Destinacions d’innovació: El museu del fracàs de Helsingborg

S’ha instal·lat com una mena de “mantra”, la necessitat de no estigmatitzar el fracàs en les organitzacions i promoure l’experimentació, la innovació i, així, obtenir un clima de canvi. Potser s’està insistint massa en conferències, publicacions i fòrums sobre la necessitat de fracassar com a font d’experiència. Cada vegada està més clar que promoure l’experimentació encoratja sempre possibles fracassos. Quan cometem errors aprenem més i, fins ara, les empreses no toleraven bé l’error.

Samuel West quan va fundar el museu del fracàs a Helsingborg, Suècia, estava fart de totes les històries d’èxit. Especialment totes les històries d’èxit sobre innovació. “La idea va venir després de visitar el museu de relacions trencades a Zagreb l’estiu passat”. La majoria dels projectes d’innovació fracassen, però mai els arribem a conèixer. El museu és bàsicament una nova forma de comunicar les troballes de la investigació. Molt més interessant que un llibre o un seminari acadèmic. “L’exposició està completada amb productes de marques tan conegudes com Twitter, Coca-Cola, Colgate, Bic o Apple. Gairebé tota la col·lecció ha estat comprada per ell a través d’Internet però en altres ocasions ha estat donada.

Els productes fallits ens ensenyen alguna cosa sobre innovació. La innovació és molt arriscada. La taxa de fracassos fins i tot per a les grans empreses està entre el 80% i el 90%. Com ens comenta en Samuel: “La innovació és un negoci difícil amb una alta probabilitat de fracàs. És savi aprendre dels nostres propis fracassos, però encara és més savi aprendre del fracàs d’altres. La innovació es promou quan acceptem (o almenys tolerem) el fracàs.”

Moltes de les companyies que estan representades al museu, que ja disposa de més de 70 articles, són empreses líders en els seus sectors. “Aquesta és la idea força que vol transmetre el museu. Les empreses reeixides fracassen. Fracassen sovint perquè estan constantment innovant .”

L’altra cara menys amable dels fracassos són els deutes, els embargaments, etc. Samuel West està en contra de la glorificació del fracàs: “Ningú vol fallar però crec que hem de deixar d’estigmatitzar el fracàs i en el seu lloc utilitzar-lo per a l’aprenentatge”. Per minimitzar els riscos, Steve Blank va popularitzar el terme producte mínim viable (MVP, de l’anglès Minimum Viable Product). En els seus textos recomana començar un projecte amb un producte mínim, tipus prototip o similar, realitzant només una mínima inversió, i anar aprenent dels clients i pivotant de model de negoci si les vendes no són les esperades. Aprendre d’un producte mínim viable és més barat que desenvolupar un producte amb moltes característiques, costos i amb un risc més gran si el producte no és vendible.

Els professionals o directius que no fomenten el canvi i l’experimentació segur que no fracassaran. Aquests tenen un paper tan passiu que els costarà aplicar idees noves. Henry Chesborough va comentar-ne quelcom que s’hi relaciona: “Els mateixos directius que sempre parlen d’innovació solen ser els primers a castigar el fracàs“. En una entrevista per a El País ell diferenciava així entre error i fracàs: “El fracàs és una conseqüència natural d’experimentar, ajuda a aprendre . Un error és repetir una cosa que ja s’ha fet abans i del que no s’ha après.”

Encara que s’aprèn del fracàs, també s’aprèn de l’èxit. Un estudi de Mark H. Histed, professor de neurobiologia a Harvard, va demostrar que aprenem més de l’èxit que del fracàs. Va investigar que el cervell és més receptiu a l’aprenentatge després d’un èxit que després d’un fracàs. L’alegria que ens acompanya quan tenim un èxit reforça els circuits neuronals. El cervell davant un èxit es torna més receptiu i ambiciós.

Si oculten els seus errors (fins i tot internament) poden usar l’oportunitat per aprendre d’ella. A l’amagar o negar (o pitjor, cobreixen els fracassos corporatius) no poden aprendre del fracàs.

A més d’escoltar sobre fracassos i llegir molts exemples teòrics, ja hi ha un museu innovador a Suècia, (molt a prop també de Dinamarca), per visitar amb companys, familiars o amics i veure casos reals que ens ajudin una mica a treure’ns la por a fracassar . Com diu Samuel West “L’aprenentatge és, amb escreix, la millor manera de convertir el fracàs en èxit”. Ell també ha fracassat moltes vegades, però s’ho pren amb aquesta filosofia… “El meu problema és que no sóc bo en els aspectes econòmics dels negocis. Tinc grans idees i sóc bo en implementar-les, però fallo amb els aspectes de negocis i els grans projectes fallen perquè em quedo sense diners …”

“Intenta-ho. Fracassa. És igual. Prova una altra vegada. Fracassa de nou. Fracassa millor”

Samuel Beckett

Fallar és una manera d’aprendre, però pots sempre aprofundir en un tema. Per això, suggerim els següents enllaços:

Museum of Failure, la web del museu

Rapid prototyping: Com generar prototips en 8 hores, per SDLI

De vegades es guanya i de vegades s’aprèn. Aprenentatge dels errors, per SDLI

Aprende de los fracasos y experiencia de 4 grandes líderes, per Emprendiendo Historia