Descobrim la història d’un dels innovadors de més èxit dels nostres temps, Dyson i la innovació.
Una educació rural en el si d’una família religiosa de Norfolk (Anglaterra), no sembla el camí habitual perquè un enginyer industrial iniciï la seva carrera. Però la vida de James Dyson, fundador de la multinacional Dyson, no ha estat mai convencional. El fet d’oferir-se voluntari per tocar el fagot a l’orquestra del seu col·legi, indicava que, des de ben petit, l’apassionava fer les coses de forma diferent.
Encara que al principi es va decantar per les lletres, poc després es va inclinar cap al món del disseny i l’enginyeria. El 1965 va aconseguir una plaça per estudiar al Byam Shaw Art School de Londres i d’aquí va passar a matricular-se al Royal College of Art (1966-1970), on va passar del disseny de mobles al disseny industrial, la seva veritable vocació. Més tard, va ser contractat per una companyia industrial anomenada Rotork, on va dissenyar el seu primer projecte: el Sea Truck, una embarcació d’alta velocitat que podia atracar a terra ferma.
Amb la col·laboració de Jeremy Fry, James Dyson, va realitzar un prototip rere l’altre fins a encertar-la i aconseguir que el seu projecte funcionés, demostrant la seva enorme tenacitat i perseverança. Per a James, la frustració és la mare de la invenció: quan alguna cosa no funciona, la seva ment comença a idear formes per millorar-la. De fet, gairebé totes les seves grans invencions han vingut precedides per la frustració per algun objecte que no funciona o que no compleix del tot bé amb la seva funció.
Així, per exemple, en veure que el seu carretó de rodes s’enfonsava constantment en el fang mentre treballava al jardí de casa seva, va començar a pensar en formes de solucionar el problema, donant com a resultat la Ballbarrow; un carretó la roda davantera del qual és substituïda per una bola, aconseguint així una major estabilitat. A més, el carretó es va fabricar amb plàstic perquè no s’oxidés ni s’abonyegués. Avui en dia, James és un empresari d’èxit conegut, sobretot, per ser l’inventor de la primera aspiradora sense bossa i sense pèrdua de succió.
En realitat, la seva carrera en el món de l’aspiració va començar de forma casual, quan un bon dia de 1979, mentre era a casa es va adonar que la seva aspiradora (una de les millors del mercat) s’encallava contínuament. En veure que la seva aspiradora no funcionava bé, fins i tot després d’haver buidat la bossa, es va disposar a buscar una solució al problema; va tallar la bossa i es va adonar que hi havia una capa de pols a l’interior que tapava els porus de la bossa i que per això, l’aspiradora perdia potència de succió, un defecte que no havia estat detectat ni qüestionat durant els gairebé 100 anys d’existència de l’aspiradora. Així, James va decidir crear una aspiradora millor i que funcionés com cal. Durant una visita a una serradora, es va fixar en que les serradures es recollien a través d’uns enormes ciclons industrials i es va preguntar si aquest mateix principi podria funcionar a les aspiradores.
Va desmuntar de nou la seva vella aspiradora i va “fabricar-ne” una de nova amb uns ciclons fets amb cartró i cinta adhesiva. Després de netejar l’habitació amb la seva nova aspiradora improvisada, es va adonar que, sorprenentment, recollia més brutícia que abans; Havia inventat la primera aspiradora sense bossa!
Al·legant que una aspiradora sense bossa mai obtindria l’acollida del públic en el mercat, les multinacionals van rebutjar la seva idea. Fins i tot estant conformes amb el funcionament i eficàcia de la seva tecnologia, ningú el va escoltar, ja que, segons molts d’ells, part del negoci del sector de l’aspiració era el mercat lucratiu de les bosses (aquests consumibles donen un benefici anual d’uns 500 milions de dòlars). Però això només era el principi de la batalla de James per comercialitzar el seu aspiradora sense bossa. A mitjans dels 80, James estava totalment endeutat, però, tot i així, va continuar donant voltes perquè li compressin les seves patents. Finalment, va rebre una trucada d’una companyia japonesa, Apex Inc. i, després de molts viatges i reunions, va signar un acord amb ells.
