La setmana passada vam estar a l’Institut Carles Vallbona participant en el projecte Erasmus+ Cities of the Future, que va reunir alumnes de França, Espanya, Dinamarca, Romania i Bulgària a Granollers. L’objectiu de la jornada era discutir cap a on anem, el futur de les ciutats i el nostre paper en elles. Inspirat en la nostra xerrada, The Future of Work, us expliquem una mica com el mercat de treball es veurà afectat per la tecnologia i el que canviarà en les properes dècades. Ready?
Quan pensem en tecnologia, solem pensar en iPhones i ens oblidem que la innovació tecnològica va molt més enllà dels circuits digitals.
Per exemple, en la primera revolució industrial (1760 – 1830) el pas de la producció manual a la mecanitzada va acabar amb el paper d’esclaus, i en la segona la popularització de l’electricitat va reduir dràsticament la duresa dels treballs agrícoles i artesanals, fent que sorgissin innumerables fabriques arreu d’Europa.
La tercera, al seu torn, va arribar amb l’electrònica i les tecnologies de la informació i les telecomunicacions – canviant el món tal i com el coneixem ara.
Normalment, una de les preguntes que més em fan treballant com a coolhunter i buscant tendències és…
La societat ja canvia a una velocitat aclaparadora a causa de la globalització, les noves tecnologies i la creixent automatització, les grans concentracions urbanes i l’increment de l’esperança de vida. La quarta revolució industrial multiplicarà la velocitat, l’abast i l’impacte dels sistemes que va produir la tercera.
Un dels efectes immediats serà una transformació dràstica i irreversible en el mercat laboral com el coneixem: Segons un estudi de la Universitat d’Oxford, el 47% dels llocs de treball que avui coneixem estan en risc de desaparèixer (o de ser ocupats per un robot i / o una màquina amb intel·ligència artificial) i el 90% dels que romanguin canviaran d’una manera radical.
Hem de tenir en compte que aquest escenari també reforçarà la creació d’una nova economia, en la qual poques empreses (és a dir, amb pocs treballadors) facturaran molt més que indústries senceres combinades. Per exemple, la suma dels beneficis de tots els comerços, cadenes de restaurants i supermercats de la llista Fortune 500 (que donen feina a 5.600.000 persones) és menor que el que factura Apple (que té 76.000 treballadors). Aquest factor també explica per què creixen les ganes dels joves en emprendre i per què la innovació és una peça clau d’aquesta nova etapa de la societat.
En aquest escenari – en el qual no estem prenent en consideració la crisi – només hi ha una certesa: els joves no tenen la mateixa rutina de treball dels seus pares. El que farà que desenvolupin un perfil completament diferent pel que els han preparat a l’escola.
La transformació dels treballadors també haurà de ser psicològica, principalment perquè, a diferència del que és comú avui en dia, gràcies a la hiperconnectivitat que proporcionen les telecomunicacions, la meritocràcia guanyarà pes enfront de l’entorn geogràfic – fent que els professionals de Recursos Humans canviïn les seves prioritats en el moment de buscar noves adquisicions per a l’empresa.
Aquest nou perfil laboral – més innovador, creatiu i digital – ja té nom: knowmad, el nòmada del coneixement. Parlem de treballadors que assumeixen que necessitaran formar-se durant tota la seva vida per mantenir el ritme d’una societat en contínua i ràpida transformació, en què probablement hi hagi més aturats i nombrosos llocs de treball amb sous baixos.
Amb això, sorgeix un altre dubte: Quines competències hem de desenvolupar per assegurar-nos que estarem al dia amb tants canvis?
Multidisciplinarietat: Capacitat per a entendre conceptes a través de múltiples disciplines. Requereix un sentit curiós i una disposició a seguir aprenent més enllà de l’educació formal.
Síntesi i sentit: Capacitat de determinar el significat més profund del que s’expressa.
Capacitats humanístiques: El que fa que un grup sigui veritablement intel·ligent i innovador és la combinació de diferents edats, habilitats, disciplines i estils de treball i les formes de pensar dels diferents components.
Intel·ligència Social i Emocional: És una habilitat clau per col·laborar i construir relacions de confiança i necessària per col·laborar amb persones diferents.
Pensament computacional: Habilitats de traducció i comprensió d’informació i dades per tal de donar-l’hi sentit.
Competències interculturals: Capacitat de funcionar en diferents entorns culturals.
Col·laboració virtual: Capacitat per treballar de forma productiva, impulsar la participació i ser productiu tot i la separació física.
Pensament adaptatiu: Habilitat de pensar i trobar solucions fora de la caixa, ja que la innovació requereix un pensament innovador i adaptable.
Alfabetització en nous mitjans: Capacitat d’avaluar críticament i desenvolupar continguts que fan servir nous mitjans de comunicació i canals diferents.
Gestió de la càrrega cognitiva: Capacitat de discriminar i filtrar la informació important, identificant les millors eines i tècniques. En un entorn de infoxicació, la propera generació haurà de desenvolupar noves tècniques per comunicar i fer que els seus missatges no es converteixin en “soroll”.
Esteu a punt per el futur? ¡Expliqueu-nos-ho en els comentaris!
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
Un experiment amb 116 equips a Itàlia ofereix conclusions clarividents sobre els beneficis de l'aproximació…
