“El moviment maker impulsa un nou sistema productiu i de consum sostenible”

Entrevista a Cecilia Tham, Directora de MOB (Makers of Barcelona): “No m’agrada quan parlen del fenomen maker com un hobbie”

Cada cop s’escolta més parlar sobre el moviment i la cultura maker, arran de l’aparició de noves tecnologies i eines de disseny i fabricació a baix cost, com les ja conegudes impressores 3D o els drons, per posar alguns exemples. Això, combinat amb l’aparició de plataformes de crowdfunding com Kickstarter, fan cada cop més possible que aquests makers, “faedors” o “creadors” que s’ajunten en comunitats que permeten generar sinèrgies entre els seus membres, puguin arribar a convertir els seus propis projectes en un negoci sostenible. És a dir, innovació oberta en estat pur.

Als Estats Units, origen del moviment, existeixen ja més de 200 Maker Labs. Quirky, una de les principals plataformes de makers a nivell mundial, va generar un negoci de $18M l’any 2012 a través dels projectes que els usuaris han anat proposant a la seva comunitat online.

A Societat de la Innovació, hem volgut investigar més sobre l’impacte real d’aquest moviment, i sobre el seu desplegament a Barcelona, a través de Cecilia Tham, líder de Makers of Barcelona, que ja compta amb 3 anys d’experiència en la ciutat comtal  i que es diferencia de la multitud d’espais de co-working de la ciutat precisament por la seva decidida aposta cap al maker.

Sóc Graduada en Biologia per la Emory University i també Graduada i Màster en Arquitectura per Harvard.

Actualment combino les meves tasques com a Directora i Mastermind de MOB, com a Design Ambassador de W Hotels i com a professora a la Parsons Design School de Nova York.

A principis del 2014 vaig fundar el FabCafé Barcelona.

Arribo i la Cecilia ja m’està parlant…

Ignasi, la gent està creant coses amb la seva pròpia tecnologia, a la cuina de casa seva. Tenim el coneixement a mà! Wikipedia amb la informació, impressores 3D per a la fabricació, Internet per la difusió i la comunicació… Tenim totes les eines que necessitem. Mira: Producthunt és una xarxa social que fa un llistat de nous productes, en els quals les persones voten les millors startups, productes i serveis. És com un testeig gratuït de nous productes i serveis, on la massa ofereix un feedback als projectes innovadors. Ja no necessites invertir tant en investigació de mercat!

Abans, per llançar nous projectes, havies d’anar a la universitat i al sortir, provar sort amb el coneixement i contactes adquirits. Avui, no ho necessitem, tenim tots els recursos a mà! Per això cada cop hi ha més casos d’emprenedors que no s’han graduat.

Cecilia, comencem de cero: què és el maker movement i per què es parla tant d’ell?

Primer de tot, el moviment maker és un canvi de mentalitat integral, de la passivitat a la proactivitat en tots els aspectes. No tens feina, inventa-la, alguna cosa no et funciona, arregla-ho.

En segon lloc, és una proposta per un canvi en el model educatiu. Què significa tenir un 52% dels joves a l’atur? Que no estem oferint les eines adequades, ens basem en sistemes antics. Estem creant estudiants passius, els estem absorbint a la societat sota paràmetres obsolets. I el moviment maker pretén canviar això, mitjançant l’educació STEM, que ajuda als joves a enfocar l’educació d’una manera pràctica, per generar idees que representen solucions a problemes de la societat, i perquè aquestes idees es converteixin en projectes reals! Aquesta és la nova educació que necessiten els joves d’avui. Una educació que es centri en el procés d’aprenentatge, més que en el resultat final, perquè l’alumne entengui que allò important és arriscar-se i provar, per aprendre.

I finalment, el moviment maker és una aposta per la sostenibilitat del nostre sistema productiu. Abans de la revolució industrial, dissenyàvem en local, fabricàvem en local i consumíem en local. La revolució industrial i la globalització ho van canviar tot. Generalment, seguim dissenyant en local, produïm a fora, y consumim en massa.

Ara, gràcies al moviment maker, el dissenyador, fabricant i consumidor poden ser una mateixa persona! Quan una persona consumeix el seu propi producte, està 5 vegades més emocionalment implicat amb ell. Això vol dir, que si el jersei té un forat, l’usuari no el llençarà, como sí que fa ara.

Per tant, el moviment maker impulsa un sistema productiu i de consum sostenible, i fomenta la creació d’un consumidor conscient.

Per això no m’agrada quan veig que molts no es prenen el moviment maker seriosament, com si fos un hobbie. Estem parlant d’un nou patró de consum!

Tenim a MOB un exemple molt bonic, el de Joe Justice, que va venir a MOB a presentar el seu projecte Wikispeed, un noi programador a qui li  agradaven els cotxes, i es va posar a crear el seu propi cotxe en el garatge de casa seva. Va crear un grup de treball (amb els seus amics), i mitjançant la metodologia de gestió de projectes tecnològics Agile Scrum, van crear el seu primer cotxe en tan sols 12 mesos. Que lleig que era! Però ara, ha construït un segon model en 16 mesos, que ja està a la venda, i és el cotxe de baixa emissió més barat i ràpid que hi ha al mercat. I tot ho ha fet mitjançant un procés Open Source, el codi és obert. A MOB podríem construir-lo si volguéssim gràcies al codi publicat de Wikispeed.

