John Cage: La innovació a través de la música

Des de la seva creació, la música ha experimentat canvis i innovacions constants. Des del cant gregorià i l’orgue, música polifònica. Durant els períodes Medieval i Renaixentista, es va desenvolupar la música per un cor de quatre a sis parts. En el període Barroc, la música polifònica instrumental va ser introduïda i desenvolupada, principalment per J. S. Bach. En el període Clàssic, la tendència va ser allunyar-se de la polifonia cap a la homofonia, i la música més estructurada. Després va venir el període Romàntic, en el qual es van estendre moltes de les formes, com la simfonia, i les harmonies es van tornar molt més cromàtiques, tot i que la textura era relativament homofònica. La polifonia va tornar als segles XIX i XX amb Schoenburg i el sistema de 12 tons; però, durant el mateix període, l’impressionisme, un estil completament diferent basat en els intervals oberts de l’organum primerenc, s’estava desenvolupant, centrat a França. Durant el segle XX, hi ha hagut molts desenvolupaments musicals i estilístics de molts compositors diferents, inclosos els desenvolupaments eventuals de nous gèneres com el jazz, el rock, el folk, el country, el rap, etc., i tots els seus estils relacionats. No obstant això, en termes de música clàssica al segle XX, cap compositor nord-americà ha aportat més innovacions que John Cage. Ha ampliat la idea de quins sons constitueixen la música, va ser la força influent darrere de la indeterminació en la música, i ha influït en el pensament de molts altres compositors moderns.

[Tweet “No puc entendre per què les persones tenen por a les noves idees. Jo tinc por de les velles.”]

Hi ha certes imatges que vénen a la ment quan s’esmenta la paraula “música”. Algunes persones pensen en orquestres i simfonies, mentre que altres pensen en bandes de rock i música alternativa. En general, no s’associen amb música els sons quotidians, com el d’arrugar paper o tallar verdures. John Cage, però, ho va fer; i va passar bona part de la seva carrera musical tractant de mostrar aquesta perspectiva sobre el que constitueix la música o el soroll per als altres.

“I am trying to be unfamiliar with what I’m doing.”

Per exemple, Living Room Music va ser escrita per a quatre percussionistes que fan sons amb mobles, com fer ritme amb les mans sobre una taula. Cage és famós també per la seva música per a piano preparat, on diferents objectes es van col·locar entre les cordes per donar més d’un efecte de percussió..

Més tard, va passar a usar coses com cargols de mar, sons del cos humà, sons d’una cuina, va amplificar sons més petits com l’arrugat d’un paper o el so d’un joc d’escacs. També va començar a fer servir cinta magnètica en les seves altres composicions, a més dels sons electrònics; un exemple Imaginary Landscape No 1.

Un altre aspecte del so en el qual estava interessat era el del silenci. Una vegada va afirmar que era impossible per a nosaltres crear un silenci total, ja que fins i tot quan va entrar en una cambra anecoica, va declarar que podia escoltar el seu sistema nerviós funcionant i la seva sang circulant. Va usar el silenci en la música com un dispositiu perquè la gent pensés en què consistia realment la música. Un exemple famós d’aquesta filosofia és la seva peça 4’33 “, que consta d’exactament quatre minuts i trenta-tres segons de silenci. El pianista i amic de Cage, David Tudor, va interpretar per primera vegada la peça el 1952, col·locant una partitura en el suport del piano, i després asseient-se en silenci durant la durada de la peça. Cage ha dit que aquesta és una de les seves composicions més valuoses, ja que enfoca a l’audiència a prendre consciència dels altres sorolls al seu voltant.

Hem demostrat aquí que John Cage va ser realment una “força a tenir en compte” en la música del segle XX. Va influir en la forma en què la gent pensa sobre el so i la música i el silenci (o la manca d’això), va ser el pare de la música indeterminada, i va influir en molts altres compositors al llarg de la seva vida. Veritablement, John Cage va ser el compositor més influent i innovador del segle XX a Amèrica del Nord.

“My favorite music is the music I haven’t yet heard. I don’t hear the music I write: I write in order to hear the music I have [not] yet heard.”

Per inspirar-te una mica més:

Innovaciones tecnológicas que revolucionaron la música, per Rocktails

La startup que quiere que vayas a clases de música, de Retina

A guide to John Cage’s music, de The Guardian (en anglès)

Bjork Digital quan la tecnologia i la música et fan sentir, per SDLI