La innovació sovint l’entenem com un procés divertit, engrescador i fins i tot “cool”. I ha de ser-ho, però en la dosi adequada. Hi ha una frase famosa que diu: “la innovació és un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració”. Per tant, encara que passar-ho bé sigui un component necessari en el procés, cal afirmar que el factor clau serà el compromís i la feina que hi dediquem. En la cerca de l’or passa el mateix. És fantàstic quan trobes or, emocionant, però cal remoure molts quilos de sorra, i mullar-se per trobar-lo.
El projecte Innolab, desenvolupat conjuntament amb Innobaix durant aquest 2014, n’és un molt bon exemple. Veiem:
La primera fase és clau: detectar reptes
Abans de trobar or (innovar), hem de trobar primer la muntanya i el riu on creiem que pot haver-hi or! Això és obvi, però no és fàcil. A Innolab vam cercar organitzacions, entorns, on la innovació era latent. Escoles, ajuntament i empreses del Baix Llobregat interessats en fer un món millor, en trobar nous camins, sovint incerts, per trobar plegats valor (econòmic i social).
Els principals agents del Baix Llobregat, ajuntaments, entitats privades i representants d’escoles del territori, van identificar, treballar, i elaborar de forma col·laborativa, 9 reptes d’innovació, alguns d’interns a cada entitat i d’altres més amplis, de societat. Des de reptes ciutadans, fins a nous models de negoci, passant per solucions tecnològiques. Però tots, en el seu conjunt, representen oportunitats per explorar, espais de treball on cal arremangar-se.
Un cop vam tenir els reptes ben definits, només calia marcar el camí a seguir i donar entrada a la tercera “pota”, el talent del territori, en aquest cas els estudiants del Baix Llobregat, destinats a oferir solucions als reptes plantejats. Les visites dels estudiants als ajuntaments i entitats del Baix Llobregat que plantejaven reptes va ser una peça clau del trencaclosques, on els estudiants van poder escoltar de primera mà quins són els reptes del territori, i sobretot, perquè és important trobar-hi una solució creativa.
Visita d’estudiants de formació professional del Baix Llobregat a l’empresa Bayer, llançadora d’un dels reptes a InnolabLa segona fase és la incertesa total: creativitat als instituts.
Estem acostumats a treballar en una tasca concreta. En executar allò que està predefinit, sovint per un altre (un cap, professor, família…). El sistema educatiu i productiu funciona majoritàriament així. Per això el Sr. Ken Robinson diu que les escoles maten la nostra creativitat. Als nostres “miners” dels 8 centres educatius participants els hi vam demanar tot el contrari.
Els vam dir: a partir d’un repte obert (una muntanya), exploreu, dins vostre i en l’entorn (local i global), per trobar alguna cosa que encara no sabeu ben bé com serà, ni tampoc si la trobareu.
Això posa als alumnes (i a tota la resta) en un abisme d’incertesa en el que no estan còmodes. No ens han entrenat a estar-ho.
En aquesta fase cauen alguns miners, i no són aquells que saben menys, sinó aquells que no aconsegueixen vèncer les pors. Per tant, veiem que innovar no tracta només de saber molt, sinó de ser valent, d’estar motivat per un camí que està per descobrir. En els tallers de creativitat realitzats a les escoles del Innolab hem trobat alumnes brillants que no han sabut gestionar aquesta incertesa, fent-se protagonistes dels seus fracassos i victòries. En canvi, altres varen donar un pas endavant i van ficar-se al riu de quatre grapes.
Moltes idees són sorra, la gran majoria. Cal generar moltes idees, per trobar bones idees. I gestionar emocionalment aquesta situació no és fàcil. En el món de la immediatesa, no estem acostumats a dedicar temps a quelcom que no ens ofereix un resultat immediat. Ara bé, si estem compromesos i engrescats amb la cerca, serà complicat que no trobem or!
La tercera fase és on tot adquireix sentit: crear projectes
Els “miners” més intrèpids i resistents troben or (bones idees). Petites palletes d’or en el sedàs, que en si mateixes no tenen gran valor. És la primera petita recompensa a l’esforç creatiu. En aquesta fase cal definir un procés per transformar aquestes petites troballes en projectes de gran valor, viables i sostenibles en el temps. Per això treballem col·laborativament. Ajuntant el treball de tots, enriquim el sistema i fem de la innovació un procés sostenible.
Al projecte Innolab els equips van desenvolupar les seves idees de forma intensiva durant 4 dies, per donar forma als seus projectes. Duran aquest Innolab Startup Event, 55 “miners” van treballar dur, i en col·laboració amb les entitats que van llançar els reptes, per transformar petites idees en grans projectes.
Un gran aprenentatge per als estudiants durant aquells dies va ser descobrir els factors determinants per tenir èxit en el procés innovador:
- La idea no ho és tot. Grans idees poden quedar en res, i idees pobres poden esdevenir grans iniciatives.
- La col·laboració, el treball en equip és clau. Els equips on cada membre lliurava la seva pròpia batalla, tot i tenir bones idees, no van ser capaços de superar als equips cohesionats.
- Explorar abans d’explotar. Alguns equips van executar la seva idea sense contemplar altres possibilitats. Altres, es van replantejar la seva idea constantment, en un procés iteratiu d’aprenentatge que anava enriquint i construint el projecte progressivament.
- Atrevir-se a ser diferent. Alguns equips van decidir sortir del camí marcat, i cercar or allà on altres encara no ho havien fet amb propostes agosarades. Això els va portar a obtenir projectes realment disruptius.
- No tenir por. Sense cap mena de dubte, va ser el factor diferencial. Aquells estudiants i equips sense por al fracàs, sense por a fer el ridícul, sense por a comunicar, superant les barreres personals i de l’entorn, van ser els que van sobresortir de la resta.
I per part de les en entitats que van llançar reptes, també va haver-hi conclusions molt positives, entre d’altres, que:
- Per innovar, no cal pensar out of the box¸si no dins una inside a different box: cal pensar bé els reptes, els problemes del client, i les oportunitats de millora, i aquesta és la caixa dins la qual necessitem que els miners desenvolupin el seu pensament lateral.
- La innovació és procés: no es tracta de buscar idees, si no de buscar soluciones creatives a problemes concrets. La ideació és una fase molt inicial i fer-la bé és un requisit indispensable, però una idea no val res si no la poses en marxa. A Innolab, hem aconseguit que 13 de les gairebé 400 idees inicials compartides a la plataforma s’hagin convertit en prototips llestos per ser implantats per part de les empreses i ajuntaments del territori. Ara els hi toca a ells!
- Hi ha més talent fora d’una organització que dins d’una organització: aquesta és una màxima de la innovació oberta. Cap organització pot pretendre ser capaç d’atreure el millor talent, si és que existeix un únic “millor talent”. Fora, està ple de valor, que ben motivat, està disposat a treballar en els reptes de societat. La qüestió clau per innovar amb èxit és saber col·laborar amb el talent que hi ha fora.
Acabem aquesta petita aportació sobre la mineria d’idees amb la imatge final del Startup Event, a mode d’homenatge als valent “miners” de l’Innolab 2014.
