En el marc del congrés d’innovació en salut, Healthio (del que us hem parlat en anteriors posts), vam tenir l’oportunitat de participar com a jurat en la competició de startups de salut e-Health Competition (que es va organitzar a Barcelona el passat 3 de Maig).
Amb l’excel·lent organització de la Fundació TIC-Biomed, la competició es va dividir en tres categories:
- Startups Champions on es reconeixia a startups que ja estan consolidades en el mercat. En aquesta categoria va guanyar Silver Cloud, un programa de suport digital als malalts de salut mental.
- En la categoria de startups Promise es van presentar les 5 startups amb solucions més prometedores, però encara estan en fase de desenvolupament. Mediktor, startup espanyola, amb una solució d’intel·ligència artificial que ajuda al triatge, diagnòstic i presa de decisions digitalment.
- I el tercer grup de startups es va reservar per a les que tenen solucions en la gestió de la diabetis. En aquesta categoria va resultar guanyadora Medicse una startup espanyola, que ha desenvolupat un pàncrees artificial no invasiu per millorar l’administració de la medicació.
Però més enllà de conèixer les solucions que les startups europees estan desenvolupant, formar part del jurat ens va permetre seguir aprenent dels reptes que les startups s’enfronten de cara a poder ser solucions implementades i valuoses per als sistemes de salut. Aquests són els 14 reptes als quals s’enfronten les startups de salut.
1. L’adopció del pacient. En la majoria d’ocasions, el pacient és un actor clau perquè la solució funcioni. No només necessitem empoderar-los en la seva patologia, sinó també hem de formar-los en gestionar adequadament la solució i sobretot, en motivar-los que la utilitzin de forma sostinguda en el temps.
2. La implicació dels professionals sanitaris. Perquè una solució sigui utilitzada per tots els implicats és clau la prescripció del metge o l’acompanyament de les infermeres.
3. Però abans hem de comptar amb els primers early adopters que són els que estan convençuts dels beneficis que pot aportar aquesta solució sense tenir evidència científica.
4. La validació tecnològica. És a dir, no només hem de demostrar que aquesta tecnologia és eficaç per solucionar el repte de salut, sinó que hem validar que el seu funcionament és sostenible en multitud de situacions i el com es gestionen potencials fallades tecnològiques. En molts casos en necessari obtenir el segell CEE.
5. Però no només falta amb validar la tecnologia, sinó que l’hem de connectar amb els sistemes d’informació que utilitzen els centres sanitaris. La interoperabilitat és una de les principals barreres en l’adopció del sistema de salut.
6. Demostrar evidència clínica de les solucions que estan desenvolupant. No val amb una validació tecnològica, sinó que hem de demostrar els beneficis en salut o economia de la salut en pacients reals.
7. Una altra de les claus és quan hem de convertir els early adopters en clients. És a dir, com passem d’un model en què ells ho utilitzen de forma gratuïta a com els integrem a la nostra cartera de clients i, per tant, han de pagar per això.
8. L’accés al finançament segueix sent un altre dels punts crítics. Encara que molts venture capital manifesten que, si una solució de salut cobreix una necessitat clínica no coberta i té un model de negoci clar, no els faltarà mai finançament.
9. L’escalabilitat de la solució i com fer arribar-la al màxim de professionals i pacients.
10. L’opció de patentar la solució. En molts casos, com els programaris, no es poden protegir. Però en la mesura del possible aquestes innovacions s’han de protegir de potencials còpies.
11. La solució neix des d’una necessitat de salut o des de l’aparició d’una tecnologia. Què va ser abans l’ou o la gallina? Des d’Induct, animem al fet que les solucions de salut es desenvolupin amb el pacient com a primer pas.
12. Totes aquestes solucions recullen multitud de dades i del seu anàlisi es pot crear molt coneixement per seguir millorant la gestió de determinades patologies. No obstant això, la recopilació de dades s’ha de fer en un entorn segur i que garanteixi la privacitat de les dades personals de salut.
13. Està clar el business model canvas? Qui el paga? Com? Quin model de relació s’estableix entre les startups i els pagadors? Aquestes són algunes de les preguntes que mai falten quan s’enfronten a rondes de finançament.
14. I si el model de negoci és clau, fins i tot més ho és el fet de comptar amb el suport dels agents que estan a prop del mercat. Empreses farmacèutiques o de tecnologia sanitària poden ser grans aliades per a les startups, ja que tenen accés al mercat i les startups tenen solucions innovadores.
Encara que són molts els reptes que han de superar les startups, des d’Induct estem convençuts que les startups tenen grans oportunitats en la gestió de la salut de pacients de multitud de patologies.
