Innovació Oberta

Les figues del cirerer: 6 dimensions de l’ecosistema innovador

La cançó de les mentides, cançó popular infantil, ens parla d’un cirerer carregat de figues verdes, entre d’altres relacions forçades. D’aquesta paradoxa que planteja la cançó, en podem extreure dos elements relacionats amb la gestió de la innovació: per un costat que la hibridació és una font d’innovació inesgotable, i de l’altra, que els ecosistemes marquen l’entorn en que es desenvolupa una organització. És evident que hi ha ecosistemes més propensos a generar projectes innovadors que d’altres, però, per què passa això?

Podem fer que la nostra empresa sigui innovadora encara que l’ecosistema en el qual opera no ho sigui?

La resposta és que sí, i que aquestes empreses generen un avantatge competitiu extraordinari sobre els seus competidors.

Però anem a pams: com mesurem si l’ecosistema de la nostra empresa és innovador, i què podem fer per incrementar aquesta capacitat innovadora? Analitzem les 6 dimensions: perfils dels professionals que treballen al sector, capacitat de l’empresa de crear equips innovadors, com està organitzada la pròpia empresa internament, amb quina tecnologia opera, el mercat i la competència i finalment la societat on està inserida. Cada una d’aquestes dimensions fan que les empreses hagin d’adoptar unes estratègies o altres per ser més innovadores.

David Owens, creative people must be stopped

Anem doncs a analitzar cada una d’aquestes dimensions:

Perfils dels professionals

La qualificació mitjana dels professionals que treballen al sector i la seva capacitat emprenedora marcaran la capacitat innovadora. Entenem per professionals tant els treballadors de l’empresa com proveïdors que aporten serveis i productes. Alerta! De vegades més qualificat no vol dir més innovador.

Com potenciar la capacitat innovadora dels professionals?

  • Genera programes a la teva empresa adreçats a desenvolupar la capacitat innovadora: creativitat, exploració, inspiració…
  • Contracta professionals provinents de sectors altament innovadors.
  • Integra la innovació com una activitat més de la companyia.

Equips innovadors

Els equips de les empreses, igual que els seus treballadors, estan enfocats a fer molt bé la seva feina, les activitats core. Això ens fa altament eficients però limita la nostra capacitat innovadora.

Què podem fer per crear equips innovadors?

  • Crea equips mixtes: diferents edats, cultures, antiguitat, formació, departaments, nivells de l’organització.
  • Crea unes regles del joc dels equips: vocabulari comú, normes de treball, objectius innovadors.
  • Treu els equips del seu entorn, crea un espai d’innovació a l’empresa, porta’ls a conèixer altres experiències, sectors, activitats.

Organització

Si dediquem molts esforços a crear cultura i equips innovadors, però la nostra organització segueix estructurada de forma clàssica, els resultats de la innovació seguiran sent molt limitats. Per què? Doncs perquè seguirem posant els nostres esforços en que la feina del dia a dia surti. Suposem que la nostra empresa té problemes de vendes: “Ara no és moment d’innovar, hem de posar tots els esforços en tirar l’empresa endavant”. Suposem que la nostra empresa va bé: “Aprofitem el moment de creixement i ja innovarem quan tinguem problemes”. Aquest és el raonament que fan la majoria de CEOs.

Què podem fer per transformar la nostra organització i fer-la més innovadora?

  • Integra la innovació en la teva estratègia. Si la teva senda de creixement és petita, la innovació pot ajudar a trobar nous espais (innovació disruptiva). Si estàs en una fase de creixement important, la innovació et pot ajudar a generar millores en la teva organització (innovació incremental). Defineix objectius i indicadors associats a la innovació.
  • Flexibilitza l’organització: els canals habituals poden ser útils per fer els processos més eficients, però difícilment ajuden a generar idees innovadores. Permet que els equips treballin per projectes i diferents departaments, facilita la generació d’idees bottom up (portal d’idees dels empleats).
  • Reconeixement. Reconeix les persones i equips que han treballat en innovació, tant si han tingut èxit com si no. Podeu veure com reconèixer el talent innovador en aquest altre post.

Tecnologia

Hi ha sectors on la tecnologia és fonamental i forma part del dia a dia, i sectors on té una importància secundària. Si esteu en un sector altament tecnificat, Correu! I correu més que els vostres competidors. Esteu jugant la «Champions» i heu de ser els millors. En canvi, si esteu en un sector de baixa tecnificació, oportunitat!! Podeu integrar tecnologia d’altres sectors, aprendre i generar més valor que els competidors.