Així, després de 15 anys i 5.127 prototips, el 1986 va començar la producció de la G-Force i 7 anys més tard, el 1993, va aconseguir llançar-la al mercat sota la seva pròpia marca, amb el nom Dyson DC01. En 18 mesos es va convertir en l’aspiradora més venuda del Regne Unit. Avui en dia, les aspiradores Dyson estan disponibles a 72 països. Dyson segueix creant nous productes amb tecnologia pionera. Cada setmana s’inverteixen 3,7 milions d’euros en R + D + I, i en la seva seu central de Malmesbury, al Regne Unit, treballen més de 1.000 enginyers.
El laboratori d’R+D+ I de Dyson està situat a la seu central de la companyia a Malmesbury, Regne Unit, on treballen més de 1.000 enginyers i científics. Cada setmana s’inverteixen uns 3,7 milions d’euros en R+D+I. La seu central té una extensió de més de 60.000m² i el 2016 està prevista una expansió en què s’invertiran més de 300 milions d’euros. El 2010, després de Rolls Royce, Dyson va ser l’empresa britànica que més patents va sol·licitar, per la qual cosa és una de les empreses britàniques més innovadores.
Dyson dóna feina a unes 6.000 persones a tot el món, dels quals un terç són enginyers especialitzats en microbiologia, fluids, mecànica, compatibilitat electromagnètica i acústica. Des de 2005, Dyson ha quadruplicat la seva inversió en R+D+I. Només en el desenvolupament dels ventiladors sense aspes Air Multiplier ™ es van invertir 8,5 milions de lliures durant 4 anys.
Per dissenyar una nova aspiradora Dyson, els enginyers de la companyia realitzen nombrosos prototips fins a aconseguir la màxima perfecció, un cop finalitzats, els prototips són enviats a Malàisia perquè se’ls facin les proves de resistència, durabilitat, etc. Durant les proves de resistència, les aspiradores es tiren unes 5.300 vegades contra un sòl i se’ls fa recórrer l’equivalent a 1.300 km sobre d’una plataforma.
Per dissenyar una aspiradora, participen uns 150 enginyers durant unes 50.000 hores i es realitzen uns 550 tests fins que l’aspiradora està llesta per a la seva fabricació. No només es realitzen tests mecànics, també es realitzen tests realitzats per persones per simular el seu ús de forma més realista. També es prova la qualitat i el nivell del so de les màquines, per a això, a la seu central de Dyson hi ha dues habitacions semi-anecoiques.
Només en el desenvolupament de l’assecador de mans Dyson Airblade ™, Dyson va invertir 40 milions de lliures i es van crear més de 3.300 prototips. Des de 1979 Dyson té més de 2.300 patents. En els últims anys, Dyson realitza una mitjana de 450 sol·licituds de patents anuals. Dyson és l’única empresa d’electrodomèstics europea amb el seu propi laboratori de microbiologia. En ell s’estudia el comportament dels àcars i altres bacteris per poder combatre’ls amb les seves aspiradores.
A Dyson hi treballen unes 6.000 persones en 72 països de tot el món. Només a la seu de Malmesbury, al comtat de Wiltshire (Regne Unit), treballen més de 2.500 persones, d’elles, més de 1.000 són enginyers i científics dedicats a idear i desenvolupar noves i millors tecnologies. Dyson compta amb un equip de més de 140 enginyers exclusivament dedicats al disseny i desenvolupament dels seus motors digitals, en els quals s’han invertit més de 160 milions de lliures durant els últims 15 anys.
Dyson Dual Cyclone ™ (1993): la primera i única tecnologia d’aspiradores sense bossa i sense pèrdua de succió. Les forces centrífugues en els ciclons separen la brutícia i la pols de l’aire. Les pelusses es queden a l’interior de la galleda i la pols fina no travessa el filtre. Aquest sistema de separació de la pols no depèn de bosses o filtres per atrapar la pols, per tant, no s’encalla i no perd potència de succió, donant com a resultat una aspiració constant.
