Com aplicar design thinking per trobar la teva feina ideal

El Design Thinking és una metodologia d’innovació que inspira a les persones a abordar els problemes de forma diferent. Pren com a base els principis del disseny de productes i estén la seva aplicació a la solució de qualsevol tipus de problema, especialment, quan és difícil visualitzar una via per resoldre’l. Els que hem treballat amb aquesta metodologia, creiem fermament en ella, però poques vegades l’apliquem a la nostra pròpia vida.

En aquest article ens enfocarem en un repte molt Millennial, trobar (o crear) la nostra feina ideal:

• Que ens faci feliços i ens doni els mitjans per realitzar-nos.
• Que sigui estable i flexible.
• Que alimenti el nostre sentit de propòsit.
• Que ens permeti créixer a llarg termini i aprendre a curt termini.

Principis del design thinking per trobar una feina ideal

Aquí comparteixo alguns principis del Design Thinking que m’han ajudat a gaudir el procés i a aconseguir el resultat més semblant al que hauria de ser.

Centra’t en l’usuari

L’usuari de la teva feina ideal ets tu mateix. El que s’aixeca cada dia per anar a treballar ets tu, i per obvi que sembli, moltes vegades la pressió per voler encaixar en el que el mercat busca, ens fa perdre el focus en el que nosaltres podem aportar. Inverteix temps en desxifrar qui ets, què vols i què no vols. Pregunta’t quin és el teu context i com les teves habilitats personals poden modelar o enriquir una posició.

Com resols un problema?

Què et fa sentir frustrat?

Què et fa sentir orgullós?

Quins són els aprenentatges que han marcat la teva vida?

Totes aquestes particularitats són les que et fan ser tu, tot i que no hi hagi un espai al CV per destacar-les.

Segons l’Informe de Tendències en Recursos Humans de Randstad Research, “dos de cada tres empreses utilitzen l’entrevista personal com un factor determinant en un procés de selecció. El 12% utilitza la comprovació de referències; el 11% les proves amb coneixements, i només el 4% la verificació de títols i entrevista per competències “.

Aquestes dades reforcen la idea que no som el que fem. Tot i que la feina ocupa una part important de la vida i modela les nostres rutines i hàbits, és només una petita part del que som. Les funcions, els programes i els processos s’aprenen però, el que determina l’acompliment en un treball, és la manera com cada persona utilitza les seves competències transversals. No hi ha dues persones iguals en el món, i per això, no hi ha dues maneres iguals d’assumir la mateixa feina.

Empatitza amb els altres: millora les relacions

L’empatia “de tota la vida” es torna una paraula atractiva a la metodologia de Design Thinking perquè es fa tangible, en forma d’eines, per aprendre a connectar amb els altres.

Des que iniciem la nostra vida laboral, ens exposem i relacionem amb un gran nombre de persones. Unes ens influeixen més que altres però, en l’imaginari de les que es creuen en la nostra vida, desconeixem les que seran realment determinants per avançar cap a un camí o cap a un altre. El teu company de classe avui, pot convertir-se en el teu cap demà. El teu cap pot arribar a ser el teu soci, el teu professor pot acabar sent el teu client, i la senyora que et porta el cafè, pot ser qui aporti la clau que donarà forma a la proposta que et faci arribar a la feina ideal.

Tota la gent que coneixes et dóna l’oportunitat d’aprendre alguna cosa sobre tu

• Sigues amable sempre.
• Aprèn els noms de les persones que treballen amb tu.
• Agraeix
• Demana disculpes quan t’equivoquis.
• Demana ajuda quan la necessitis.
• Fes preguntes personals.
• Observa les celles arrufades i els somriures.
• Aprofita cada oportunitat per entendre les raons darrere de les actituds de les persones del teu
• Aprofita per trobar què et fa semblant als altres;no només què et fa diferent.

Connecta els punts: segueix la teva intuïció i troba-hi sentit

Connectar els punts és una acció aparentment simple que es repeteix en els processos d’anàlisi dins de qualsevol de les fases de convergència i divergència de la metodologia de design thinking. Es tracta de trobar connexions entre idees, insights, fets, dades, etc. amb l’objectiu d’entendre una cosa mai vista. Aquesta és una acció que idealment hauria de tornar-se un hàbit, perquè moltes vegades, les respostes a les preguntes estan amagades en la informació que tenim al davant. Això significa que no hem fet les connexions necessàries per trobar-les abans.

