Homo Deus: És la innovació transhumana la única opció que ens queda?

La innovació va més ràpid del que ens pensem: fa 10 anys no sabíem què era l’economia col·laborativa, la Internet de les Coses, el Big Data o els drones. El transhumanisme és una tendència que ha vingut per quedar-se, i més que futur, ja és present. Amb grans implicacions.

Què és el transhumanisme? Biomedicina per reprogramar el nostre cos, fer-nos més forts i allargar la nostra vida. Cascs o inclús xips als nostres cervells que ens permeten controlar i moure objectes a distància, implantació d’elèctrodes al cervell per evitar depressions, i fins i tot millorar la nostra concentració. Combinació de tecnologia i animals (rates robots) per permetre’ns viure de forma més còmoda… En definitiva: durant els propers anys es farà més evident la tendència cap a la innovació tecnològica que muta la nostra espècie a nivell individual i col·lectiu, o com sempre els hem conegut col·loquialment, els ciborgs. I segurament un dels seus millors representants és el Neil Harbisson:

Busquem sentit a les nostres vides a través de la tecnologia

Yuval Noah, autor de Sapiens, relata a Homo Deus com els humans hem superat els nostres principals enemics, com les guerres, la fam, la pobresa, les malalties… a través de la tecnologia. Necessitem nous horitzons.

Ara, és el moment de buscar sentit a les nostres vides incorporant tecnologia als nostres cossos, per seguir explorant, i apropar-nos a la immortalitat i la divinitat. Per desenvolupar el nostre jo en la seva màxima potència.

Això porta inevitablement al desenvolupament de tecnologies posthumanistes, a traves de les quals l’experiència humana podrà ser “dissenyada”, igual que ara són dissenyats els productes que comprem al supermercat. Ens trobem ja immersos al regnat del tecnohumanisme, basat en la constant connectivitat de les persones a les tecnologies (quantes hores passem mirant el mòbil?).

I entre tots ho estem promovent, sense necessitat d’implantar-nos cap xip al cap com el nostre amic Harbisson: estem creant el nostre “ciber-jo” a través dels nostres comptes d’Instagram o Twitter. I hem perdut també la frontera que separava la feina de l’oci, gràcies als telèfons mòbils intel·ligents que ens tenen sempre connectats.

Cap a una societat menys humana

Aquestes mateixes tecnologies que utilitzem per estar més connectats entre nosaltres, són les que ens posen en qüestió com a professionals, però també com a ciutadans que som d’una societat cada dia més global. Per exemple:

• Gràcies als logaritmes, ja no som (tan) útils per a generar valor, perdem la capacitat de prendre bones decisions.
• S’incrementa la probabilitat de crear una casta humana superior de superhumans
• La tecnologia ens converteix en xips generadors de dades. El nou Déu son les dades. És la religió de les dades, el “dadisme”. I la política no ho pot controlar. Tot ho controla el sistema (de dades).

Si tots som dades, i el sistema de dades ho controla tot… què pot existir sense ser controlat pel sistema? Què passarà quan màquines intel·ligents, però no conscients ens coneguin millor que nosaltres mateixos? És la vida un simple processament de dades? És més important la intel·ligència o la consciència?

Quan em venen aquestes preguntes al cap, penso en la sèrie Fringe, on en la seva etapa final veiem una societat controlada per nous models d’humans. Fantàstica sèrie per pensar en el futur tant des del punt de vista tecnològic com filosòfic!

Transhumanisme capitalista

És important recordar que el transhumanisme és eminentment capitalista. Basat en la llibertat personal, la democràcia i els drets humans, però també en l’individualisme, la meritocràcia, l’egoisme, l’acumulació d’actius i de poder, i la supremacia del jo  (encara que com a espècie sabem des de fa temps que ni som lliures, ni hi ha ànima). Però realment gestionat per terceres empreses.

Fa unes setmanes vaig ser a la Judge Business School de Cambridge, on vam conèixer My Peronality App, un gran exemple de startup basada en el Big Data. Gràcies a My Personality App, ja és possible predir millor les teves accions (conèixer millor com ets) a través dels teus likes de Facebook. De fet, s’ha comprovat que aquesta aplicació de Facebook prediu millor les teves accions que els teus familiars, amics o parella, analitzant menys de 100 likes al teu perfil de Facebook! Ara ve quan dic allò de: “no cal recordar que Facebook és una empresa que es deu als seus accionistes, no a la nostra felicitat”.

Més que per seguir explorant, descobrint i creixent, és probable que el transhumanisme estigui sent fomentat més aviat per les ganes de guanyar diners i acumular poder. Només cal veure l’objectiu de les startups i dels inversors: tenir una “exit strategy”, és a dir, tenir clar el com la companyia es vendrà, i els inversors podran recuperar la inversió (multiplicada per 10, es clar).

És aquesta l’únic tipus d’innovació possible?

No estic en contra de la innovació tecnològica, seria absurd. I de fet col·laboro amb companyies que basen tota la seva innovació en tecnologies que podrien considerar-se “transhumanes”. Però escric aquest posts perquè m’agrada recordar a tots els directors d’innovació que hi ha altres opcions d’innovació que no passen per la tecnologia i les dades.

I en aquest sentit, estic orgullós de poder anunciar que comencem aquests dies la tercera edició de Mango Smile, el Mango Social Innovation Lab de la Càtedra Mango, de l’Escola De Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra.

El principal objectiu és la innovació social al voltant de l’activitat de la companyia Mango. El primer any, el repte va ser el de generar solucions disruptives per millorar el procés de reciclatge de roba. El segon, desenvolupar solucions comercials amb materials provinents de residus orgànica. Els dos, amb grans resultats.

Aquest tercer any, el repte està relacionat amb la mobilitat, i coordinat amb la Fundación Cares. Centenars d’estudiants universitaris generant idees per la mobilitat sostenible de ciutadans de Barcelona cap als polígons industrials, apassionant!

Projecte: Mango.Smile ESCILab from Induct Barcelona on Vimeo.

Torneu a mirar el vídeo de Neil Harbisson. I Pensem, si us plau, si volem dedicar la innovació en impulsar la intel·ligència de les dades, o bé a fomentar la consciència de les persones.

Coneixeu alguna empresa que sigui exemple d’innovació conscient i no purament tecnològica?

Gràcies per deixar-nos els vostres comentaris!

Fonts:

Alicia Pomares

Innovation Excellence