Això és molt potent, en Joe ho anomena extreme manufacturing, que és la capacitat que ara tenim tots de fabricar les nostres coses. Però en el fons és una qüestió de mentalitat, d’atrevir-nos a compartir amb els altres perquè tots puguin fabricar i consumir. El 10% de persones amb la mentalitat suficientment oberta són els que estan canviant el món. Els altres estan mirant. Però això canviarà.

Makers creant objectes amb la impressora 3D de MOB

Llavors, el Moviment Maker va en contra del model capitalista global i en massa?

Ja no parlem de producció en massa, sinó de customització en massa. Tot el que produeixes (tu mateix), és per tu. La meva visió és que cadascú de nosaltres demanarem a la marca que ens fabriqui un model dissenyat per nosaltres mateixos, adaptat perfectament als nostres cossos. És a dir, filosofia no waste! Fabriquem només quan hi hagi necessitat. De fet, això no és tan a llarg termini, ja es poden escanejar o imprimir jerseis a través d’un iPhone: et fas una sèrie de fotografies al voltant teu, i la impressora és capaç d’imprimir el jersei que necessites. A MOB tenim un aparell, que val uns 200€, que permet fer aquesta feina també. Ara és incipient, però la tecnologia millorarà i serà més accessible econòmicament, amb la qual cosa es podrà generalitzar.

Això no agradarà a les grans multinacionals ni als lobbies!

El que visualitzo és que Mango, per posar un exemple, ja no vendrà talles M, L, etc. en massa, sinó que customitzarà en massa. Potser mai eliminarem el sistema de producció en massa, però aquest model, molt més sostenible, formarà part de l’oferta de les grans empreses, com un valor afegit als clients.

Això potser no li agradi als grans lobbies, però no pararem perquè la gent tingui por. Recordo els comentaris a peu de pàgina quan sortíem a La Vanguardia arran del nostre nou FabCafé. La gent pensa que eliminarem els llocs de treball! En lloc de pensar que aquest model està enfocat a ajudar específicament a les persones.

El poder s’ha anat movent al llarg de la història a través de l’Aristocràcia, l’Església, els Governs, i les grans multinacionals. I ara, el poder està tornant a les persones. Mira Airbnb, Uber… els lobbies i els governs volen controlar-ho, però les persones volen també prendre control de les seves vides. Existeix un xoc inevitable de perspectives, derivades de les noves oportunitats de participació pel canvi que estan a disposició de tots, gràcies a les noves tecnologies. I a mesura que els joves creixin, aquesta tendència serà imparable.

Els membres de MOB realitzen tallers, festes i conferències cada mes

Molt interessant aquesta perspectiva! Escolta, i en aquest context, explica´m més coses sobre MOB: quin paper juga? Quina és la vostra història? Què feu? De què estàs més orgullosa durant aquest temps?

La veritat és que estic molt contenta, sobre tot pel grup de persones que hem anat incorporant al llarg dels anys. Són gent apassionada, proactiva.

Han sigut 3 anys en els que hem anat aprenent sobre la marxa. MOB no és un negoci, més aviat anem evolucionant en base al que sentim.

“Fer, crear, puja l’autoestima i la confiança”.Crec que la meva història personal ho reflexa molt bé: fa anys, acabava de néixer la meva filla, jo estava sense feina, i el meu marit es va plantar a casa amb una nova màquina de cosir per mi (davant la qual cosa, clar ¡em vaig emprenyar moltíssim!). La primera costura em va sortir molt bé, vaig quedar al·lucinada del resultat, i a partir de llavors vaig començar a cosir roba infantil de forma compulsiva, com si fos una nena! Així em vaig adonar de que fer, crear, puja l’autoestima i la confiança. I vaig començar a diversificar. Li vaig fer la pàgina web al meu marit (no en tenia ni idea de codi, ni la tinc ara!), que encara ara utilitza, després li vaig arreglar la càmera fotogràfica a un amic (que desconfiava de mi absolutament, inclús més que jo!), gràcies a un tutorial que vaig trobar a través de Google…

Aquí vaig adonar-me’n de que podem fer i crear tot el que vulguem, sense límits! Només necessites una bona idea. D’aquí és d’on sorgeix el MOB. Mai em vaig inspirar en d’altres makers, ni havia llegit sobre el tema, senzillament el MOB va néixer perquè m’agrada fer, i crec que aporta valors molt positius. I tots els socis (els nostres makers) del MOB treballen sota aquesta filosofia, perquè la creuen.

M’interessa particularment el rol dels makers en les comunitats i processos d’innovació oberta. Com col·labora el MOB amb els altres agents de la societat? Hi ha un impacte real en la societat?

Estem fent moltes coses fora de MOB.

