“El límit és la creativitat i la imaginació humana.”
A Induct som somiadors, curiosos, creatius i sobretot apassionats de la innovació! Per aquest motiu, hem pensat que una bona manera de millorar és aprenent d’aquelles persones que són creatives per definició; els artistes. Volem començar una sèrie d’entrevistes, amb diferents artistes, per poder aprendre sobre com plantegen el seu procés creatiu.
Avui volem compartir amb vosaltres la gran experiència que vam viure entrevistant a dos components del grup musical Blaumut, el seu cantant i guitarrista, el Xavi de la Iglesia, i el violinista, Vassil Lambrinov. Dos músics amb molta energia i un gran coneixement musical!
Com vam preparar l’entrevista?
Una entrevista a Blaumut no podia ser la típica de pregunta-resposta, què us fa fer cançons, quin és el vostre proper disc… havíem de fer alguna cosa diferent. I se’ns va acudir fer un joc: vam preparar el Joc de Blaumut. Un joc amb bicicletes, comodins de “pa amb oli”, el “senyor cordills”, “cartes de l’orient” i zones que van del 1 al 8 (que és el mateix que l’infinit).
Vam distribuir el joc en les diferents fases de l’embut de la innovació: explorar, definir reptes, idear, prototipar i desenvolupar. Per cada fase hi havia preguntes relacionades amb Blaumut i la creativitat. I vam començar a jugar. L’Anna feia parella amb en Vàssil i la Mireia amb en Xavier. Qui tira primer? Va comencem:
1. Què us mou com a grup?
La música. És el que ens ha ajuntat a tots cinc, el que ens fa gaudir treballant, ensenyant a la gent. La música és el motor i el sentit de tot el que estem fent i a vegades també el sentit de les nostres vides. Si no poguéssim escoltar música no se que faríem.
2. Sou un grup innovador? Feu coses diferents als altres grups?
Sí, com agafar un violoncel i posar-hi totes les distorsions possibles amb pedaleres i flangers, tot el que podem trobar per saturar el so i crear un determinat efecte de potencia de canya. O agafar una capça de galetes i fer-la servir de bateria en comptes d’una bateria. No posem cap límit a res.
3. Com ho feu per explorar i trobar experiències que us aportin valor?
La veritat és que no fem res conscient. La vida, amb tot el que ens passa, crec que ja ens aporta experiències. Nosaltres cinc ja som de procedències molt diferents tant musicals com personals; no ens hem conegut per haver anat a la mateixa escola ni per haver tingut la mateixa infància.
El Xavi és d’aquí del barri de Gràcia. L’Oriol de Móra d’Ebre i amb 16 anys ja va anar a estudiar a Londres i ha voltat per tot el món. El Manuel és argentí, tota la infància l’ha viscut a Buenos Aires amb el jazz, la música popular d’allà. El Manel és de Cervera, del món de la percussió, més concretament la percussió clàssica. Jo (Vassil) sóc de Bulgària, de família de músics. Les experiències que hem viscut nosaltres cinc ens aporten els valors que plasmem en la nostra música.
4. Com us imagineu un DO RE MI FA?
En la tonalitat de do és com sona la natura. Si fas cantar una cançó a algú el més natural és que la canti en Do. El Do es considera com la primera nota, el començament d’un sistema creat. Tot i que no s’ha creat casualment sinó que és la nota que ressona en la natura. Per tant, el Do el veig com una cosa natural.
5. Treballeu conjuntament o sou creatius de manera individual?
Jo (Vassil) crec que les dues coses. El Xavi per exemple comença les cançons ell sol a casa. El Manuel fa la línia de baix. L’Oriol és el que comença a fer l’arranjament de les cordes. Al final ens escoltem entre tots. Jo crec que hi ha les dues parts, primer una individual, que després es comparteix amb els companys.
Ara estem molt contents perquè per primera vegada tenim un productor, que ens està ajudant amb el nou disc. Creiem que això és ideal perquè és una persona externa al grup que sap gestionar molt bé les idees de tots cinc. Cosa que a vegades entre nosaltres és complicat. Ell té una intel·ligència emocional que li permet veure què pot funcionar.
6. Com veus els instruments musicals del futur?
El violí, per exemple, té 500 anys i segueix sent igual que en la seva època daurada. No ha evolucionat res perquè la seva forma és ideal i perfecta. No hi ha una evolució possible en un violí tal i com és ara.
7. Creieu que es poden crear instruments nous?
Sí, estem en la revolució electrònica, dels instruments midi. No obstant, crec que la gràcia dels nous instruments és que siguin instruments físics, sense cap tipus d’intervenció elèctrica i que tinguin una sonoritat nova.
