Compres 3.0: canalitzant la innovació des de l’àrea de Compres

Quina imatge us ve a la ment quan penseu en l’activitat de compres? Abans de respondre’m jo mateixa … disculpeu-me els meus amics que treballeu a compres que sou bastants!

Per mi, que sóc consultora i per tant proveïdora, em ve a la ment una imatge molt clara: estalvi, descompte, paperassa, subhasta electrònica… Com a experta en supply chain i logística se m’acut: burocràcia, lentitud, impediment… I no seria justa si no aportés la visió que els executius de compres, en moltes converses amb ells, m’han traslladat sobre les seves queixes cap als seus “clients”: només veuen en nosaltres un intermediari innecessari, no són capaços de percebre el valor que hem i podem aportar .

(Espero no perdre gaire contactes a Linkedin després d’aquestes afirmacions!)

No obstant això, l’evolució de la tecnologia de la informació, la digitalització dels negocis, i el desenvolupament de nous materials, posa a la funció davant d’un repte complex però apassionant en el futur proper.

Convertir l’àrea de compres en el canal de la innovació externa i per tant de valor per la companyia.

La digitalització dels negocis està permetent “escoltar” el client de tal manera que els negocis, independentment de la indústria que sigui, necessiten flexibilitzar els seus processos de lliurament de productes i serveis per poder satisfer les necessitats “gairebé individuals” dels seus clients.

D’altra banda, les noves tecnologies de la informació permeten la integració total de la cadena de subministrament des de la demanda del client fins al lliurament de materials o serveis de proveïdors, facilitant aquesta flexibilització demandada pels seus clients.

El que s’anomena Industry 4.0, això per no parlar d’exemples més evidents com Banca, Assegurances o Telecos.

I finalment, els proveïdors posseeixen en molts casos el coneixement i les capacitats sobre materials, tecnologies o serveis absolutament clau en el desenvolupament de nous productes o serveis i en l’esmentada flexibilització.
En aquest escenari on, per exemple, Dow Chemical és capaç de planificar la seva activitat productiva a partir de l’ús de big data per a l’anàlisi de tendències de clients… Quin paper ha de jugar aquesta funció de compres? Com l’hem visualitzat al principi?

Doncs es dóna la paradoxa que la funció de compres es converteix en la pedra angular per canalitzar la innovació i el valor dels proveïdors a la cadena de subministrament i fins i tot al client final.

Això si és transformació: d’estalviar a aportar valor, de burocràcia a ser element clau, d’oblidats a coprotagonistes. (A hores d’ara, espero que els que tenien la temptació d’esborrar-me de Linkedin l’hagin oblidat!) Molt bé. Compres guanya protagonisme i, compte!, per consegüent responsabilitat en el compte de resultats. Però, aquesta frase grandiloqüent de “canalitzar la innovació i generar valor”, en què consisteix realment?

El canvi radical rau en tres eixos que a Induct anomenem “3C” o “Compres 3.0”:

• Primera C: Coordinació.
  La funció de Compres ha de tenir un paper actiu tant en les fases de disseny de productes i serveis com en la planificació estratègica de la companyia. I, això què és? Bàsicament entendre cap a on camina l’estratègia empresarial i els nous serveis o productes i, en base aquest coneixement, posar a disposició dels seus “clients” els proveïdors que puguin aportar tot el seu coneixement per “collaborar” en el futur de l’empresa. Els anomenarem “innoproveïdors”. (Lamentablement el concepte “partner” aplicat a proveïdor està bastant maltractat).
• Segona C: Canalització.
  Ha de desenvolupar els mecanismes per assegurar que identifica aquests “innoproveïdors” i que desenvolupa els canals més adequats per assegurar la seva participació en la companyia de manera que aportin valor i se’ls recompensi (i mesuri!) en funció del mateix.
• Tercera C: Control.
  Ha d’assegurar que aquest nou canal no es converteix en un “forat negre” pel qual s’introdueixen proveïdors en base a criteris d’amiguismes, coneguts o altres estranys, pervertint l’essència del concepte d’”innoproveïdor” i pagant més que el valor aportat.

Explicar com aconseguir aquesta transformació donaria per una sèrie de posts probablement llarga i tediosa. I, per descomptat, és una prepotència per part meva assumir que tinc la “pedra filosofal” d’aquesta transformació.

Però tancar aquí l’article suposaria plantejar un problema sense donar almenys unes pistes sobre la solució.

A Induct hem treballat amb directors de Compres i recentment vam celebrar una taula col·loqui amb diversos d’ells plantejant aquests temes. Les conclusions d’aquesta taula estan publicades en el meu perfil i a disposició de tots els que les vulgueu, però bàsicament les solucions passaven per:

1. Innovar (vs evolucionar) la funció de sourcing.

El repte és prou important com perquè només les solucions basades en pensament innovador siguin capaços de donar resposta. La direcció de compres ha d’iniciar un procés juntament amb els seus clients interns per “innovar” la funció. La millora contínua, el redisseny de processos, la tecnologia, són elements que poden ajudar, però només l’ús de la innovació en col·laboració amb els seus clients, (repensar-se en la solitud del despatx tampoc val) pot ajudar els directors de compres a “reinventar-se “.

2. Open innovation com a canal pels “innoproveedores”.

Abandonem les plataformes de compres on els proveïdors competeixen i substituïm-les per plataformes de co-creació on els proveïdors poden aportar idees i solucions als reptes plantejats per la direcció, la cadena de subministrament, vendes o qui correspongui. I recompensem als proveïdors en funció no només de les seves idees, sinó del seu nivell d’implicació, de la seva participació i de la seva capacitat per portar aquestes idees a la realitat de la nostra cadena de subministrament.

3. Evolucionar de comprador a gestor de relacions.

Realment els nostres compradors del futur són professionals d’altíssim nivell que són capaços d’entendre l’estratègia i el mercat, i posar en contacte als seus clients interns amb els proveïdors externs, assegurant la col·laboració entre tots dos, assegurant que es recompensa en funció del valor i sense oblidar que, encara que no ens agradi, la funció principal de Compres és assegurar que comprem el millor al preu adequat.

4. Noves eines.

Plataformes d’open innovation com Induct Software®, nous quadres de comandament, nous indicadors, noves eines d’anàlisi i screening del mercat de proveïdors… són bàsiques i imprescindibles. Però sense que l’eina costi més que la solució. No tornem a caure en errors del passat.

I dos últims missatges o “males notícies”:

• Aconseguir aquesta transformació no és una cosa “delegable” al CEO. És un repte que els directors de Compres han de prendre com a propi i iniciar el camí, que a cada companyia serà diferent, per aconseguir aquest paper de coprotagonista a la velocitat que la seva empresa ho necessiti.
• Assumir aquest nou paper, implica assumir la responsabilitat d’aportar resultats en el “bottom line” del compte de resultats que és molt més complex que estalviar respecte el preu oferta i implica col·laborar amb agents externs i interns.

Així que, Responsables de Compres, preparats per a canalitzar la innovació i la generació de nou valor per a les vostres empreses?

Ah! I si coneixeu o heu desenvolupat projectes innovadors des de l’àrea de Compres i implicant proveïdors, compartiu-ho amb nosaltres i els nostres lectors, junts aprenem millor!