CR01 (2000): la rentadora de Dyson amb doble tambor té un sistema de rentat únic amb dos tambors alineats que giren en direccions oposades (d’aquí el nom; ContraRotator), imitant el rentat a mà.
Dyson Root Cyclone ™ (2001): tecnologia ciclònica avançada amb 8 ciclons en les aspiradores verticals i 12 a les de trineu. Amb un 45% més de potència que el sistema Dual Cyclone ™, recull més brutícia i pols, al mateix temps manté una succió constant.
Motor digital de Dyson (2004): dissenyat en 9 anys, el motor digital de Dyson és més petit, potent i amb una major durada que la resta dels motors convencionals. Funciona a través d’impulsos magnètics i no posseeix commutadors o escombretes.
Dyson Airblade ™ (2006): els enginyers i científics de Dyson han trigat 3 anys en crear un nou assecador de mans. La tecnologia de l’Airblade ™ genera una fina capa d’aire a gran velocitat que seca les mans de forma eficient. El motor digital de Dyson (DDM) produeix un flux d’aire a 640 km / h. L’aire que expulsa per les escletxes de 0,3 mil·límetres d’ample no és calent. Una fina capa d’aire actua com un eixugaparabrises per escombrar la humitat de les mans deixant-les completament seques en tan sols 10 segons (dues vegades més ràpid que els assecadors de mà convencionals). També utilitza un 80% menys d’energia, per la qual cosa ajuda a la cura del medi ambient.
Dyson Core Separator (2008): els enginyers de Dyson han portat la tecnologia Root Cyclone ™ un pas més enllà per desenvolupar la tecnologia Core Separator i atrapar partícules de pols encara més microscòpiques. Ara la brutícia passa a través de 3 etapes de separació.
En primer lloc, la brutícia es separa en un poderós cicló exterior. En la següent etapa, el Core Separator ™, elimina del flux d’aire les partícules de pols més petites de fins a 0,5 microns (el que equival a 1/1000 d’un cap d’agulla). Finalment, un grup de petits ciclons encara més ràpids generen forces centrífugues de fins a 150.000G per extreure les partícules més petites com la floridura i altres bacteris.
Tecnologia Ball ™ (2008): les aspiradores verticals convencionals posseeixen rodes fixes pel que només es poden moure en línia recta. En els últims models de aspiradores verticals i també en les aspiradores de trineu DC37, els enginyers de Dyson han substituït les rodes per una bola el que els confereix una major maniobrabilitat. El motor es troba a l’interior de la bola, el que fa que les aspiradores siguin més lleugeres i fàcils de maniobrar.
Air Multiplier ™ (2009): el ventilador de Dyson que no té aspes. Gràcies a la seva tecnologia patentada, multiplica per 15 el flux de l’aire.
Per dissenyar les aspiradores més eficaços, és fonamental entendre el màxim possible sobre la pols. És vital saber de què està compost, on s’acumula i com s’escampa.
Dyson és l’única empresa fabricant d’electrodomèstics europea que compta amb el seu propi laboratori de microbiologia. El laboratori es va crear el 2001 per estudiar el comportament dels àcars i al·lèrgens domèstics i ajudar els enginyers a dissenyar aspiradores que puguin combatre’ls. Al laboratori de microbiologia, situat a la seu central de Dyson, els seus científics realitzen cultius propis d’àcars. Els alimenten amb llevat, germen de blat i menjar per a gossos i els mantenen en les seves condicions ambientals idònies, és a dir, a 25ºC de temperatura i a una humitat relativa del 75%. D’aquesta manera, poden estudiar de prop el seu comportament i els al·lèrgens que produeixen, ajudant així a que els enginyers puguin després desenvolupar productes per combatre’ls eficaçment.
