A Induct fem molts tipus de projectes d’innovació oberta, i sempre que en comencem un de nou hem de definir el model d’innovació que millor encaixa en cada organització. Treballem amb hospitals, administració, empreses privades i centres educatius i hi ha un punt on tots els models coincideixen: no s’han de crear noves estructures, cal dotar el sistema de flexibilitat i aprofitar canals que ja existeixen.

Tanmateix, alguns canvis si que cal establir. Si fins ara no s’havia innovat, alguna cosa diferent haurem de fer. Per tant cal crear algunes figures internes que facilitin la innovació, els que seran agents del canvi.
En el “Innovators ADN” de Clayton Christensen es descriuen les habilitats que s’han de desenvolupar en una organització innovadora, algunes les han de dur a terme els directius de l’organització (challenge status quo, questioning & take risks), d’altres tota l’organització (observar i experimentar) i d’altres les han de desenvolupar les persones de l’organització, que sense estar a dalt, volen anar més enllà, els agents d’innovació.

Agents d’innovació
Hem treballat aquesta figura amb diferents sectors,amb organitzacions grans i petites. En tots els casos demanem als directius que ens ajudin a identificar aquestes persones; han de ser capaces de prendre riscos, d’anar més enllà del que està passant a la seva organització, que generin xarxes informals amb els seus companys i que siguin inquiets a les xarxes socials. Cada organització ha triat un nom per aquest perfil: “Agents d’Innovació”, Innosiastes a la Generalitat, “EPICS” a l’Institut Català de la Salut… i hem desenvolupat un pla de formació, que els permeti desenvolupar les cinc competències clau:
Les 5 competències clau dels agents d’innovació
Qüestionar
Per què sempre fem les coses així? Les podem fer diferents? Què cal canviar? Dos exemples relacionats amb el sector salut:
Visites a l’especialista en malalties cròniques: Cal realment fer totes les visites? Es podria fer part del seguiment telefònicament? En el Colaboratorio de Salud ens hem plantejat problemes com aquest per facilitar la sostenibilitat del sistema i ho hem fet amb els professionals que treballen amb malalts crònics més motivats per canviar coses, els futurs agents d’innovació.
Essencials: pàgina web de l’agència AQUAS, que té per objectiu eliminar determinades pràctiques mèdiques que no aporten valor. Aquesta eina pot ser molt útil per als agents d’innovació del sector salut.
Explorar
Entendre què està passant fora de l’organització, tenir vincles amb altres entitats, disposar de la informació rellevant que li permeti identificar oportunitats.
En aquest sentit, el projecte que estem duent a terme amb la FOC (Fundació Oncològica de Catalunya) vol facilitar una eina de cerca de projectes innovadors i per compartir els projectes de les unitats d’oncologia més innovadors.
Empatitzar
Ser capaç d’entendre al client, quines són les seves necessitats i també les seves emocions quan treballem amb ell.
Ja vam explicar en una post anterior l’experiència amb l’Hospital Universitario de A Coruña, i recentment hem fet un taller de design thinking amb l’Escola Pia Catalunya, que explicarem en un proper post.
LíDERS | AGENTS | TOTA L’ORGANITZACIÓ | |
Reptar el statu quo | ✔ | ||
Assumir riscos | ✔ | ||
Qüestionar | ✔ | ✔ | |
Observar | ✔ | ✔ | |
Treball en xarxa | ✔ | ||
Experimentar | ✔ | ||
Associar conceptes | ✔ | ||
Emprendre | ✔ | ✔ |
Treballar en xarxa
Amb les persones de l’organització i amb externs. La funció de l’Agent d’innovació no és generar projectes propis, sinó estimular a la resta de l’equip perquè generin projectes, identificar necessitats potencials, i establir ponts entre ells per desenvolupar el projecte.
Un bon exemple de xarxa d’innovació és la que ha creat l’Instituto Carlos III, ITEMAS, que uneix els hospitals que han creat equips d’innovació.
Associar idees
Les millors idees sempre neixen de la col·lisió de més d’una idea. L’Agent ha de tenir una visió global, que li faciliti trobar sinergies entre diferents idees, i veure com sumant el valor d’aquestes pot sortir un projecte millor.
Emprendre
Finalment, ha de tenir totes les característiques d’un emprenedor. Si emprendre fora d’una organització ja és difícil, dins encara ho resulta molt més: barreres culturals, resistències de departaments, recursos limitats i prioritats diferents. Què més voleu? L’emprenedor ha de ser capaç de fer front a totes aquestes dificultats i intentar evitar els famosos “projectes zombie” que deambulen pel funnel d’innovació sense avançar ni retrocedir.
Per tant, si volem incorporar la innovació de forma sistèmica a la nostra organització cal que formem els agents d’innovació i els empoderem per generar aquest canvi, i crear una organització realment innovadora.