8 grans casos que expliquen per què invertir en innovació social

Quins són els principis que determinaran si la teva organització prospera o s’enfonsa en els propers anys?

Ens trobem en un moment de canvi profund en la societat, canvis demogràfics, canvis geopolítics, l’efecte principal en el món del management és el següent: els objectius de les companyies en aquest segle, perquè perdurin en el temps, no seran simplement obtenir beneficis. Ja no és rentable no ser ètic. Gràcies a la tecnologia i, especialment a internet, els consumidors estem més ben informats i som més exigents. Per crear una marca positiva en el temps, hem de ser exemplars en com fem les coses.

Les organitzacions, per perdurar en el temps, han d’innovar socialment, però cal fer-ho compartint els valors entre tots els seus col·laboradors. Per això, les empreses s’han de preocupar pels grups d’interès (proveïdors, treballadors, etc.), i especialment per l’entorn social i el medi ambient. Podríem deixar de parlar d’empreses, per parlar de comunitats. El futur és molt incert i cal estar preparat amb intel·ligència social.

Us presentem en aquest post 8 casos que mostren la diversitat d’opcions que hi ha per apostar per la innovació social des de l’empresa. Són els següents:

Whole Planet Foundation: innovació social en l’àmbit del retail

Una interessant innovació social en el sector del retail el porten a terme a Whole Planet Fundation. Una organització privada, sense ànim de lucre establerta per Whole Foods Market (una cadena nord-americana de supermercats que té la seu a Austin, Texas, i que només ven aliments naturals i orgànics). Ofereixen beques i microcrèdits a institucions a Àsia, Àfrica, Amèrica i Orient Mitjà, que al seu torn desenvolupen i ofereixen programes de préstecs per a microempreses, capacitació i altres serveis financers a gent necessitada.

La idea de Whole Planet, per desig de Whole Foods Market, és tornar alguna cosa als que els han ajudat a tenir èxit, centrant-se en el problema persistent de la pobresa mundial i la fam, ja compten amb aliances amb organitzacions de 70 països.

Justin’s & Whole Planet Foundation: Microloan a Month Fund from Justin’s Nut Butter on Vimeo.

 

Ship2b: impulsant l’emprenedoria social

No podem estar més d’acord amb la filosofia de Ship2B: construir un món millor solament serà possible si som capaços d’impulsar una nova forma de concebre el món dels negocis, demostrant que es poden crear empreses que solucionin els principals problemes socials i mediambientals i al mateix temps ser altament rendibles. Ja no parlem de negocis sense ànim de lucre, parlem de negocis socials, que necessiten d’un model de negoci sostenible i escalable per seguir tenint el seu impacte social.

Ship2B és una fundació privada que té per objectiu accelerar projectes empresarials d’alt impacte social, posant a disposició dels millors emprenedors una comunitat de mentors, experts, entitats i grans empreses. A més, disposen de la primera i més gran xarxa d’”inversió d’impacte” d’Espanya i d’un fons de co-inversió per invertir en startups disruptives que generen una doble rendibilitat: econòmica i social.

Ship2B neix del desig dels seus tres fundadors per construir un món millor. Un món on l’economia i les empreses es posen al servei de les persones amb l’objectiu de donar resposta als grans reptes de la nostra societat. Xavier Pont, Maite Fibla i Clara Navarro són els fundadors però no estan sols en aquesta aventura. Són moltes les persones que s’han enamorat d’aquesta visió i s’han unit a Ship2B amb l’únic objectiu de fer realitat aquest desig.

Entrevista BLE&Change: Clara Navarro (Ship2B).mov from bcnentrepreneurs on Vimeo.

Moltacte: innovació social en l’àmbit de la moda

Moltacte és molt més que una cadena de botigues outlet. És una iniciativa innovadora, solidària i transformadora. Moltacte és un projecte centrat en les persones, desenvolupat en col·laboració amb una sèrie de prestigioses marques de moda i que aposta per harmonitzar valors socials, econòmics i comercials. Com ells comenten, Moltacte és també una invitació a canviar la manera d’entendre les coses i a compartir una experiència que millora la vida de les persones.

