La innovació és canvi, és novetat i és progrés. Totes les empreses hauran d’innovar d’alguna manera en algun moment de la seva vida si volen continuar sent rendibles i viables. Per la importància de la innovació i el seu significat, en moltes ocasions tendim a pensar que és una cosa massa seriosa com per poder fer-ho divertit.
Però no, la innovació també té una cara divertida. La cara de la motivació, del compromís a llarg termini, de les experiències memorables i de les emocions que emanen de les històries. La transformació que ens proporciona l’art de la diversió és prou cridanera i curiosa com per aconseguir centrar l’atenció de molts usuaris cap a un lloc concret: el nostre lloc.
I aquí és on entra el pensament i innovació basats en jocs, i per descomptat els seus conceptes més representatius com la gamificació, l’aprenentatge basat en jocs o els jocs seriosos. I tot això amb un objectiu clar: Aconseguir augmentar la motivació dels usuaris cap a una meta en concret.
I no ens equivoquem, els processos de joc són a la motivació el que les xarxes socials a la comunicació: Un aliat imprescindible. Encara que moltes vegades, la paraula motivació pot semblar massa “sui generis”, és la clau per potenciar i desenvolupar les relacions amb les persones en el futur.
1. Motivació per consumir productes o continguts.
2. Motivació per aprendre i desenvolupar capacitats.
3. Motivació per contribuir o donar suport a projectes.
4. Motivació per treballar i sentir-se realitzat.
5. Motivació per assolir les metes i objectius proposats.
6. Motivació per participar i aportar solucions.
7. Motivació per portar una vida saludable i sana.
8. Motivació per superar un problema real.
I les seves aplicacions tenen un ampli ventall d’àrees i estructures disposades a acollir-les amb la major de les alegries i predisposicions:
2. Formació empresarial o Recursos Humans
3. Educació
5. Solidaritat i Conscienciació
6. Cultura
Ara podem veure amb més claredat l’ampli ventall de possibilitats que ens ofereixen els processos de joc per innovar en el nostre dia a dia, però, hi ha diferències reals entre les formes d’aplicar aquesta innovació divertida? La resposta és tan breu com contundent: Sí, moltes i molt variades. Anem a veure un resum:
Que la gamificació és un terme de moda, no és res nou, encara que moltes vegades aquesta consideració pugui aportar tants avantatges (major predisposició) com inconvenients (males implementacions o interpretacions). Aplicar una capa de gamificació a un procés no és jugar, sinó emprar una sèrie de dinàmiques, mecàniques i elements propis dels jocs a un projecte que no té res a veure amb un joc en si.
I aquí arriba un dels més grans errors, que no és altre que reduir la gamificació als coneguts com PBL’s (points, badges & leaderboards). I això no és altra cosa que: Quan pretenc gamificar un procés n’hi ha prou amb donar punts per accions, atorgar insígnies basant-se aquests punts i com a colofó, situar a aquests usuaris en una classificació en funció al seu desenvolupament (per descomptat, obtenint uns premis ). Error! Aplicar processos de joc (i la gamificació és un d’ells) en qualsevol àmbit va molt més enllà de punts, èxits i recompenses, va de motivacions i motivadors intrínsecs, va de psicologia, va de coses divertides, va de plaers i va d’històries.
I una cosa fonamental: Existeix almenys més de 30 elements de joc per incorporar a un procés més enllà dels PBL’s.
En canvi, l’aprenentatge basat en jocs si és jugar (i els jocs seriosos són part de l’aprenentatge basat en jocs), però incorporant propòsits molt més profunds que el pur concepte de diversió que proporciona el joc per si mateix. La formació basada en jocs és un aprenentatge divertit, i amb un objectiu molt clar i definit. Per això, és molt important alinear perfectament les mecàniques i dinàmiques del joc en qüestió amb la finalitat que pretenguem assolir.
I aquí pot aparèixer un altre dels errors d’interpretació, no tot es redueix als videojocs. A vegades sembla que l’aplicació dels processos de joc ha d’estar íntimament relacionada amb el concepte digital, quan en moltes ocasions no és així. L’analògic disposa d’uns avantatges que no posseeix el digital i viceversa. I junts, poden convertir-se en un nou aliat invencible per a la nostra finalitat.
I, sobretot, els participants s’han de sentir motivats pels processos de joc, però el compromís han d’adquirir-lo amb l’objectiu que s’ha programat. Si no és així, desapareguda l’experiència, fi del compromís.
Implantar un procés de joc no és fàcil ni ràpid, però ningú ha dit que innovar fos senzill. El més important és conèixer que la innovació també té el seu costat agradable, proper, entretingut i graciós. El progrés i el creixement que necessitem obtenir per assolir noves metes, també es pot fer a través de l’art de la diversió.