Steve Jobs aporta un significat molt interessant i inspirador a l’acció de connectar els punts (cadascuna de les accions que fem a la vida). En el discurs de la cerimònia de graduació de la Universitat de Stanford, Jobs explica que, si estem motivats en fer certes coses, arribarem al lloc on hem d’estar. Afegeix que, a l’analitzar la trajectòria de la vida, ens adonem que els punts no es poden connectar cap endavant; només poden connectar-se cap enrere perquè no hi ha manera de saber com el que estem fent avui, determinarà el curs de la nostra vida demà.

Inspirada en aquest principi, crec que, en la recerca de la feina ideal, el més important és escollir tasques (i activitats fora de la feina) que ens facin feliços. Segurament no tot el que farem a la feina ens agradarà i, caldrà adaptar les nostres expectatives a les realitats d’una empresa, un país o un context concret. Hauríem de mantenir viu aquest propòsit per seguir caminant cap a la felicitat. Fes una petita avaluació: de totes les tasques que fas a la feina, quantes et fan feliç i quantes no? Si la majoria dels dies no tens ganes d’anar a treballar, és moment de fer un canvi.

No hi ha idees dolentes en la recerca de la feina ideal

Una part important de persones de la nostra generació, s’ha incorporat al món laboral amb dues forces contraposades:

Per una banda, som positius perquè hem vist el naixement d’Uber, Airbnb, Bla Bla Car i tots els casos d’èxit de l’economia col·laborativa. Hem vist la transformació de companyies (de grans a gegants) com Amazon i Google, hem integrat les Xarxes Socials al nostre dia a dia de forma molt natural i hem après a gaudir d’alguns beneficis que els nostres pares mai van conèixer, com el teletreball o l’horari flexible. Això ens ha fet creure que les coses poden ser diferents i que el món pot ser més user friendly del que semblava ser.

No obstant això, hi ha un costat negatiu, amb dificultats per emprendre, amb salaris baixos  (fins i tot per altes qualificacions), la consciència sobre la crisi ambiental, financera i laboral. Podríem anomenar-los “cops de realitat”, que ens tornen a situar en un panorama de por, d’impossibilitat i d’incertesa semblant al que van viure les generacions passades.

El caos és part del procés. Tant en el design thinking com a la vida hem d’aprendre a apreciar el caos i a entendre’l com una oportunitat per ser més creatius; aprendre a valorar el que tenim i el que podem fer.

Fes aquest exercici: pensa què t’agradaria fer, com t’agradaria fer-ho, en quin context t’agradaria treballar. Descriu aquest escenari com vulguis: amb llistes, esbossos, dibuixos, escrits, etc. No descartis cap idea, per inviable que sembli, i guardar-les en algun lloc visible. Et sorprendrà descobrir que, moltes coses que fas avui, eren els teus anhels del passat.

I si això ja ha passat abans, qui diu que no succeirà en el futur?

Cada feina és un prototip

La que avui és la feina ideal, pot no ser-ho en uns anys. Cada experiència laboral que tens aporta una nova cosa que et portarà a un millor estat. Per assegurar que aquest prototipat és prou constructiu, assegura’t:

No entendre els canvis com retrocessos: A la recerca de la feina ideal, de vegades, cal canviar de direcció i començar de nou. Confia que la felicitat alimenta més que el salari. Quan realment gaudeixis del que fas, arribarà el moment en què això es compensarà i s’anivellarà. És només qüestió de temps.

Mantenir el mateix salari no vol dir que no estiguis ascendint: El procés de creixement laboral no és lineal; és sistèmic. Els punts no es connecten en línia recta i, per això, moltes vegades pots estar creixent laboralment sense estar guanyant més diners i viceversa.

No et comparis amb ningú: la trajectòria de cada persona és completament diferent, així que no pensis en què hauries d’estar vivint i què estan fent els teus companys d’universitat, els teus col·legues o els teus homòlegs. Compara’t amb tu mateix i sigues prou honest per saber quan és el moment de donar i quan és moment de rebre compensacions per tot el que fas.

Treballar sense por a perdre la feina: fes la teva feina el millor que puguis, dedica el temps necessari, sigues exigent, fixa’t en cada detall i dóna resultats. La por bloqueja la creativitat i la pressió et fa perdre la perspectiva. Recorda, el més important és gaudir el procés.