Moltacte neix el 2006, quan Miquel Isanta, en aquest moment gerent de la Fundació el Molí d’ en Puigvert -que recollia l’experiència de més de 25 anys de la comunitat terapèutica del Maresme-; Òscar Miró, gerent de Taller Auria –cooperativa creada el 1976, que integra en el seu centre especial de treball a 225 discapacitats físics, psíquics i mentals a Igualada-; i Juan Ruiz, gerent de Teixidors -una cooperativa dedicada a l’elaboració de teixits artesanals, que forma a persones amb dificultats d’aprenentatge a Terrassa-, decideixen crear una cooperativa de segon grau que els permeti emprendre un negoci inclusiu per a persones amb trastorn mental. Moltacte té acords amb associacions, empreses tèxtils i una sèrie de prestigioses marques de moda. Moltacte també disposa de Baby & Kids, un outlet dedicat exclusivament a les peces de moda per a nadons i nens.

Vivergi: fons d’inversió social

Els fons d’inversió social són fons d’inversió de caràcter privat, amb l’únic objectiu d’invertir en institucions i empreses socials, les quals necessiten recursos per poder seguir desenvolupant la seva activitat i ser capaços de poder seguir sent sostenibles en el temps. Cada vegada més bancs i institucions financeres se sumen a crear entre la seva cartera els fons d’inversió social. Segons una notícia publicada a negocios.com, el sector de la inversió d’impacte social, que va sorgir als Estats Units i el Regne Unit com a conseqüència de la crisi financera del 2008, ha estat valorat recentment per JP Morgan a 46.000 milions d’Euros i s’estima que creixerà un 20% anual en els propers anys.

Per exemple Vivergi Social Impact Fund, és un fons que inverteix en projectes d’emprenedors socials que demostrin un gran potencial d’impacte. Vivergi Fund és el primer fons d’impacte social a Espanya registrat davant la CNMV i un dels fons més grans a nivell mundial en la seva categoria. El fons està gestionat per l’entitat gestora Ambar Capital i Expansión.

Tal com expliquen ells, l’objectiu de Vivergi és invertir i acompanyar empreses amb gran impacte social o mediambiental, rendibilitat financera i potencial d’escalabilitat. Vivergi divideix la seva activitat entre 5 àrees d’inversió entre les quals la inclusió de col·lectius marginats representa sempre una prioritat. L’objectiu final del fons és fomentar un creixement econòmic inclusiu i sostenible, promocionant la integració de les persones, generant ocupació sostenible de col·lectius desfavorits, i aconseguint una millora de la qualitat de vida.

Imatge de la web de Vivergi

Specialisterne: innovació social en l’àmbit de les TIC

Specialisterne significa, en danès, “els especialistes”, i és el nom de l’empresa danesa i del concepte original desenvolupat per Thorkil Sonne. La marca Specialisterne pertany a la Specialist People Foundation.

Les diferents oficines de Specialisterne arreu del món són empreses socialment innovadores que aprofiten les característiques de les persones amb trastorns de l’espectre de l’Autisme (TEA), com un avantatge competitiu i com un mitjà per ajudar-les a obtenir una ocupació. La majoria dels empleats de Specialisterne té un diagnòstic dins de l’espectre de l’autisme, i treballen en tasques com ara les proves de programari i el tractament de dades i documents.

A Specialisterne, les persones amb TEA treballen en un entorn en el que se’ls presenten les millors oportunitats possibles per desenvolupar el seu potencial. Aquestes persones no han d’aprendre a adaptar-se a normes de treball com ser un bon treballador dins l’equip, l’empatia, el maneig de l’estrès o la flexibilitat. Aquestes no són les característiques habituals de les persones amb TEA, un fet que sol implicar la seva exclusió del mercat de treball. En canvi, Specialisterne celebra aquestes diferències i trets de caràcter que tan sovint són vistos com un estigma.

Per explicar-ho de manera molt senzilla, a Specialisterne no encaixar és una bona cosa. Els trets que en general exclouen les persones amb TEA del mercat de treball són els mateixos trets que els converteixen en empleats valuosos per Specialisterne.

L’Olivera: innovació social en l’àmbit de l’alimentació

A L’Olivera elaboren vins i olis i, des dels seus inicis, l’eix social es troba en el nucli del projecte. Al costat de les activitats productives i d’integració laboral duen a terme activitats socials amb els seus treballadors, fonamentalment persones amb discapacitat psíquica, especialment aquelles en situacions socials menys afavorides. Aquestes persones formen part de la cooperativa com tots i poden ser socis de ple dret si així ho desitgen.

Vallbona de les Monges és un poble de la Catalunya interior de secà. Al poble queden unes 100 persones, quan fa 100 anys comptabilitzava més de 1.000. El paisatge és una estampa bastant freqüent en els territoris muntanyencs mediterranis: parcel·les petites, pervivència de cultius poc exigents de mà d’obra (cereal, olivera), abandonament de les finques menys accessibles, pèrdua progressiva d’elements del patrimoni agrícola (terrasses, cabanes, camps) i reducció del nombre d’agricultors a temps complet.

