El “Dilema de l’Innovador“, escrit per l’expert Clayton Christensen, és un dels llibres més importants, sinó el més important, sobre com aplicar la innovació a l’empresa i les dificultats principals que es troben els líders d’organitzacions de tots els sectors.
El dilema de l’innovador és un concepte fonamental per entendre les complexitats de la innovació a l’empresa. Qualsevol CEO, responsable d’innovació i líder empresarial, ha de ser conscient d’aquest factor. Sobretot, si es té la intenció de crear una organització capaç d’innovar acord amb l’exigència del mercat i els nous temps (veure el nostre post sobre la Societat de la Innovació per aprofundir en la prioritat de la innovació a l’empresa).
La mort de Clayton Christensen, als 67 anys, ens deixa a tots orfes d’un referent del món de la innovació. I és que Christensen ens ha ajudat a entendre i conceptualitzar l’aventura de la innovació corporativa, segurament una de les majors complexitats en la gestió d’empreses.
Clayton Christensen està, de fet, en l’arrel de la creació de SDLI, inspirant-nos des del principi, per ajudar a responsables d’innovació en el seu repte personal i professional. Dos dels seus conceptes principals són el concepte d’innovació disruptiva i el dilema de l’innovador, la raó de ser del que fem cada dia en SDLI.
Però hi ha alguna cosa més amb el que connectem profundament amb el professor, i és en el propòsit personal que hi ha darrere de tot el que feia. Christensen considerava el management com la millor professió del món, perquè li permetia ajudar les persones a créixer en el terreny personal i també professional, arribant a un nivell d’impacte que poques professions et permeten. I si existeix SDLI és, en part, gràcies a la inspiració de Clayton Christensen; amb voluntat d’ajudar a les persones i les empreses a canviar el seu status quo i crear entorns de treball amables, oberts i creatius, que millorin la qualitat de vida de treballador i, en conseqüència, la capacitat innovadora de les organitzacions.
Ara sí, vegem el dilema de l’innovador!
Per entendre el dilema de l’innovador, m’agrada explicar abans (i de forma molt resumida), el funcionament de les organitzacions. Com sabem, les organitzacions tenen dos ritmes de funcionament diferents, gairebé oposats:
Es forma a partir dels processos i pràctiques de gestió, que permeten a l’organització explotar el model de negoci de la companyia. Aquí, les metodologies de treball són el lean management, l’anàlisi de funcionalitats i la recerca de la millora contínua. L’objectiu d’aquest cicle és aconseguir marges, millorar l’eficiència, evitar errors, i eliminar tot el que no sigui estrictament necessari per produir amb la mínima i adequada qualitat.
Tot allò en el que qualsevol companyia inverteix per buscar nous models de negoci, que assegurin el creixement de la companyia i el seu futur. Les metodologies són altres totalment diferents: design thinking, design esprint, llegeixin startup, agile management … tot allò que ens permeti crear noves solucions de forma ràpida i barata. Aquí, es tracta de trobar noves idees, explorar, experimentar, i errar ràpidament per trobar alguna idea que sí funcioni.
El dilema de l’innovador és aquella situació en què cal decidir si invertirem en explotar o a explorar el negoci, en la situació en què els recursos (temps, persones, diners) són limitats i sorgeixen del mateix lloc. En realitat, perquè qualsevol organització sobrevisqui, cal fer-les totes dues. El problema real que presenta el dilema de l’innovador rau en com aconseguir fer dues coses alhora.
En SDLI, utilitzem la metàfora de la bicicleta per expressar aquesta doble cara del funcionament empresarial i tangibilitzar el dilema de l’innovador.
Doncs bé, a tots ens contracten (i ens paguen) per fer bé les coses que sabem fer i, sens dubte, volem fer-les el millor possible. A això és el que anomenem “explotar” un model de negoci, ja que l’explotació és al que destinem més temps, atès que és el que avui ens genera ingressos.
