Ja fa 5 anys que presenciem un canvi de tendència en el món corporatiu. L’empresa està desfent alguns dels dogmes i pors que sempre l’han acompanyat. Històricament, les organitzacions s’han mostrat molt tancades i desconfiades, una mena de una por irracional a ser descobertes i, en conseqüència, copiades. Com a mostra, el nostre imaginari col·lectiu. Tots hem visualitzat algun que altre departament de I + D ubicats en paratges desconeguts, com si es tractés d’un programa de seguretat nacional. Una postura amb clara orientació defensiva.
No obstant això, ja fa temps que algú ens va ensenyar que una idea no val res si no és executada, i això requereix d’un esforç titànic que pocs estan disposats a assumir i menys encara, a dur-la a terme fins a arribar a l’èxit.
Aquesta idea emprenedora, es reprodueix també en les organitzacions i a gran escala. La majoria de les empreses ja saben cap a on han d’anar i quins són els focus estratègics que seran importants en el futur. Ara bé, la innovació se centra en orientar l’organització assignant un percentatge important de recursos.
A aquest primer punt se li suma la gran mitificació que hi ha al voltant del terme idea. I és que el moment eureka, en sí mateix, no existeix. Les idees solen funcionar com a punts de partida, així que han de ser treballades, evolucionades, perfeccionades, alineades i provades des del seu inici. La idea suposa un 5% i el seu desenvolupament un 95% del total. Amb aquestes premisses clares, poc podrem amagar. Està claríssim, innovar va d’esforç i valentia, no de màgia. Tot i que evoluciona més a poc a poc del que ens agradaria, aquest missatge va calant al cor de les organitzacions i, amb això, l’èxit de la innovació oberta. Innovar de manera oberta és la clau de totes les organitzacions que han entès la realitat en la qual ens movem avui. Estem immersos en un context hipercomplex que ha obert la porta al meravellós món del “Co”: Co-laborar, co-mpartir, co-nectar i co-crear. O el que és el mateix, afegir el factor de la diversitat a la fórmula clàssica de talent i experiència.
La fórmula de la innovació oberta = (talent + experiència) * diversitat
No obstant, en aquest nou escenari hi ha un element que segueix absent en les converses i debats sobre open innovation i curiosament també comença per la mateixa síl·laba: la competència.
Em refereixo a la col·laboració entre competidors, usat amb el terme coopetition. Un neologisme que neix a partir de les paraules cooperació i competició. El terme va ser encunyat per primera vegada l’any 1996 en el llibre “Co-opetition: a revolutionary mindset that combines competition and Cooperation in the Marketplace”. Aquest concepte fa referència a la col·laboració entre dos o més competidors directes amb l’objectiu d’aconseguir beneficis mutus.
Els avantatges són clars però, fins a dia d’avui, la seva pràctica ha resultat molt residual i gairebé anecdòtica:
Podem identificar dos intents en aquesta direcció:
En cap dels dos casos es compleix la màxima de la innovació oberta. Col·laborar i compartir des de la confiança i l’horitzontalitat i, perquè no, amb competidors directes. Al cap i a la fi, és una situació win-win on tots els col·laboradors es beneficien per igual.
Sens dubte, la col·laboració entre competidors directes és una de les millors formes d’afrontar la innovació. Pensa-ho: no hi ha ens que estigui més alineat amb els interessos organitzacionals que la competència i això és una cosa que hem d’aprofitar.
Les oportunitats de la seva posada en marxa resulten incomptables. Aquí algunes idees:
Com veieu, el seu potencial d’aplicació és enorme i gairebé infinit. S’està parlant dels entorns VUCA perquè es preveu que en els propers anys les organitzacions hauran de fer front als problemes més complexos de la seva existència. Col·laborar amb els competidors podria ser una de les apostes més fermes en aquest sentit. Al cap i a la fi, estem fusionant els actors més competents i competitius d’un camp, una fórmula difícil de millorar.
Un altre dels camps d’aplicació de la competició se centra en els nous segments de mercat. En aquest context, la col·laboració entre competidors resulta essencial per marcar les regles del joc i avançar, per exemple, a través de la creació d’un estàndard tecnològic. Són moltes les solucions que han fracassat en el mercat per falta d’alineació dels seus actors.
Si col·laboro amb els meus competidors …
Contra qui competeixo en el mercat? Com puc desmarcar-me i diferenciar-me de la resta?
La resposta no és senzilla. D’una banda, hem d’assumir que la col·laboració entre competidors exigeix un canvi de punt de vista important. Partir de la idea que les organitzacions no estan concebudes (únicament) des de la rendibilitat. El profit és avui un discurs que resulta insuficient i han d’aspirar a més. Això suposa que, per primera vegada, cal col·locar les persones al centre i així arribar a ser transcendents i generar un impacte real a la societat. Aquest nou punt de vista va de la mà del concepte propòsit compartit, tan utilitzat últimament.
En segon lloc, el concepte de categoria resulta força caduc i les barreres que deriven tenen cada vegada menys sentit. Avui Netflix competeix amb Playstation i WhatsApp en l’àmbit del lleure i espais de consum, on sembla que la globalització també ha arribat. I aquí aprofito per llançar una pregunta …
En aquest nou escenari, ¿segueix tenint sentit orientar la nostra estratègia a competir únicament contra empreses que ofereixen el mateix tipus de producte que nosaltres?
Si valorem aquest nou enfocament, ens adonarem que això ja no va de competir, sinó d’aconseguir canviar el focus extern per l’intern. Des del meu punt de vista, el segon és un enfocament infinitament més inspirador per a les persones que són, al cap i a la fi, el motor de qualsevol organització.
Dit això, col·laborar amb els teus competidors no ha de ser un exercici de blanc o negre (o no hauria de ser-ho). Però sí que és una eina que les organitzacions hauran de posar en pràctica en els propers anys. El món és massa complex per resoldre’l individualment. Arribats a aquest punt, les empreses hauran de decidir si trien afrontar els reptes més exigents i incerts del futur o es conformaran amb la comoditat d’allò establert. Si voldran seguir les regles o generar-ne de noves. Jo ho tinc clar: no hi ha res més inspirador que convertir la innovació en una eina per fer del món un lloc millor.
En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…