Catalunya està fent un pas important cap al futur de l’atenció mèdica amb l’Estratègia de Salut Digital 2024-2030. Aquest esforç, liderat pel Servei Català de la Salut, cerca centralitzar i normalitzar dades clíniques en una plataforma oberta que, mitjançant l’ús d’estàndards internacionals, faciliti la interoperabilitat i un accés més senzill i complet a la informació de salut. Aquest canvi promet no sols una millora en la qualitat de l’atenció sanitària, sinó també una via per a la innovació i la col·laboració entre els sectors públic i privat.
Amb una població de més de 7,7 milions de persones i una xarxa de més de 160 organitzacions sanitàries, Catalunya ja té una base sòlida en salut digital com ho demostra la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3), una plataforma creada en 2007 que permet als centres públics compartir informació del pacient. Això facilita que els professionals sanitaris accedeixin a l’historial complet dels usuaris, independentment del nivell assistencial. A més, els ciutadans també tenen accés a la seva informació mèdica a través de La Meva Salut, una carpeta personal accessible tant en versió web com en mòbil, que ja és utilitzada per 4,6 milions de persones, la qual cosa suposa prop del 60% de la població.
Malgrat aquest èxit, el sistema de salut de Catalunya enfronta diversos desafiaments importants. Un dels principals és la fragmentació tecnològica: Al llarg dels anys, cada centre hospitalari ha anat desenvolupant i adquirint sistemes d’informació diferents, la qual cosa ha provocat que existeixin fins a 29 sistemes distints als hospitals catalans. Aquesta diversitat, que al principi representava un avantatge en termes de flexibilitat, ha creat a llarg termini problemes significatius d’interoperabilitat, redundància de dades i dificultats per a compartir informació entre institucions.
D’altra banda, molts dels sistemes actuals no estan dissenyats amb un enfocament en l’usuari final, la qual cosa es tradueix en més temps enfront de la pantalla i menys temps per a dedicar al pacient.
A més, el sistema de salut català s’enfronta a desafiaments comuns a nivell global, com la falta d’homogeneïtzació en l’estructura de dades i les dificultats per a escalar innovacions entre diferents nivells assistencials. Això limita la capacitat d’oferir una atenció integrada i centrada en la persona i fa que molts projectes d’innovació es quedin en proves pilot, sense aconseguir un impacte significatiu a nivell poblacional.
Per a fer front a aquests desafiaments, Catalunya ha desenvolupat un ambiciós Pla Director de Sistemes d’Informació de Salut, també conegut com l’Estratègia de Salut Digital.
El model proposat es basa en tres pilars fonamentals per a impulsar un ecosistema de dades interconnectat, eficient i accessible, que faciliti la innovació i millori els serveis públics.
Es consolidarà un sistema centralitzat en el qual totes les dades públiques estaran organitzats sota un model comú, facilitant la seva consulta i ús i eliminat la fragmentació actual. Aquest model buscarà estandarditzar i unificar les dades de totes les institucions i organismes públics de Catalunya, de manera que puguin ser compartits i utilitzats de manera homogènia.
En establir un model de dades únic, es facilita l’accés a informació rellevant per a millorar la presa de decisions, reduir la duplicació d’esforços i fomentar una col·laboració més estreta entre entitats públiques i privades. A més, aquest model permetrà gestionar de manera eficient la privacitat i la seguretat, assegurant que les dades compleixin amb els requisits normatius.
La falta d’estàndards oberts limita la interoperabilitat entre sistemes i plataformes, i restringeix la capacitat dels desenvolupadors per a utilitzar aquestes dades de manera eficient. Actualment, la dependència de formats propietaris redueix la flexibilitat i augmenta els costos de desenvolupament, ja que moltes vegades és necessari realitzar conversions de dades.
S’impulsarà l’adopció d’estàndards oberts en la gestió i l’intercanvi de dades. Això significa que les dades públiques s’estructuraran d’acord amb formats i normes reconegudes que permetin el seu accés i reutilització sense restriccions tecnològiques.
Aquesta adopció afavoreix la innovació, ja que els desenvolupadors poden crear noves solucions basades en aquests estàndards sense necessitat de preocupar-se per problemes de compatibilitat. A més, facilita la col·laboració entre institucions i redueix els costos d’implementació, en permetre que les solucions s’adaptin a una àmplia varietat d’entorns sense restriccions tecnològiques.
Actualment, cada organisme o entitat necessita construir les seves pròpies solucions, la qual cosa implica duplicitat d’esforços i recursos. La falta d’una plataforma comuna limita el potencial innovador, ja que es requereixen alts costos i temps d’implementació per a cada nou projecte, a més de crear un ecosistema digital dispers i fragmentat.
Aquest últim pilar busca la creació d’una plataforma centralitzada de serveis digitals, sobre la qual es podran construir aplicacions i serveis públics i privats. Aquesta plataforma actuarà com un “hub” de dades i serveis, oferint una infraestructura que centralitza les dades de manera segura i permet el desenvolupament d’aplicacions innovadores entorn d’ells. Les entitats que vulguin oferir serveis digitals podran utilitzar aquesta plataforma per a accedir a les dades necessàries i per a integrar les seves solucions, la qual cosa fomenta un entorn col·laboratiu i redueix la necessitat de duplicació d’infraestructures. Aquesta plataforma es concep també com un espai segur per a l’explotació de dades
L’Estratègia de Salut Digital 2024-2030 s’implementarà en diverses fases:
Amb aquesta implementació, l’Estratègia Digital Catalunya 2024-2030 aspira a convertir a Catalunya en un referent en el maneig i aprofitament de dades públiques, donant suport al desenvolupament de serveis i solucions que beneficiïn a tota la societat.
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
Un experiment amb 116 equips a Itàlia ofereix conclusions clarividents sobre els beneficis de l'aproximació…
A vegades en #innovació ens centrem molt a explicar projectes d'empreses privades i potser pequem…