Hem entrevistat a Valentí Acconcia, consultor expert en la gestió de campanyes de crowdfunding sota el nom de Vanacco, i un dels fundadors de Startupclic, una acceledradora de startups i projectes que han passat per l’experiència prèvia del crowdfunding. En Valentí ha ajudat a emprenedors i organitzacions a crear, llançar i desenvolupar amb èxit campanyes de crowdfunding, ajudant-les a recaptar més de 800.000€ fins a dia d’avui. Les seves campanyes tenen una ràtio d’èxit superior al 70%!
Val la pena escoltar què diu, no és cert?
Hola, i gràcies a vosaltres! Doncs bé, vaig començar l’any 2010 investigant el món del crowdfunding, el vaig descobrir seguint a plataformes com Kickstarter, activa des de l’any 2009. El que em va fascinar va ser que per primer cop a la història era possible tirar endavant una iniciativa emprenedora o artística amb els suports d’una comunitat de persones desconegudes, però connectades a través d’una xarxa com és Internet.
A partir d’aquí vaig crear plataformes com a emprenedor, inspirades en Kickstarter i des del 2014 sóc consultor independent en la matèria havent donat suport ja a més de 140 emprenedors que han recaptat prop d’un milió d’euros amb aquest sistema.
En 140 caràcters, quin repte! Som-hi.
[Tweet “L’èxit en crowdfunding resideix en una comunitat alineada, molta preparació i una bona estratègia pre i post campanya”]
El crowdfunding és el finançament col·lectiu de projectes a través d’Internet. Serveix per tirar endavant projectes emprenedors amb el suport de desenes, centenars, milers o inclús centenars de milers de persones. Aquestes persones aporten diners a canvi d’alguna cosa. Una recompensa que normalment és el producte, servei o experiència que es vol crear.
S’ha d’arribar a un objectiu determinat de recaptació per poder tirar endavant el projecte. Si no s’arriba a aquest mínim en la gran majoria de plataformes no es cobra cap diner de les persones que aporten i tampoc no s’han de retornar les recompenses. Per tant, és un sistema de validació perfecte, sense pràcticament riscos.
El que aporta de nou és que permet validar una nova idea amb el suport de moltes persones. Per tant, estem davant d’un sistema que ens facilita estudiar el mercat d’una nova iniciativa emprenedora, i sobretot, permet captar els primers clients, les primeres vendes i crear una comunitat al voltant del projecte.
En primer lloc, valida. Pots tancar una ronda d’inversió de molts diners i no tenir manera de tirar endavant un projecte per falta de facturació. El crowdfunding permet assegurar aquesta facturació validant primer de tot el model de negoci dels emprenedors.
En segon lloc, permet als emprenedors vendre des del primer moment. S’han d’enfrontar al repte de crear una campanya i comunicar-la, aconseguint suports per ells mateixos. És important ser conscient que una plataforma de crowdfunding no comunica els projectes que té, només una minoria d’ells. Per tant, l’audiència s’ha de garantir amb una bona estratègia de recaptació i comunicació.
I, en tercer lloc, actua com a sistema d’atracció per a nous interessats en el projecte. Són molts els projectes que un cop finançats amb èxit via crowdfunding aconsegueixen una ronda d’inversió. Si ja s’ha venut és molt més fàcil convèncer a inversors o nous col·laboradors de les bondats del projecte.
En general treballo amb Kickstarter, Indiegogo i Verkami. Són tres plataformes de recompensa magnífiques per les seves eines online. En general s’ha de valorar una plataforma en funció de les eines que ofereixen per crear i fer el seguiment dels projectes.
En primer lloc, s’ha de plantejar una estratègia per garantir els primers suports. Això s’aconsegueix fent una bona precampanya i assegurant aportacions.
Una bona forma de fer-ho és crear una landing page (pàgina d’aterratge) informant d’algunes recompenses limitades només pels primers mecenes, el que es coneix com a recompenses, els Early Birds. Aquestes recompenses tenen un premi especial o un millor preu pels primers a participar i són el ganxo perfecte per motivar-los a aportar.
I també és imprescindible executar correctament aquestes estratègies, crear un bon disseny de campanya, fer un bon vídeo de presentació als consumidors, fer un prototip correcte del producte, servei o experiència presentat, etc.
Obtenen una recompensa, al final són “precomprador”s (compradors per anticipat). Bé, hi ha fins a cinc tipus de crowdfunding i en cada un d’ells el retorn és diferent. Us acabo de definir el de recompensa, però hi ha el crowdfunding d’inversió, de préstec, de donació i de donació a través de recompensa.
