usuaris pugen els diners que volen pagar per continguts a final de mes, i aquest es reparteix entre els creadors dels continguts que han estat llegits. És un model que ha estat utilitzat per Wikileaks.
2. Modelo d’ingressos freemium: aquest model s’ha estès en diverses indústries. En aquest model, l’usuari té accés a una sèrie de funcionalitats base de forma gratuïta, per després haver de passar a un pagament mensual afegit per uns serveis extra. És el cas de Linkedin, Spotify, Skype…
3. Model d’ingressos de subscripció: en lloc de vendre un producte una sola vegada, es pot estalviar la molèstia a l’usuari d’haver de fer la transacció múltiples vegades, oferint-li un servei recurrent de tant en tant (mensualment, per exemple), de manera que li fas arribar el producte o servei al client cada mes. És el cas de revistes tradicionals com The Economist, que s’ha traslladat a altres indústries, com és el famós cas One Dollar Shave Club.
4. Model d’ingressos “bait and hook”, o “razor and blade”: és el model utilitzat per Nespresso, el model típicament conegut de les impressores, o fins i tot models de negoci d’empreses de serveis BSB, que ofereixen una eina digital per l’empresa, i després serveis per fer més eficient el procés per al qual aquesta eina s’utilitza (veure, per exemple, el cas d’Induct). Es tracta per tant de vendre un “gadget” al principi per un determinat preu (reduït), per després cobrar de forma recurrent per petits productes o serveis que són necessaris per a poder utilitzar aquest gadget. A vegades aquest cobrament extra es realitza a través d’un fee mensual.
5. Model d’ingressos basat en la revenda de dades: són companyies que ofereixen serveis basats en l’activitat generada per part dels usuaris, per la comunitat. Fan diners venent aquestes dades a altres companyies interessades. Per exemple, en el cas de Moovit o Waze, es venen aquestes dades a empreses de transport públic per entendre millor les necessitats de mobilitat dels usuaris. En el cas de PatientsLikeMe, es venen les dades a empreses farmacèutiques.
6. Model d’ingressos basats en big data: es tracta de companyies que ofereixen serveis gràcies a la quantitat de dades que manegen. Funcionen com broker entre l’usuari final i empreses que venen els seus serveis (Amazon, aerolínies…). Aquestes plataformes ofereixen un servei gratuït (quin és el vol més barat ara mateix), per després oferir servei “pro” per un pagament afegit, com, per exemple, saber quan és el millor moment per comprar, o guardar un preu d’un moment determinat per a més endavant.
7. Modelo d’ingressos Open Source: moltes empreses estan obrint les seves patents perquè altres puguin desenvolupar solucions sobre del codi o del producte de la patent. És un model que s’utilitza molt en la indústria del programari. Es creen productes que són lliures d’accés i ús. La monetització ve quan necessites una personalització d’aquest producte. En ser l’empresa que millor coneix el codi, és la millor preparada per retocar i personalitzar-lo. El repte que té aquest model és que moltes vegades el client no busca cap personalització, i ja en té prou amb el servei bàsic gratuït.
Per inspirar-vos, us recomanem els següents enllaços:
El dilema “rentabilidad o crecimiento” en la startup, de Javier Megias
Las claves de una Start-up rentable, per Foro Marketing
¿Cómo evaluar la rentabilidad de una Startup?, per Mi Propio Jefe
Las claves del proceso de inversión de una startup, de Cink Emprende
Innovación financiera: ¿qué puede aprender la banca tradicional de las Fintech?, per Puntos sobre la I
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
Un experiment amb 116 equips a Itàlia ofereix conclusions clarividents sobre els beneficis de l'aproximació…
