Col·laboració a través de comunitats d'innovació, o com sobreviure en la societat de la innovació Col·laboració a través de comunitats d'innovació

Col·laboració a través de comunitats d’innovació, o com sobreviure en la societat de la innovació

El passat 7 de febrer vam estar a la KIM Conference 2018, organitzada per KIM Global, parlant d’Open Innovation, o el que és el mateix, de col·laboració a través de comunitats d’innovació, juntament amb Ferrovial, Aigües de Barcelona, Repsol, Acciona, @nir_vanaproject, @e_Cooltra, @blablacar_es, @PARC_Barcelona, y @22network  entre molts altres.

La societat de la innovació obliga a gestionar des de la col·laboració

Qui em conegui, o conegui a Induct, sabrà de la nostra aposta radical per trencar els murs mentals i físics que tant persones com organitzacions ens hem autoimposat. De la nostra aposta radical pels nous models col·laboratius de gestió, necessaris per sobreviure (a nivell empresarial, però també cada un de nosaltres com a professionals) en el que anomenem la societat de la innovació, una societat definida per la pèrdua de control de les organitzacions sobre el seu mercat, a causa de:

  • El creixent ritme de canvi tecnològic
  • Complexitat de l’entorn, dels reptes de les organitzacions i de la tecnologia que sorgeix.
  • El poder de decisió cada vegada més en mans dels usuaris (el “crowd“).
  • Pèrdua de confiança dels usuaris cap a les institucions.
  • Compra per identitat i valors, no per funcionalitats ni màrqueting.
  • Tendència cap a la societat de cost marginal zero
El creixent ritme de canvi en la societat de la innovació
El creixent ritme de canvi en la societat de la innovació

Això obliga a professionals i organitzacions a ser molt més àgils que abans i, sobretot, a estar en contacte amb els seus agents d’interès de forma constant, col·laborant, per aconseguir alguna cosa, algun objectiu concret: identificar tendències, necessitats, o oportunitats d’innovació , compartir objectius i habilitats per desenvolupar nous serveis o models de negoci… el que sigui que cada organització tingui com a objectiu estratègic, no ho aconseguirem sols!

Això és el que anomenem “col·laborar a través de comunitats d’innovació”. Perquè les organitzacions ja no són un ens aïllat i desconnectat des de les quals venem els nostres productes i serveis. Les organitzacions aporten valor a la seva comunitat, o moren.

[Tweet “El 72% de les idees vénen dels treballadors, el 20% de persones externes (estudiants, professors, usuaris, clients) i només el 7% vénen directament de l’R+D.”]

Hi ha dades molt exactes quant al que realment és important per a la teva organització, i està passant fora de les teves quatre parets: en l’àmbit de les biblioteques, més del 25% de les idees d’èxit vénen dels treballadors. En l’àmbit dels esports extrems, més d’un terç de les idees d’èxit vénen dels usuaris, que com en el cas de la “mountain bike“, fins i tot la creen els mateixos usuaris!

Per això són tan importants les plataformes digitals per gestionar la innovació de manera col·laborativa, com ho és la de Voltea, és clar! ?

Voltea Communities

Quin tipus de comunitats d’innovació puc crear per col·laborar amb el meu entorn

Però la clau no està en l’eina (només), i la pregunta que un ha de fer-se tampoc és “col·laborar o no fer-ho”, sinó:

I jo, amb qui col·laboro?

En el teu entorn, hi ha agents de diferent perfil, que poden aportar un valor diferent a la teva organització:

  • Agents interns (treballadors, col·laboradors, R + D…): aquí la solució passa per crear comunitats d’innovació corporatives amb agents d’innovació interns.
  • Agents que es troben al voltant de la nostra organització (proveïdors, socis, competidors, clients, usuaris, prescriptors, professionals del sector…): aquí hi ha diverses aproximacions, com les comunitats d’innovació d’incubació d’idees, innovació en la cadena de subministrament, co-innovació amb competidors o altres empreses del sector, co-creació amb clients i usuaris…
  • Agents externs (estudiants universitaris, investigadors a l’altra banda del planeta, startups…). D’aquest tipus d’agent sorgeixen comunitats d’innovació com les plataformes d’ open innovation, per exemple, que tenen les grans farmacèutiques, o el llançament de reptes universitaris, iniciativa que també realitzen grans marques a nivell internacional per capturar talent i idees creatives.

