Si us heu parat alguna vegada a observar com es desenvolupen els tradicionals processos de participació ciutadana, estic convençut que també haureu detectat l’alt component de tràmit que alguns d’ells porten incorporat. De fet, alguns processos de participació només tenen el nom i poc més.
I es clar, quan no es tenen les coses clares passa el que passa.
La cosa funciona més o menys així: reps una convocatòria amb l’ordre del dia i una acta amb els acords de l’última reunió celebrada. En alguna ocasió vaig haver d’esforçar-me per apreciar les 3 diferències entre la rebuda i la de la sessió anterior. Mmm… en la més recent vaig descobrir que només canviava la data i el lloc de celebració… la tercera diferència, ho sento, no la vaig trobar…
Els temes solen ser bastant similars: Pla general, Agenda 21, Pressupostos Participatius, o alguna cosa de candent actualitat que podríem definir com “qualsevol cosa”.
Un cop a la sala, polítics i de vegades algun tècnic, encapçalen una mena de taula presidencial i expliquen als assistents alguns aspectes concrets de les temàtiques que porten més o menys preparades; no sé ben bé si és per distreure els assistents de les seves terrenals preocupacions, com a exercici terapèutic alliberador, o bé, simplement per fer enlairar la seva imaginació i transportar-los a… enlloc!
En quant als assistents, hi ha els d’un color i, per descomptat, els de l’altre. Entre els ex polítics i els aspirants a ser-ho, alguna gent de bona fe. D’oients no molts. No hi ha massa gent i menys cares noves respecte a reunions anteriors.
A hores d’ara ja podríem començar a preguntar-nos perquè en diuen procés de participació ciutadana. Sembla que es tracta d’arribar a una mena de consens unànime somiant un futur millor, proposant reptes i projeccions per, suposo, quedar-se amb la més espectacular. En acabar, es conclou l’acte amb unes generalitats que tothom hauria signat abans de començar.
Òbviament cap esforç per promoure la reflexió col·lectiva per, sobre la base d’aquesta, ser capaços d’imaginar i construir discursos i realitats noves. El que ha passat ha estat que s’han recollit opinions que, o bé les persones tenien guardades en la seva ment esperant que algú vingués a descobrir-les, o eren més aviat fruit de la inspiració del moment.
Doncs bé, des d’aquesta realitat, a Societat de la Innovació ens vam proposar descobrir com aplicar la innovació en els processos participatius. Per aquesta raó, vam viatjar fins a l’antiga Grècia… sí, heu llegit bé, perquè del funcionament de la democràcia a l’antiga Atenes podem exemplificar un dels grans precedents de la participació ciutadana:
A més dels càrrecs electes, la participació es feia per dos grans mitjans. En primer lloc, l’Assemblea. Aquest era l’espai de participació individual per excel·lència on es produïa una altíssima participació. Això era possible per dues raons: la participació es considerava una obligació i tenia uns efectes molt clars en la vida de la gent, ja que es prenien les principals decisions polítiques; a més, els esclaus i les dones es dedicaven a fer funcionar la comunitat, mentre els homes lliures es dedicaven a fer política.
Avui no volem que ningú quedi exclòs de l’Assemblea i, a més, moltes de les nostres comunitats són massa grans com per pretendre reunir bona part de la gent en cap àgora. Però d’aquelles assemblees podem extreure dues lliçons: si volem que la gent participi hem de trobar una fórmula compatible amb la vida quotidiana de la gent. Com que no volem esclaus, potser haurem de recórrer a fórmules menys costoses que les llargues i freqüents assemblees. A més, com aquelles assemblees, els nostres espais han de resultar útils per als ciutadans, de manera que vulguin ser-hi presents.
Per aquesta raó, des de Societat de la Innovació apostem pel projecte Administració 360º.
1. L’Ajuntament de Ibestad ha creat una comunitat que implica a tots els ciutadans en la identificació de noves idees per fer tornar a la ciutat als ciutadans que s’han expatriat o que han marxat a altres llocs a treballar i viure.
2. L’Ajuntament d’Orkdal també ha creat una comunitat que implica a tots els ciutadans i als empleats de l’Administració local en la generació d’idees al voltant de dos eixos: millora de serveis de salut i serveis mediambientals.
L’expressió “Pensa globalment, actua localment” (Think Global, Act Local) ha estat utilitzada en contextos variats, des de la política a la planificació urbanística, el medi ambient o els negocis. En el context de l’administració 360º des Societat de la innovació la volem compartir des de la nostra visió sobre els processos participatius que somiem:
El primer pas consisteix a crear la primera comunitat. Si la teva administració és innovadora i oberta pots proposar-li que desenvolupi processos participatius a partir del model que ja vàrem explicar en aquest post, o simplement contactant amb nosaltres. Estarem encantats de compartir la teva visió.
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
Un experiment amb 116 equips a Itàlia ofereix conclusions clarividents sobre els beneficis de l'aproximació…