A nivell educatiu, treballem amb l’Escola Carlit, amb el nostre programa Makepreneur. Treballem amb els nens i nenes durant 3 dies, durant els quals els fem passar per les fases de creativitat, prototipatge, i pitching, per ajudar a canviar el model educatiu, encara que sigui només durant 3 dies.

A nivell de mercat laboral i valor social, col·laborem amb el Ajuntament de Barcelona en un programa que portem Young Fish, en el que ajuntem a 30 persones aturades amb 10 mentors del MOB que treballen per millorar el barri, i els fem treballar per tot el procés d’innovació fins a definir un projecte viable i atractiu pels veïns i ciutadans. Les persones que participen aquest any estan gaudint, les estem empoderant i capacitant per fer un canvi real en el barri, i això és un canvi de filosofia, de paradigma. Estan encantats!

A nivell d’empreses, estem començant i és el gran repte. Hem creat una nova marca, MEAT (Make Extremely Awesome Things), que ofereix un servei integral pel desenvolupament i creació de projectes innovadors. Estem treballant actualment per a Muji per exemple, però aquí tenim molt camp per recórrer encara.

“Les empreses no tenen la capacitat per accedir a aquest tipus de talent tan divers”El co-working és una excusa, el que fem és crear una comunitat de makers, de talent, que puguin oferir de forma integral un nou valor a la societat i les empreses. Normalment, les empreses no tenen la capacitat per accedir a aquest tipus de talent tan divers. Pensa que en el nostre espai tenim a persones que creen jocs per a tablets, Scalestrixs que funcionen mitjançant ones cerebrals… jo al·lucino amb el talent que hi ha, imagina’t que és ajuntar-los a tots per resoldre un repte d’una empresa!

Espai de coworking de MOB

Increïble, volem saber-ne més! Ens pots explicar un parell de projectes representatius que hagin sorgit del MOB, per poder entendre el potencial d’aquestes comunitats de makers?

Sí, per exemple està Bloom Blanket, una programadora brasilera a la que li agradava cosir, i que sense conèixer res del moviment maker ni les impressores 3D, va acabar dissenyant unes mantes amb formes de piràmides (que n’és també molt aficionada). Va fer els prototips al MOB, i des d’aquí la vàrem ajudar llançar la seva iniciativa a Kickstarter. Demanava 14.000$, i en 10 dies havia venut 800 mantes, i aconseguí 200.000$! Evidentment, ara ja no està a MOB.

També m’agrada la història d’en Joan. La seva mare va passar un dia per davant de MOB, i em va explicar que el seu fill estava a la cuina de casa produint una impressora 3D, i clar, ella n’estava farta! Al dia següent va venir el Joan (que tenia al voltant de 25 anys), es va instal·lar, i va començar a fabricar la seva impressora 3D a MOB.

Al final, en Joan va presentar el seu projecte en el Startup Bootcamp Tech que acollim a MOB, i en el que es van presentar 2000 projectes a nivell global. El Joan va quedar entre els 11 guanyadors, i va obtenir 30,000$ per seguir desenvolupant el seu projecte, fet que ens va alegrar moltíssim.

Però tot això són cassos no dirigits, que es creen dins d’un ecosistema molt creatiu, que és la nostra riquesa. Ara a MOB volem anar una mica més enllà a través del MEAT, i crear una certa direcció i lideratge, sota el qual els projectes innovadors sorgeixin de forma més recurrent i sostinguda.

Que així sigui! Inspirador, Cecilia, molta sort, i moltes gràcies per aquesta estona!

Coneixes el moviment maker? Hi estàs interessat? Deixa’ns els teus comentaris i els farem arribar a la Cecilia!

Ignasi Clos

MSc in Business Innovation por Deusto Business School. Economista especializado en International Business y Marketing. Profesor de Innovación, Open Innovation y Entrepreneurship en UOC y Esci-UPF. Creador del método i-flow de transformación culturar para la innovación. Aglutina más de 15 años de experiencia como consultor de internacionalización, estrategia, innovación y transformación organizativa y cultural, primero en Acció, después en Deloitte, y finalmente en SDLI, donde es Socio Fundador y Director de Estrategia y Comunicación desde 2012. Había trabajado previamente como experto en internacionalización para diversas compañías (Fluidra, Novartis). Experiencia profesional en Estados Unidos (Miami & Nueva York). Es Socio de Induct Software, herramienta digital SaaS de gestión de la innovación abierta.

Share
Published by
Ignasi Clos

Recent Posts

Berlín: Un epicentre emergent de la innovació en salut digital

En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…

5 hores ago

Fomentant ecosistemes d’innovació oberta des de l’administració pública

Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …

1 mes ago

L’Estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030: Un Futur Més Saludable i Connectat

Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat

2 mesos ago

El Valor dels Ecosistemes de Salut per a la Indústria Farmacèutica: Estratègies i Oportunitats

T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…

4 mesos ago

El desplegament de la IA generativa en les organitzacions: 5 claus per a l’èxit

Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…

5 mesos ago

Tecnologia i Orgull: Innovació al Servei de la Comunitat LGBTIQA+

Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…

7 mesos ago