En aquest context neix L’Olivera fa gairebé 40 anys. Un grup de tres joves i el seu pare es van instal·lar en aquest petit poble rural per crear una experiència alternativa, socialitzadora, carregada d’utopia. Buscant fórmules de vida i treball “humanitzants”, oposades al desenvolupament urbà i industrial d’aquella època.

El que l’any 1989 era una intuïció i el principi d’una realitat, es va anar consolidant durant els anys següents. Han passat 25 anys i actualment elaboren 17 tipus de vins i 4 tipus d’olis d’oliva, conreant 40 hectàrees de vinya i oliveres de secà en producció ecològica certificada.

PRS: innovació social en el sector mediambiental

PRS va néixer l’any 2011, i centra la seva activitat en la reparació i manteniment d’elements fabricats amb polietilè o polipropilè. Treballa fonamentalment per ajuntaments, mancomunitats i concessionàries de recollida de residus sòlids urbans (reparant contenidors), i per a empreses de la indústria alimentària (agroalimentàries, pesqueres, càrnies, cellers…), encara que també repara mobiliari urbà (papereres, urinaris químics , jocs infantils…), dipòsits plàstics o maquinària agrícola (caixes, contenidors, mobiliari, material esportiu…).

La producció mundial de Polietilè comptabilitzada l’any 2005 va ser de 60 milions de tones i només a la Unió Europea la producció de Polipropilè, en el mateix any, va ascendir a 9 milions de tones. Aquestes xifres ens donen una idea de la important presència d’aquests dos materials en la nostra vida diària. Enfront del model lineal de “extreure, produir, consumir, llençar”, a PRS opten per processos “circulars”, on els recursos són reinserits en el sistema productiu, augmentant així l’eficiència i la productivitat dels processos i, amb això, la competitivitat empresarial.

Koiki: innovació social i col·laborativa en l’àmbit de la distribució

Un dels majors problemes que troba el comerç electrònic per expandir-se és l’anomenada “última milla”. És l’última entrega dels enviaments al client final. Potser una solució s’hagi trobat en l’economia col·laborativa i social.

Koiki sorgeix per la contínua insatisfacció dels compradors en línia a l’hora de rebre els enviaments a casa seva. Koiki no només es marca com a meta el canviar la forma en què es lliuren o recullen els enviaments a domicili sinó també fer-ho d’una manera sostenible, social i mediambiental.

Els “koikis” són persones que reben els paquets o els envien pel teu compte i van a casa teva quan tu ho necessites. A més de donar possibilitat de treballar a qualsevol persona que tingui temps, el servei s’adapta molt bé al sector de la discapacitat. Per això, han arribat a acords amb diverses organitzacions com la Fundació Inlade o el Grup Gureak. El servei es fa més sostenible ja que els koikis normalment es desplacen caminant o en bicicleta, de manera que contribueixen a reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera. A Koiki estimen que per cada enviament recollit / lliurat generen un estalvi mitjà de 0,43kg de CO2 respecte als lliuraments amb vehicles de combustió.

Què us ha semblat? Coneixeu altres iniciatives interessants en aquest àmbit? No deixeu de explicar-nos-les!

Si t’ha agradat el post, comparteix-lo si us plau, i no oblidis subscriure’t al nostre bloc!

Fernando Lázaro

AMP por ESADE. Licenciado como Experto en Marketing y Gestión Comercial por la UPNA. Con experiencia como Consejero y Business Development en el sector de la maquinaria de elevación. Ha participado en la creación y dirección de un e-commerce en el sector de internet. Pasó posteriormente al área de consultoría de innovación y desarrollo de negocio. Ayuda a las empresas a hacer crecer sus negocios. Deportista y creativo.

Share
Published by
Fernando Lázaro

Recent Posts

Berlín: Un epicentre emergent de la innovació en salut digital

En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…

2 hores ago

Fomentant ecosistemes d’innovació oberta des de l’administració pública

Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …

1 mes ago

L’Estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030: Un Futur Més Saludable i Connectat

Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat

2 mesos ago

El Valor dels Ecosistemes de Salut per a la Indústria Farmacèutica: Estratègies i Oportunitats

T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…

4 mesos ago

El desplegament de la IA generativa en les organitzacions: 5 claus per a l’èxit

Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…

5 mesos ago

Tecnologia i Orgull: Innovació al Servei de la Comunitat LGBTIQA+

Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…

7 mesos ago