A més, algunes empreses destinen part del temps i diners en crear algun producte o servei nou, és a dir, a explorar noves vies de negoci. El cicle d’exploració no aporta rendiments a curt termini: buscar clients, explicar la nova proposta, aconseguir que s’entengui, canviar la idea, etc. Sovint, aquestes idees entren en col·lisió amb els productes que avui generen ingressos que, a llarg termini, tendim a reduir els recursos destinats a aquestes noves idees. Tenim tendència a protegir el negoci, que ens ha donat l’èxit, que ens ha fet aconseguir (afortunadament) tants clients.
En moments i entorns estables, aquesta estratègia pot tenir sentit. El problema arriba en els moments de grans canvis, en els quals, si no ens avancem al canvi, vindran altres a trencar les normes del nostre mercat i patirem l’efecte Kodak. Va ser el cas de Blockbuster, i més recent, el de Thomas Cook. I és que, actualment, ens continua passant el mateix, encara que el llibre de Christensen sigui escrit l’any 1997!
La majoria de les organitzacions ja consideren la innovació com un eix estratègic. La majoria d’elles inverteix en innovació, per no dir totes. Perquè la roda de l’exploració generi resultats a llarg termini, es parla d’una mitjana de l’1 al 5% de la facturació del negoci actual (roda de l’explotació).
No obstant això, tot i invertir en la roda, la satisfacció dels CEOs segueix amb els resultats d’innovació per terra. McKinsey situa aquesta satisfacció en el 6% de les empreses que inverteixen en innovació. Per què és tan baixa aquesta ràtio?
És el moment de tornar a la nostra estimada bicicleta.
En efecte, 9 de cada 10 corporate innovation labs que es creaven en 2016 morien al cap de poc temps.
A la pregunta, “explotes o explores?” i “¿innoves o treballes?”, hem d’aconseguir organitzacions que siguin capaces de respondre les dues coses. A més, seria millor que poguessin afirmar: “ni una cosa ni l’altra: nosaltres transformem”.
L’èxit de qualsevol organització no passa només per destinar un percentatge de la facturació a l’exploració de nous models de negoci, sinó a saber convertir-la en el compte de resultats del cicle d’explotació. Fins i tot, sabent que aquests resultats no arribaran si no es falla moltes vegades, de manera que trigaran uns anys a arribar.
L’èxit està en aconseguir un flux d’innovació constant i fluid entre els cicles d’exploració i d’explotació, que transformin el model de negoci de l’organització de forma constant, i així, els comptes de resultats del cicle d’explotació vagin actualitzant cada 3- 5 anys de manera substancial, gràcies a la generat pel cicle de exploració.
Durant massa temps, hem construït companyies que estan dissenyades per resistir el canvi. Fins i tot, el canvi que es internament! (Vegeu el cas Kodak de nou).
I això és el que està dificultant la bona gestió del dilema de l’innovador en organitzacions i indústries de tot el món. Segons BCG, en el 98% de les organitzacions mundials!
Ja hem parlat d’això a SDLI. No n’hi ha prou amb invertir en la roda davantera, sinó aplicar canvis en la roda del darrere, i en el xassís de la bicicleta (estructures, pràctiques de gestió, maneres de fer, etc.) fins i tot, en l’estil de pedaleig del ciclista que lidera la bici, perquè realment hi hagi aquest flux innovador.
Per això parlem de transformació organitzativa (no només de transformació del model de negoci), per afrontar el dilema de l’innovador. O transformem l’organització, o mai adoptarem les innovacions i canvis que la mateixa organització està generant.
L’èxit de la innovació, més enllà de facilitar recursos per innovar, passa per la transformació cultural cap a una cultura d’innovació, a través dels següents eixos:
Si vols saber més, consulta el nostre mètode i-flow per a la transformació organitzativa i cultural, per crear organitzacions que realment siguin capaces de superar el dilema de l’innovador; un repte constant del que mai més podrem escapar.
Espero que aquesta píndola de coneixement et sigui útil en aquest repte. Ens encantarà llegir els teus comentaris i experiències aquí.
Moltes gràcies, molta sort i ànim!
Altres fonts d’interès sobre el dilema de l’innovador: Understanding the innovator’s dilemma
En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
