Els llibres d’innovació ens expliquen la famosa història de com Kodak va deixar escapar l’oportunitat de la càmera digital tot i sortir el primer prototip d’un intraemprenedor de la companyia. En canvi, aquesta oportunitat de disrupció del mercat si va ser aprofitada per Nikon. És a dir, la indústria de la fotografia s’utilitza per representar i definir moltes vegades la importància d’apostar per la innovació. Avui, tornem a aquesta indústria, per parlar d’innovació oberta. Segueix-nos!
Aquest exemple d’innovació des de l’usuari ens arriba d’una web de fotografia, que recollia l’experiència del fotògraf Rutger Geerling cobrint festivals i grans esdeveniments musicals. En aquests tipus d’esdeveniments, el fotògraf acostuma a portar dues càmeres, cadascuna amb un objectiu diferent que s’alterna depenent de les seves necessitats, per tal d’evitar haver de canviar constantment de lent. El problema que va detectar amb els anys és el nombre creixent de robatoris de lents en aquestes situacions. L’objectiu de la càmera que queda penjant, en un lateral o darrera el fotògraf, és molt fàcil de treure, amb un sol botó. No és necessari portar la corretja de la càmera, ni sacsejar-la, es desmunta en segons i pot ser que el fotògraf no se n’adoni.
A través de diversos prototips i amb l’ajuda de la impressió 3D, el fotògraf va aconseguir crear un accessori amb un cost inferior a 1 dòlar, que dificulta molt el robatori de l’objectiu. Es tracta, simplement, d’una anella plana, col·locada entre la junta de l’objectiu i la càmera. També cobreix el botó per desencaixar l’objectiu.
La meva opinió és que aquest és un clar exemple d’innovació que parteix d’una necessitat real de l’usuari, això és, de la innovació obert, que hauria tardat mesos o anys en ser percebuda com a rellevant per la pròpia marca i que intenta proposar una solució al problema. Però, en aquest cas es va més enllà i s’allibera gratuïtament l’arxiu de l’anella per tal que pugi ser utilitzat i imprès en qualsevol impressora 3D. A més a més, els creadors estan oberts i receptius a modificacions, millores i adaptacions per altres marques o models de càmera.
Aquest tipus d’innovació, entraria dins del que Von Hippel anomena “free innovation”, que molt bé resumeix Julen Iturbe en aquest post.