Fa poc vaig veure un senyor que havia inventat un instrument amb unes bobines de metall llarguíssimes que quan els hi donava un cop feia una ressonància que semblaven instruments electrònics, però era tot físic. Crec que el límit és la creativitat i la imaginació humana.
8. Teniu manies a l’hora de començar el procés creatiu? (Allende sempre començava un llibre el dia 7 de gener). Hi ha un lloc concret?
No, cap ni una. És anar fent. Hem de recordar una cosa molt xula que deia Pablo Picasso : “la inspiració ve, però t’ha d’enganxar treballant.” Crec que és fruit de la constància, de fer feina.
La inspiració et pot venir a tot arreu. Jo personalment sempre hi vaig donant voltes i busco inspiracions en el meu entorn. Pot ser que et vingui la idea a la platja o al lavabo. Fins i tot et pot enxampar a mitja nit! A mi m’ha passat; despertar-me a mitja nit i haver d’anar corren a gravar-ho.
9. Experimentar, fer coses diferents, pensar diferent és part del nostre procés: vosaltres toqueu un xerrac en el vídeo de bicicletes. Us agrada jugar, provar espais, instruments musicals i músiques diferents?
Sí, ens encant qualsevol cosa que enriqueixi el so i el faci una mica diferent. Consisteix en no posar-te barreres a res. Tenir en ment que tot pot produir un so. Ja hi ha prou música que sona estàndard, si trobem alguna cosa diferent ens agrada incorporar-ho a les nostres cançons.
L’ús del xerrac va ser dels inicis en tema d’andròmines i de tot tipus de sonoritats. Busquem sons que atreguin a l’oïda; quan tu sents una xerrac t’hi fixes perquè és un so diferent. Sense dubte, ens agrada experimentar. Amb el nou disc estem intentant experimentar amb tot tipus de sons.
10. Què feu quan us bloquegeu i no surten idees i cançons?
Xavi: Anar a fer un volt. A la platja. Faci el temps que faci. Agafo el gos i vaig a la platja a passejar una estona. Trencar amb allò que estàs fent i anar a un altre lloc és ideal.
11. El pa amb oli i sal és el millor menjar del món?
No!
Però al vídeo feu entrar ganes de menjar-ne! Aleshores, per què es diu així la cançó?
Va sortir així, perquè era una cosa molt simple Al final aquesta cançó el que reflecteix és; gaudeix de les coses i no perdis el temps donant voltes al mateix. Pa amb oli i sal és una al·legoria a un esmorzar molt casual i molt d’amics… fem una cosa tant senzilla però “vestim-ho amb unes copes de vi” i fem-ho bé perquè per poc que tinguem val la pena fer-ho bé. És una cosa molt senzilla, molt d’aquí, molt fàcil.
12. Heu pensat en crear algun espai de co-creació amb el públic?
Quan vam tocar al teatre Grec vam tocar un tema nou i vam decidir que la gent per xarxes li posés títol a la cançó. De totes les que van sortir es va escollir “Vent que mou el temps”. D’ aquesta manera hem col·laborat amb el públic.
13. Com dissenyeu l’experiència en un concert? L’atmosfera?
Ens agrada liar-nos! En contra de la nostra salut, paciència, diners… L’exemple és el concert que estem preparant per el final de gira a la Sala Apol·lo. Per l’experiència contem amb l’Alba, una escenògrafa que vol fer una ambientació de la sala Apol·lo en forma de bosc tant en les seves parts visuals, sonores com olfactives. Que tot això lligui amb l’ordre de les cançons, la il·luminació, projeccions…. Ens encanta fer això! Tot i que no sempre tenim el pressupost ni la opció, sempre que podem ens hi animem.
Al Festival Grec del 2013 ja vam poder fer projeccions concretes per cada cançó en la muntanya que hi ha darrere del Teatre Grec. ArtAtTheLab va fer una instal·lació de llums LED en tot l’escenari. Aquestes es podien controlar individualment i van permetre crear un camp d’espigues! Al final tot això ha d’estar lligat amb una estètica, combinant el que veus i el que sents, per potenciar el missatge que estàs retransmetent. El tècnic de so que teníem abans ens explicava que “ el millor so, són unes bones llums”. Sembla una tonteria, però quan estàs mirant un concert t’entra per la oïda però també molt per la vista.
També vam actuar a les ruïnes greco-romanes d’Empúries on ja l’entorn t’ambienta i fa que sigui tot molt més emocionant.
Aquí us deixem el regal que ens va fer en Xavi quan li vam demanar que fes un dibuix d’una de les cançons de Blaumut:
En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
