Sempre que comencem un projecte d’innovació es genera molta incertesa, però a la vegada molta il·lusió. De fet, no sabem quan trigarem a obtenir resultats, ni com seran, quin resultat ens donaran…
A mesura que passen els mesos, l’escepticisme creix dins l’organització, i si no es veuen resultats es pot produir desànim. Nosaltres sempre insistim, la resiliència es un factor clau de la innovació, i que no surti cap projecte potent pot voler dir diverses coses:
- No estem enfocant els esforços correctament
- Potser no estem posant prou esforç
- Potser ens hem equivocat en la configuració dels equips
- Potser ens falta formació
- O potser, senzillament, ens cal una mica de paciència.
Però, donat que volem tenir èxit en el nostre projecte, val la pena que revisem el nostre funnel, perquè hi ha alguns processos crítics, que, si els gestionem correctament, ens facilitaran assolir resultats.
4 fases crítiques i 10 errors comuns del procés d’innovació
Punts crítics del funnel d’innovació
Deixeu-me agafar una versió simplificada del funnel d’innovació, ja que m’agradaria centrar-me en aquells aspectes que penso que són claus per garantir l’èxit d’un sistema d’innovació.
Identificar reptes
Aquesta fase , per nosaltres, és la més complexa i sovint és la fase en que s’esmercen menys recursos. Alguns dels errors més comuns en la identificació de reptes:
1. Confondre reptes d’innovació i estratègia
Sí, d’acord, l’estratègia d’innovació ha d’estar alineada amb l’estratègia de l’empresa. Però no oblidem que innovar és crear nous espais, i que si restringim l’espai d’innovació al pla estratègic podem deixar fora moltes oportunitats.
2. Mala definició dels reptes
Universitats com Harvard, busquen doctorands que sàpiguen plantejar preguntes, o contestar-les, ja que una pregunta ben plantejada és el 90 % de la solució. Un repte ben plantejat ajuda als equips d’innovació a buscar solucions ben enfocades. Un repte mal plantejat fa perdre temps i energies als equips.
3. Selecció ineficaç dels equips del repte
Un equip de repte mal seleccionat. Espònsor, líders, experts, etc. han de ser capaços d’obrir el repte, de buscar solucions fins i tot fora del seu àmbit de coneixement, això sí, sempre amb esperit crític i emprenedor. Un equip massa tancat, poc híbrid o que no agafi el repte com una de les seves prioritats difícilment tindrà èxit en la resolució d’aquest.
Generar idees
En la fase de creativitat, allò que és important és generar alternatives. Els riscos que hi trobem són:
4. No destinar esforços per a explorar
Desenvolupar un sistema d’exploració que permeti trobar solucions en qualsevol àmbit: d’activitat, sector, tecnologia, tendències socials o d’altres. Si s’ha fet una bona definició del repte, podem enfocar bé la tasca d’exploració i generar moltes alternatives.
5. Ment massa tancada per a la cerca d’idees
Un dels problemes que ens trobem amb els equips és la pressa per aterrar les idees. Cal equips experts en mantenir l’estat líquid, és a dir, generar noves idees i seguir obrint el funnel fins que no es pugui més. Sovint es pensa que això és una pèrdua de temps, i la nostra experiència ens diu que és quan s’és més creatiu. “Primer trobes les idees dins el teu cap, després en la teva experiència, després fora, en alguna organització coneguda, i cada cop has d’anar més lluny fins que no et queda altre remei que trencar esquemes i fer coses noves, afirma Jordi Cano, d’EUMO.
6. Concepció massa científica de quines són les “millors” idees
I de les idees que generem, quina o quines seleccionem? Podem pensar en molts models de selecció d’idees, però hi ha un aspecte que hem de tenir en compte: segurament un sol model de selecció no ens serà útil. Pel cap baix, haurem de poder seleccionar, per un cantó, idees viables, que es poden desenvolupar a curt termini i alineades amb el model de negoci, però, per altra banda, ens caldrà un model que ens permeti seleccionar idees disruptives, més incertes però que ens permetin obrir espais nous.
Per fer aquesta selecció és bo crear un comitè, composat de perfils diversos, i que per tant aportin diferents punts de vista:
- Algú expert, però de mentalitat oberta. Que no seleccioni les idees més ajustades a la seva expertesa, sinó aquelles amb major potencial
- Algú independent, que ens faci sortir de la nostra caixa.
Prototipar
7. Prototips massa desenvolupats des de l’inici
El primer prototip ha de ser cost zero. Un sketch, una presentació, algun element fàcil de construir. A mesura que es va contrastant la validesa de la idea es pot anar fent petites inversions, a la vegada que es va pivotant la proposta.
8. No validació del client
El contrast que hem comentat abans! El potencial usuari ha d’entrar a donar la seva opinió i a provar el prototip com més aviat millor i, si pot ser, en totes les fases. Serà l’opinió més experta que podem trobar.
Desenvolupar projectes
9. Projectes zombie
Passar del prototip al projecte no és senzill, i sovint els projectes d’innovació no són la nostra prioritat dins l’organització. Cal controlar els projectes que no avancen, identificar les raons i resoldre-les o aturar l’equip, per evitar el seu desànim.
10. No disposar d’espònsor intern
Un cop hem superat la fase de prototip, cal que l’organització aposti pel projecte, i assumeixi el risc d’equivocar-se. És per això que cal que un espònsor intern que doni suport estratègic i econòmic a l’equip.
Bé, ja ho heu vist, si voleu evitar que l’organització es desanimi amb el procés d’innovació en el segon any, reviseu com heu definit el vostre model d’innovació, comproveu que totes les fases generen el valor necessari, i que tenim un pla per superar les 10 fases crítiques de tot procés d’innovació.
