Cas pràctic de com aplicar el design thinking en la vida diària design thinking

Cas pràctic de com aplicar el design thinking en la vida diària

Serà que no us heu trobat en ocasions que necessiteu trobar idees creatives, diferents de les comunes, per resoldre reptes quotidians. Per què no utilitzar el design thinking per a resoldre reptes personals que tenim? Aquí va el cas pràctic de com fer servir el design thinking amb un repte personal.

0. Context

Em trobava amb la incertesa de quin tipus de celebració volia fer pel meu aniversari. La incapacitat de trobar cap idea que m’acabés de convèncer va ser el motiu de formular i treballar al voltant d’aquest repte. Així que, utilitzaré aquest repte com a exemple.

1. Formulació del repte

Utilitzant l’estructura de formulació de repte comú:

Què + Qui / amb qui + Per / resultat volgut + Com

El Què ha de donar resposta a la necessitat a cobrir.

El Qui / Amb qui ha d’involucrar aquelles persones que seran partícips del repte a resoldre / necessitat.

El Per / resultat volgut conegut en anglès com outcome ha de donar resposta a quin resultat volem obtenir.

El Com ha d’aportar aquells requisits indispensables que ha de complir la solució.

En aquest cas, el formulem de la següent manera: Una manera de celebrar el meu aniversari amb les meves amistats amb l’objectiu de recordar emotivament i amb felicitat i a un cost reduït la festivitat.

En aquesta frase podem observar tots els apartats:

Una manera de celebrar el meu aniversari (Què) + amb les meves amistats (Qui / Amb qui) + amb l’objectiu de recordar emotivament i amb felicitat (resultat volgut) + a un cost reduït (Com).

2. Empatitzar amb un mateix

Empatitzar amb un mateix i ser sincer amb un mateix és una de les tasques més difícils d’aquest procés.

Per facilitar el procés, troba els primers 4 elements que pensis i realitza la tècnica dels “per què” en cada un d’ells. Aquesta tècnica dels “per què” consisteix en fer-se una pregunta amb la resposta de la pregunta anterior.

Aquí mostro el cas pràctic:

  • Per què tens la necessitat de celebrar l’aniversari?

Perquè m’agrada reunir a aquelles persones que estimo i amb qui vull passar una bona estona.

  • Per què necessites estar amb els teus per passar una bona estona?

Perquè no m’agrada celebrar l’aniversari.

  • Per què?

Perquè em sento trista.

  • Per què?

Em sento trista perquè m’adono de tot allò que volia fer en aquest últim any i no he fet.

  • I per què això suposa per a tu un motiu de tristesa?

Perquè em fa por no poder realitzar tot allò que m’agradaria fer. Tinc por que se’m passi l’arròs! M’agrada mirar enrere i sentir-me satisfeta d’allò que he viscut.

Utilitzant aquesta eina, trobem els diferents elements clau:

  • Havia de ser un aniversari amb les amigues per tal de passar d’un moment trist a un moment de felicitat i creació de vida.
  • Que no podia organitzar un esdeveniment perquè si no, no gaudeixo de l’esdeveniment.
  • Compartir un moment / activitat que impliqués tenir un moment divertit
Procés de design thinking
Procés de design thinking

3. Ideació

Un cop has identificat aquells elements clau que s’han de complir en una idea, és moment de generar idees. El que important no és que totes les idees que generis compleixin tots els criteris anteriors, amb un n’hi ha prou. Es tracta de deixar anar idees! Després es tractarà de jugar i veure quina és la millor combinació.

Algunes de les idees que van sorgir van ser:

  • Risoterapia
  • Realitzar una gimcana
  • Anar a fer un taller de cuina
  • Realitzar un pícnic
  • Anar a un restaurant a cegues
  • Realitzar un concurs de gimcana
  • Sortir de festa
  • Paintball
  • Scape room
  • Concurs de cuina

4. Selecció d’elements

Seleccionem aquells elements de les idees que responien amb més valor a les característiques essencials trobats en la fase d’empatitzar, tenint en compte els criteris que uneixen la majoria de les idees.

Aquests elements eren:

  • Activitat que implica parlar d’aquesta activitat
  • Moment divertit
  • Activitat de dia que permet allargar l’activitat en funció del que es vol

Tenint en compte aquests criteris vam escollir els següents elements:

  • Cuinar
  • A cegues
  • Concurs
  • A l’aire lliure
Cas pràctic de com aplicar el design thinking en la vida diària design thinking
Solucionant reptes del dia a dia

5. Definició de la idea finalista

La idea finalista es defineix en una frase amb els elements seleccionats. En el nostre cas, un concurs de cuina amb receptes innovadores, en un espai a l’aire lliure, i on el menjar seria menjar a cegues. D’aquesta primera frase, identifiquem aquells elements que volíem emfatitzar.

6. Descripció de la idea

Has de poder respondre qualsevol part de la definició amb concreció i què significa cadascuna.

  • Concurs de cuina: identificació de quin plat és sense saber què menges.
  • Receptes innovadores:
    • Pizza sense massa
    • Macedònia sense fruita
    • Truita sense ou
    • Hamburguesa sense carn
    • Pasta farcida sense pasta
    • Paella sense arròs
    • Patates fregides sense patata
    • Nachos amb guacamole sense alvocat
    • Pastís sense ser un pastís
  • Espai a l’aire lliure: Un berenador.
  • Menjar a cegues: es portaran antifaços per cobrir la cara i no poder veure com es menja.

7. Reformulació de la idea

Un concurs de cuina de receptes innovadores on s’haurà d’identificar quina recepta estàs menjant amb els ulls tancats en un berenador.

8. Resultat

Comuniquem la idea als altres participants i apliquem la idea.

En el nostre cas, el resultat va ser espectacular. El nivell de cohesió dins de les participants va ser exemplar, ja que, tenint ja un tema de conversa com hi havia, cadascuna solucionant el seu repte / recepta, va ajudar a distendre la gent i riure pràcticament tota l’estona.

Aquí el resultat:

Repte: Paella d’arròs sense arròs

Paella feta amb quinoa Paella feta amb quinoa

Repte: Nachos amb guacamole sense alvocat

Guacamole fet amb pèssols Guacamole fet amb pèssols

Repte: Hamburgueses sense carn

Hamburgueses fetes amb farina de cigrons Hamburgueses fetes amb farina de cigrons

Repte: Pizza sense massa

Massa feta de carbassó Massa feta de carbassó

Repte: Pasta farcida sense pasta

Pasta feta amb bases d'arròs
Pasta feta amb bases d’arròs

Així doncs, més enllà d’utilitzar el design thinking com a eina per a usar en la creació de noves solucions en el nostre àmbit professional, ens permet tenir una forma d’empatitzar amb nosaltres mateixos i cobrir els nostres propis interessos de forma ràpida i efectiva.

¡Recomanat!

Clàudia Pardo

Graduada en Negocios y Marketing Internacional en ESCI-UPF. Posteriormente realicé el máster dHealth Barcelona para entender mejor el ecosistema de salud y realizar algo disruptivo. Con el objetivo de conseguir un impacto en la Sociedad, baso mi experiencia en intentar crear valor al ecosistema visualizando los pasos necesarios para poder mejorarlo.

    Escriu el teu comentari

    El teu correu no serà publicat.*


    The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.