Ok, entenc que necessito crear la meva comunitat d’innovació. I, ara què?

Compte! Has d’entendre que hi ha diferents tipus de comunitat d’innovació, segons l’ambició i l’impuls que li vulguis donar.

El nivell més baix seria la comunitat estil “bústia de suggeriments”. Imaginem una empresa que crea una pàgina web per captar idees de clients i usuaris, però res més. Això directament significaria el fracàs de la teva iniciativa d’open innovation, perquè:

  • No es crea un alineament amb el propòsit a assolir, una direcció (alt ràtio noise / signal, les idees no responen a cap necessitat concreta)
  • Es desconeix el que passa “dins”: falta de transparència!
  • Manca de compromís per a la implementació (no s’assignen recursos per filtrar i implementar)
  • No es treballa la cultura col·laborativa… No s’implica a l’agent extern al qual li estem demanant el seu esforç!
Bústia de sugerències
Bústia de sugerències

El nivell més avançat, d’altra banda, d’innovació oberta, seria el de comunitat d’innovació com a model de negoci. És a dir, organitzacions com Wikipedia, Springwise, o Mozzila, que basen la seva existència en la col·laboració amb el seu ecosistema. Les claus de l’èxit en aquest cas són, entre altres:

  • Model de negoci basat en el crowd
  • Respon a una causa comuna
  • Aportació de valor directa i instantània, sé el que passa quan participo
  • Sentiment de pertinença a la comunitat
  • Reconeixement i visibilitat d’aquells que més aporten a la comunitat…

I entre el nivell 0 i el 100, hi ha un mar de possibilitats que pots aplicar, però que sempre hauran de passar pels 3 passos següents:

  1. Defineix el model de comunitat que vols (estratègia, processos, organització i cultura)
  2. Crea l’entorn col·laboratiu adequat (plataforma digital col·laborativa, esperit de participació i col·laboració entre els participants …)
  3. Gestiona el cicle d’innovació a través de metodologies àgils, fent que les coses passin.
Exemple de col·laboració d'hospitals amb els equips d'infermeria i la indústria farmacèutica i tecnològica, a l'hospital d'Aalborg
Exemple de col·laboració d’hospitals amb els equips d’infermeria i la indústria farmacèutica i tecnològica, a l’hospital d’Aalborg

No oblidis una cosa molt important per al futur de la teva empresa: la teva capacitat d’innovació ha deixat de pertànyer des de fa temps al directiu, o l’àrea de R + D (clicktotweet). Si vols sobreviure, la innovació ha de formar part de la cultura de l’organització.

Aquesta és la filosofia que et salvarà la vida a la societat de la innovació.

Sort i feliç col·laboració! ?

Abans de marxar, et deixem alguns enllaços que segurament et semblaran interessants

Innova o mor: benvingut a la Societat de la Innovació, per SDLI

How to Create an Innovation Community, per Innovation Management.se (en anglès)

La importancia de la co-creación en las empresas de la era digital, de Reporte Digital

4 metodologies per determinar els reptes d’innovació de la teva organització, por SDLI

Ignasi Clos

MSc in Business Innovation por Deusto Business School. Economista especializado en International Business y Marketing. Profesor de Innovación, Open Innovation y Entrepreneurship en EADA, UOC y Esci-UPF. Creador del método i-flow de transformación cultural para la innovación. Aglutina más de 15 años de experiencia como consultor de internacionalización, estrategia, innovación y transformación organizativa y cultural, primero en Acció, después en Deloitte, y finalmente desde 2012 en SDLI, donde es Socio Fundador y CEO.

    Escriu el teu comentari

    El teu correu no serà publicat.*


    The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.