El que fem servir per validar una idea és el de recompensa ja que les persones llavors diuen si realment els hi interessa aquell producte, servei o experiència presentat. I, a més, ho diuen de forma molt ferma, amb la seva aportació econòmica per tal de comprar anticipadament la recompensa.
Les persones participen en una campanya si realment el que s’ofereix els hi interessa. No ho fan per altruisme o per ajudar simplement. Per tant, el públic objectiu de cada campanya varia. Podem trobar campanyes de bicicletes de bambú, de rellotges intel·ligents o d’obres de teatre. En cada cas el perfil del mecenes o “precomprador” serà diferent.
He fet articles molt interessants últimament. El de levitafunding que podeu trobar en el meu bloc, parla d’invents que leviten, que floten a l’aire vaja. Des d’un monopatí a una bombeta que fa llum suspesa a l’aire, ideal per decoració. Hi ha tendències noves cada mes.
Només entre un 20% i un 40% dels projectes aconsegueixen l’èxit via crowdfunding. La resta fracassen. Un cop finançat un projecte i validat amb una campanya de crowdfunding la taxa de mortalitat dels projectes és molt menor que la que observem en el total dels projectes d’empreses de recent creació.
El motiu és que un cop tenim un projecte facturant i amb un model de negoci validat, és molt més fàcil que sobrevisqui al cap de 3 anys de funcionament. La principal raó per la qual les empreses de recent creació fracassen és que no troben un model de negoci sòlid.
I amb la validació a través del crowdfunding és possible trobar aquest model. A més a més, si l’empresa té un assessorament addicional al llarg dels següents mesos de vida, llavors les seves possibilitats de supervivència augmenten notablement.
Els emprenedors creuen que les plataformes de crowdfunding són fonts de finançament i no és cert. Cal molta preparació per tal que una campanya tingui èxit i és aquest el motiu pel qual una consultoria especialitzada és un servei important a tenir en compte.
Cal preparar la campanya amb un bon disseny que inclou un vídeo, una descripció detallada del producte, servei o experiència i també unes recompenses ben dissenyades. Cal estimar molt bé els costos de producció, fixar un objectiu de recaptació assolible però alhora suficient per produir les recompenses i enviar-les a tots els qui les comprin anticipadament. També cal una bona estratègia de recaptació i de comunicació. I una bona precampanya per assegurar bons resultats en els primers dies de campanya.
Sense tots aquests ingredients és del tot segur que la campanya no arribarà a l’èxit. És el que he sintetitzat a les 20 regles d’or del crowdfunding que podeu trobar al meu web.
La crisi ha ajudat, no es pot negar. La falta de recursos ha fet que molts emprenedors veiessin en el crowdfunding una fórmula per tirar endavant el finançament dels seus projectes. El que succeeix és que veritablement el crowdfunding és molt més que finançament, i aquest fet és el que ha generat la seva consolidació.
Inicialment els emprenedors i creadors en general han accedit al crowdfunding com a font de finançament però ara ja s’han adonat dels seus principals beneficis addicionals. L’estudi de mercat per les seves idees i el poder crear una comunitat al seu voltant ja són beneficis del tot coneguts per aquests.
És una bona pregunta. Des del 2011 el crowdfunding al nostre país no ha deixat de créixer. I mundialment passa exactament el mateix. Cada any es duplica la quantitat recaptada l’any anterior. Per tant, és d’esperar que en els propers anys el creixement continuï.
A més a més, tot l’ecosistema emprenedor del país està cada cop més familiaritzat amb el crowdfunding i els seus avantatges. Tant des del punt de vista de validació d’un model de negoci per reduir el risc d’invertir en les startups, com directament com a sistema per aconseguir tancar rondes d’inversió.
D’altra banda, el crowdfunding de préstec o crowdlending i sub categories com el crowdfunding d’inversió immobiliari és molt possible que experimentin un gran creixement en els propers anys.
En primer lloc, que tinguin present el crowdfunding com a sistema per validar la seva idea però a més a més que treballin rodejats d’un bon equip i uns bons mentors.
[Tweet “La feina comença amb el crowdfunding però la consolidació del negoci només es pot produir amb una bona gestió del negoci a posteriori.”]
De fet, per aquesta raó crec amb serveis com els que comencem a oferirem a Startupclic, per acompanyar a l’emprenedor en tot aquest procés i d’aquesta forma augmentar notablement les probabilitats d’èxit dels nous projectes emprenedors. No és suficient amb el crowdfunding, cal donar més recursos a l’emprenedor per seguir creant la Societat de la Innovació!
Moltes gràcies per aquesta estona Valentí, i felicitats per la feina que fas, et seguirem llegint al teu bloc!
Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …
Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat
T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…
Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…
Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…
Un experiment amb 116 equips a Itàlia ofereix conclusions clarividents sobre els beneficis de l'aproximació…