Què podem fer per transformar la nostra organització i dotar-la de tecnologia?

  • Explorar,integrar dins la nostra organització la funció de vigilància tecnològica, que ens permeti identificar tecnologia, dins o fora del nostre sector, i avaluar la seva aplicabilitat en els nostres processos i activitats (us recomano el bloc Papeles de Inteligencia).
  • Cooperar, surt a conèixer que estan fent altres empreses, altres sectors, i estableix acords de cooperació. Integra’t al projecte CO-SOCIETY de l’Alfons Cornella.
  • Aprendre, de centres tecnològics, universitats. Explica com treballes a estudiants universitaris, investigadors, i demana’ls-hi idees de com millorarien els teus productes o processos (aquest any llançarem la quarta edició del projecte Mango SMILE).

Mercat & Competència

A mesura que anem pujant de dimensió, la nostra capacitat d’incidir és més petita, però en aquest nivell encara podem fer alguna cosa. En mercat i competència ens trobem dues dimensions:

  • Nivell de competència: mercats altament competitius o mercats quasi monopolístics.
  • Maduresa del sector: sectors emergents i sectors tradicionals.

Pel que fa als mercats i al seu nivell de competència, pots competir en preu o pots competir en innovació. Poc marge més tens. Si competeixes en preu entres en un cercle viciós, i la única solució és diferenciar-te. Si, per contra, la vostra empresa opera en un mercat monopolístic, has de jugar amb estructures flexibles low cost,i diferenciar el teu producte o servei.

Pel que fa al grau de maduresa, si estàs en un sector emergent tingues en compte que s’hi aplica la llei de la selva, has de córrer més que el del costat, aprendre ràpid i trobar el teu forat. Si estàs en un sector tradicional, aixeca’t de la cadira i comença a innovar.

Alguna cosa a fer per adaptar la nostra capacitat innovadora als mercats i la competència?

  • Troba els teus oceans blaus, no competeixis en preu o en tecnologia (si no ets Google). Troba el teu espai blue ocean. Fins i tot els sectors tradicionals ho poden fer.
  • Si la teva empresa opera en un sector madur, lidera el canvi, ja sigui tecnològic, organitzatiu o de model de negoci (fins i tot els grans cauen!).

Societat

I arribem a la darrera dimensió. Com pot la societat marcar la nostra capacitat innovadora? Uf! No acabaríem: les lleis, la història, la cultura innovadora i emprenedora del país, la inversió en R&D dels sectors públics i privats, els valors socials… Els valors? Doncs sí, només cal mirar en quants països europeus està prohibit el treball amb cèl·lules mare.

Alguna cosa a fer pel que fa a la societat i la nostra capacitat innovadora?

  • No et queixis, actua. No et queixis si el govern inverteix més o menys en innovació. Fes tot el que puguis per innovar, explica el que fas, comença projectes.
  • Aprèn dels millors, mira en quines regions del mon s’estan fent coses interessants, visita’ls i, si pots, estableix aliances per fer projectes nous.
  • Denuncia: un amic es va arruïnar invertint en renovables. Quan en un país les empreses més fortes condicionen les decisions polítiques cal explicar-ho i denunciar-ho, per veure si algun dia s’eliminen aquestes barreres.

Per acabar, l’home va fer una innovació disruptiva quan va deixar de ser recol·lector i va passar a ser agricultor. Ara bé, l’home no pot deixar d’anar al bosc a explorar i buscar noves oportunitats, si no vol que el seu camp un dia deixi de donar fruits.

Joan Ras

--Economista y Máster en Economía Aplicada por la UPF. Es Profesor de Innovación y Emprendimiento en ESCI-UPF. Desde 2012, es socio fundador de SDLI, agencia de innovación abierta. Anteriormente fue Socio consultor de Estrategia y Operaciones durante más de 15 años en Auren, especialmente en los sectores de la Enseñanza, Sector Público, y Salud.

Share
Published by
Joan Ras
Tags: Innovació

Recent Posts

Berlín: Un epicentre emergent de la innovació en salut digital

En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…

9 hores ago

Fomentant ecosistemes d’innovació oberta des de l’administració pública

Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …

1 mes ago

L’Estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030: Un Futur Més Saludable i Connectat

Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat

2 mesos ago

El Valor dels Ecosistemes de Salut per a la Indústria Farmacèutica: Estratègies i Oportunitats

T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…

4 mesos ago

El desplegament de la IA generativa en les organitzacions: 5 claus per a l’èxit

Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…

5 mesos ago

Tecnologia i Orgull: Innovació al Servei de la Comunitat LGBTIQA+

Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…

7 mesos ago