El laboratori se centra principalment en dues àrees de treball; micro-biologia tradicional (dedicat a estudiar els bacteris i fongs per provar l’eficàcia de filtració de les aspiradores Dyson) i al·lèrgens (dedicat a estudiar el comportament dels àcars de la pols, les espores de floridura i el pol·len). Dyson treballa amb diferents organitzacions dedicades a les al·lèrgies per millorar els sistemes de mesurament actuals i fer-los més efectius.
Tots els anys, coincidint amb la primavera, època en la qual s’accentuen els efectes de les al·lèrgies, Dyson inicia la seva campanya de comunicació sobre al·lèrgies. Es tracta d’una campanya que informa en els punts de venda sobre com combatre les al·lèrgies a la llar.
El concurs de disseny James Dyson Award és un concurs internacional que la fundació James Dyson va posar en marxa el 2004. En la seva sisena edició, es porta a terme ja en 18 països de tot el món (Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, França, Països Baixos, Itàlia, Irlanda, Japó, Malàisia, Nova Zelanda, Rússia, Singapur, Espanya, Suïssa, Regne Unit i EUA). Aquest premi ha estat dissenyat per inspirar a la següent generació d’enginyers de disseny, i encoratja els estudiants a dissenyar un producte que resol un problema. El premi consisteix en 30.000 lliures per a l’estudiant i 10.000 lliures per al departament d’enginyeria o disseny de la seva universitat.
Alguns guanyadors d’anteriors edicions van ser:
1. Senjo 2007 (Alemanya): és un traductor de llenguatge de signes dissenyat per permetre a les persones sordes comunicar-se millor amb persones oients. Té una “ordinador portable” que utilitza una sèrie de sensors per interpretar el llenguatge de signes en paraules i càmeres per interpretar el discurs de nou en llenguatge de senyals. Senjo va ser desenvolupat per Maxie Pantel, una dissenyadora de postgrau de la Kunsthochschule Muthesius, Alemanya , qui va provar el seu disseny a l’Institut de Sords d’Hamburg.
2. Reactiv 2008 (Regne Unit): es tracta d’una jaqueta dissenyada per lluitar contra les condicions hostils a l’anar en bicicleta per la ciutat. Utilitza un acceleròmetre per detectar el moviment, canviant el color dels LEDs a la part posterior. Aquests, es posen de color verd quan el ciclista accelera i vermell quan frena. A més, el LED del braç, es posa de color ambre quan l’usuari aixeca el seu braç per indicar un gir. La jaqueta va ser dissenyada per Michael Chen, un jove graduat per la Universitat de Middlesex, Regne Unit.
3. Longreach 2010 (Austràlia): és un dispositiu que llança una escuma hidrofòbica que, al contacte amb l’aigua, es converteix en un salvavides per a persones en perill d’ofegar-se. El seu abast és de fins a 150 metres i s’expandeix ràpidament quant colpeja l’aigua. El salvavides està equipat amb bengales perquè la víctima pugui ser albirada en cas que l’accident passi de nit. Va ser dissenyat per l’estudiant Samuel Adeloju, de l’Swinburne University of Technology a Melbourne, Austràlia.
4. Titan Arm 2013 (EE.UU): l’exosquelet Titan Arm pot ser utilitzat tant per persones amb lesions d’esquena, ja que ajuda en la seva rehabilitació, com per aquells treballadors que han d’aixecar objectes pesats com part del seu treball diari. El projecte va ser creat per un grup d’alumnes de la Universitat de Pennsilvània (EUA).
5. Titan Arm 2013 (EE.UU): es tracta d’una incubadora portàtil de baix cost especialment indicada per a nadons prematurs de països subdesenvolupats. És fàcil de transportar i compta amb una bateria per poder seguir funcionant quan hi ha talls de llum. El projecte va ser ideat per James Roberts, acabat de llicenciar per la Universitat Loughborough (Regne Unit).
6. Voltera V-One (Canadá): és una impressora 3D capaç de realitzar plaques de circuit imprès de manera barata i ràpida. El projecte va ser dissenyat per 4 estudiants de la Universitat de Waterloo al Canadà.
Font: Dyson
En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
