Cleverea, la revolució en el sector de les assegurances

No és la nostra primera incursió en el sector de les asseguradores, fa uns mesos publiquem un article de tendències en el sector de les assegurances ja que ens sembla molt interessant mantenir el focus en un sector que està en plena transformació. Part del canvi es deu a les empreses conegudes com #insurtech, les startups del sector de les quals ja parlem també en aquest article i que estan sent les protagonistes de part d’aquesta transformació del sector.

Per a poder definir-les podem dir bàsicament que existeixen #insurtech orientades a treballar en la digitalització de processos per a les empreses del sector i altres, les que coneixem com neo asseguradores, que comercialitzen assegurances.

D’entre elles destaquem a Cleverea, una companyia tecnològica espanyola que dissenya i comercialitza assegurances 100% digitals, transparents, flexibles i més senzills que els tradicionals. La startup treballa en tot el procés des del disseny i la definició de les assegurances, la subscripció i la fixació de preus, fins a la distribució i la gestió de reclamacions. Ofereix assegurances de cotxe, moto, bicicleta i patinet, així com de llar per a propietaris i inquilins i d’impagament del lloguer.

Cleverea neix en 2019 com una iniciativa de tres socis, els germans bessons Javier i Joan Bosch i per Álvaro Sanz, amb experiència prèvia en els àmbits de la consultoria estratègica i la banca d’inversió, la companyia ha aixecat 6,5 milions d’euros en quatre rondes d’inversió a les quals han acudit inversors com Inveready, Bonsai Partners, signatures de venture capital internacionals com Stride, TA Ventures o FJ Labs, i business angels com Oscar Pierre (Glovo).

Parlem amb Javier Bosch perquè ens expliqui la història de la fundació i com veuen el sector des del punt de vista d’una de la #insurtech més destacades del país.

Una història sorgida de l’experiència pròpia

La seva història comença compartint pis a Madrid, en aquest pis les converses els porten a voler crear una cosa pròpia, poder treballar en un projecte seu, alguna cosa que ja havia fet el Javier amb Shargo.

No és habitual entre persones de la seva generació l’interessar-se en un sector com l’assegurador que es percep com a poc sexy, però va sorgir com sorgeixen moltes històries emprenedores d’una experiència pròpia.

En un viatge al Marroc, van sofrir un gran retard en el vol de tornada, una d’aquestes experiències que tots hem tingut alguna vegada, i van pensar que segur que existia una manera de resoldre’l a través d’una assegurança de viatge. Tirant del fil van veure que no estava ben resolt, que les assegurances de viatge donaven una mala experiència d’usuari, o almenys no donaven l’experiència d’usuari que la seva generació espera d’un servei, i que aquesta mala experiència es manifesta sobretot en els moments més clau, en els quals l’assegurança és més necessari, quan es produeix el sinistre.

D’aquest tipus d’assegurances es van moure a revisar altres verticals del sector i en la seva recerca van poder constatar com funciona el mercat, en el qual dominen les grans empreses amb processos molt complexos que els tenallen en cultures molt poc elàstiques al canvi, alguna cosa que fa que aquestes companyies tinguin poca capacitat de dirigir-se de manera eficient a les generacions més joves.

A Cleverea van veure que es tractava d’un sector que segueix patrons molt similars a l’energètic on empreses com Holaluz han tingut un gran impacte, o el de la comunicació on pepephone va ser una marca disruptora, i sobretot el sector bancari amb startups com fintonic; mercats molt grans en els quals les noves marques, amb discursos molt diferents, havien aconseguit un espai anys abans.

I això per què és diferent en les asseguradores?

Els socis de Cleverea van detectar que és un tema demogràfic; la seva generació, les persones natives digitals, tenen unes expectatives de servei molt altes quant a la facilitat d’ús a la transparència de marca, etc.

Aquesta mateixa generació, deu anys abans havia entrat en contacte amb els diners, moment en què sorgeixen startups financeres i en què els bancs comencen projectes molt ambiciosos de transformació. I torna a ocórrer deu anys després en el sector de les assegurances, quan aquesta generació, ja amb edats sobre els 30 anys ha necessitat assegurar alguna cosa, la qual cosa ens porta a la irrupció de les insurtech comercialitzadores a partir del 2019.

Passats els anys de la primera irrupció, la situació ha canviat una mica.

En l’últim any el volum d’inversions ha caigut en tots els sectors, i en tots els estats de maduresa, fins i tot en empreses cotitzades. I quan en el mercat de cotitzades baixa la inversió, això arriba arrossegant-se fins al early stage.

Hi ha sectors més afectats que uns altres, fins i tot dins de fintech hi ha sectors molt diferents. Així que en insurtech, la gran caiguda ha vingut sobretot arrossegada per empresa americanes, les sorgides 3 o 4 anys abans que a Europa, amb models de relació amb el client final molt disruptius, però amb sistemes de distribució no tan rendibles i que suposen un cost molt elevat d’adquisició, que depèn en gran manera de grans inversions amb el que aquesta reducció de la inversió els afecta molt.

A Europa ha existit una sobreinversión en projectes que les seves mètriques no justificaven aquestes inversions, sobretot en les empreses que han apostat per la distribució de segurs basant-se més en una imatge moderna que no de productes diferencials, creient que canviant la imatge tindrien acceptació per part dels clients i la veritat és que és un sector que exigeix un pas més enllà.

En altres projectes en els quals les xarxes comercials estan més desenvolupades, a vegades fins i tot usant corredors, on el cost de captació de client és més ajustat, es continua rebent finançament i la perspectiva per a aquests projectes sòlids és que fins i tot pugui augmentar.

Això sí, existeix un important repte en insurtech que té a veure amb l’expansió geogràfica. Encara que a Europa existeix una harmonització en les lleis, tant el producte com la distribució és molt diferent en cada país el que exigeix un treball molt important de localització que frena el creixement ràpid, alguna cosa que penalitza la imatge que es té del sector, ja que l’expansió ràpida i geogràfica és molt complicada i sembla que això no interessa als venture capital que busquen creixement exponencial.

Hem passat ja l’època daurada de les grans inversions en insurtech, encara que s’invertirà molt, però en els projectes més aviat orientats, més sòlids.

Actualment als qui els toca moure peces és a les grans empreses del sector.

Al sector financer, quan es van enfrontar al mateix repte de la irrupció de startups fa deu anys va haver-hi alguns bancs amb una gran capacitat de resposta com el BBVA o CaixaBank que van fer una aposta estratègica per un projecte a llarg termini de digitalització i orientació a client, un projecte real que va transformar les companyies; una cosa semblant haurà de passar amb les asseguradores.

Hi ha algunes que ja estan treballant de manera molt seriosa, unes altres en canvi intenten maquillar la situació sense arribar a una transformació real, que com diem és necessària ja que les noves generacions de clients buscaran un model de negoci molt diferent de l’actual.

És cert que el sector té una gran barrera per a aquesta transformació i és el propi sistema de comercialització mitjançada que té molta de les grans empreses, això facilita el canvi a aquella les companyies que treballen més en directe, mentre que els que tenen xarxes de distribució més complexes hauran de passar per un procés en el qual empoderar a aquestes xarxes per a tenir un accés més directe als clients.

No hi ha dubte que aquesta transformació del sector és un gran repte que hauran d’afrontar les companyies en els pròxims anys, no en va podem dir que la disrupció en el sector està començant ara, i encara li queda un llarg camí.