Deixeu-me aclarir que fins i tot en podem gaudir d’aquesta aventura. Ara bé, sempre i quan tinguem clars els 4 principis fonamentals que guien aquestes organitzacions acostumades a que tot sigui previsible:
1.- Qualsevol dels projectes d’innovació que es puguin portar a terme a l’administració pública són del segle XXI, mentre que bona part de la legislació es fonamenta en el IX.
2.- Davant d’un buit legal, on el sector privat hi veu una oportunitat, les organitzacions públiques hi detecten un problema. És allò que mentre uns hi veuen un forat negre, els altres, una pàgina en blanc.
3.- El sector públic i el privat no parlen el mateix idioma, així que l’èxit dels projectes innovadors passa necessàriament per una bona gestió dels riscos i de les fases de frustració, que de ben segur apareixeran.
4.- Els temps, ritmes i formes de validació són diferents segons si es tracta del sector públic o el privat.
I això ens permet afirmar que cal imposar un canvi de cultura, perquè si volem innovació, cal assumir que no hi ha aventura sense risc. Com tampoc innovació.
Tot i que cada vegada hi ha més exemples innovadors a l’administració pública que indiquen que alguna cosa està canviant; coneixeu el cas de GIR Innova, la comunitat d’innovació de la Generalitat de Catalunya en el seu programa pilot a Girona, o de la introducció de monedes locals a alguns ajuntaments catalans. Però hi ha molts altres exemples, i us els presentem a continuació, imaginant què hagués passat si…
1.- El tècnic responsable de via pública de l’Ajuntament haguera insistit en demanar per exemple, l’homologació de la campana extractora de fums a l’emprenedor que va muntar la cafeteria més petita d’Anglaterra.
Una de les cafeteries més petites d’Anglaterra va obrir les seves portes l’estiu del 2015. “Tothom em mira com si estigués boig, però estic rebent una bona resposta, una bona retroalimentació i els clients diuen que és una idea absolutament brillant. Fins ara, tot bé.”
2.- Els responsables de la Marató d’Hamburg no s’haguessin posat d’acord amb els del Ferrocarril.
La nit del 26 al 27 de novembre de 2015, les escales de l’estació central de trens d’Hamburg es van transformar en una pista d’atletisme i van ser l’escenari del “Maraton S-Bahn Hamburg 2024”, com a part de la campanya promocional perquè Hamburg sigui seu dels Jocs Olímpics i Paralímpics 2024.
3.- Si el Regidor de promoció econòmica no hagués autoritzat la instal·lació de la cuina a la Biblioteca per competència deslleial als restauradors de la ciutat.
Sembla un restaurant, però la veritat és que es tracta d’una de les biblioteques de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la setena ciutat en nombre d’habitants de Catalunya.
L’espai “Cuines del Món” és un dels eixos vertebradors del programa de foment de la lectura, amb un fons específic dotat d’uns 500 volums sobre la gastronomia d’arreu del món i una cuina habilitada per a fer-hi demostracions, elements que es complementaran amb tallers, clubs de lectura i xerrades.
4.- Si s’hagués posat la llicència d’activitats com a tràmit administratiu innegociable per incloure una guarderia en una residència d’avis.
És una residència d’avis ben peculiar: en el centre no només hi viuen de forma permanent 400 avis, sinó que de dia hi assisteixen desenes de nens i nenes que necessiten un lloc per estar-se quan han acabat l’escola i els seus pares encara treballen.
La interacció entre nens i ancians ha funcionat, i tots dos grups es beneficien enormement d’una experiència extraordinària.
Aparentment, poden semblar simples iniciatives que han reeixit, però qualsevol decisor públic bé sap la feinada, la dedicació i els obstacles que ben segur hauran hagut de superar cadascun dels 4 exemples que us hem mostrat.
I no per això, ni pels nombrosos projectes que s’han quedat pel camí deixarem d’insistir en el fet que cal accelerar el canvi innovador a l’administració pública.
Ara bé, mentrestant n’hi haurà prou en recordar que per convertir en una aventura apassionat la innovació a l’administració pública es poden seguir els 4 principis fonamentals que us hem explicat a l’inici d’aquest post. Això, o posar un anunci a l’estil:
“Es busca gerent. Ha de disposar d’una especialització i un mínim de cinc anys d’experiència.”
Així podria ser un anunci en una de les més de 3500 ciutats nord-americanes on les corporacions locals estan en mans d’un gerent contractat i no d’un representant electe. Qui sap si avançaríem amb més celeritat.
