Mesurar la innovació: quan innoves, 2 + 2 no són 4 (part I)

Com mesurem la innovació?

Un dia parlava amb un amic matemàtic, i davant la pregunta de si 2+2 són 4, la seva resposta va ser: en quin espai? Quan treballem en innovació sabem on comencem, però mai sabem on, quan i com acabarem. Ara bé, dit això, sí que és important saber què hem aconseguit. Posar indicadors a la innovació ens permet saber què hem invertit i què hem aconseguit, i de passada deixar al CEO una mica més tranquil ( ep! No us alegreu massa, amb el director financer ja serà més difícil).

Però, què mesurem?

Abans que res, mesurar la innovació és fa per millorar-ne el valor generat, no per penjar-nos medalles… i no és tan fàcil. Si copiem indicadors dels processos clau de l’organització per mesurar la innovació, estarem fent malament unes quantes coses.

Tipus d’indicadors

Tots els models de quadre de comandament per mesurar la innovació proposen utilitzar una combinació equilibrada d’indicadors per avaluar les activitats relacionades amb la innovació de l’empresa.

En els fons, es tracta de mesurar si els recursos i el procés d’innovació tenen capacitat per generar projectes d’èxit i valor per a l’organització. Per tant, cal construir:

  • Indicadors d’entrades a la innovació
  • Indicadors dels processos d’innovació
  • Indicadors de les sortides de la innovació

Trampes de la innovació

Però, sense entrar encara en tipus d’indicadors concrets, cal dir que la forma de mesurar la innovació serà substancialment diferent de la forma de mesurar les activitats core d’una organització. Prioritzem projectes de rendibilitat a curt termini? Alerta! El dilema de l’innovador ens pot fer perdre oportunitats realment interessants. Alguns paranys en els quals podem caure quan construïm indicadors d’innovació.

Molts recursos ≠ bons resultats en innovació

Posar molts diners en projectes d’innovació no és garantia de bons resultats. Es poden malbaratar projectes assignant-los massa recursos.  Les empreses que volen “demostrar” que es prenen seriosament la innovació, fent grans inversions, poden invertir en una estratègia fallida, i cremar la confiança de l’organització en el procés d’innovació.

Pocs indicadors vol dir falta d’informació

És important equilibrar tots els àmbits de la innovació i de les diferents etapes del funnel. Si mesurem només la rendibilitat dels projectes, correm el risc de deixar fora projectes interessants però de resultats incerts. Si mesurem nombre de productes nous, deixem fora processos, models de negoci, canal… Si mesurem només els projectes d’innovació o les idees, no tenim en compte els resultats.

Mesurar activitats d’innovació de baix risc

Centrar la mesura en innovacions “core“, que generen retorns incrementals, i que coneixem bé. Aquestes innovacions incrementals no són dolentes, però són insuficients per a les empreses que busquen crear un creixement substancial.

Posar com indicador “nombre de productes nous” i no tenir en compte l’efecte substitució d’un nou producte

Si una empresa treu un producte nou, afegint innovacions incrementals a un producte anterior, corre el risc que el nou producte desplaci l’anterior del mercat. Això no és dolent en si, però el valor generat per aquests tipus d’innovació és molt petit, bàsicament és una protecció enfront dels consumidors.

A més, aquest tipus d’indicadors centrats en el percentatge d’ingressos dels productes recentment llançats poden incentivar innovacions de baix risc per sobre d’innovacions disruptives.

Mesurar més el procés o les entrades (inputs) que les sortides (outputs)

Una empresa que mesura inputs i procés per sobre dels outputs pot donar la imatge d’estar invertint molts esforços en la innovació, i que té un equip de generació de coneixement molt qualificat i amb grans equipaments. Sovint s’ha comès l’error de posar com indicador el nombre de patents, donat que poden ser una font d’avantatge competitiu. Alerta! Les patents són una entrada, un recurs per la innovació, però no són l’objectiu de la innovació. Podem ser grans inventors, però mals innovadors, PARC XEROX n’és un bon exemple, un parell de vídeos:

Per tant, ja sabem què no hem de fer a l’hora de crear indicadors d’innovació. Però com han de ser aquests indicadors? Ho veiem en el proper post que farem sobre indicadors.

Us recomano “Innovators guide to Growth: putting disruptive innovation to work” Scott D. Anthony et alia, proposen el model que fem servir per crear quadres de comandament per la innovació.

Joan Ras

--Economista y Máster en Economía Aplicada por la UPF. Es Profesor de Innovación y Emprendimiento en ESCI-UPF. Desde 2012, es socio fundador de SDLI, agencia de innovación abierta. Anteriormente fue Socio consultor de Estrategia y Operaciones durante más de 15 años en Auren, especialmente en los sectores de la Enseñanza, Sector Público, y Salud.

Share
Published by
Joan Ras

Recent Posts

Berlín: Un epicentre emergent de la innovació en salut digital

En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…

5 hores ago

Fomentant ecosistemes d’innovació oberta des de l’administració pública

Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …

1 mes ago

L’Estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030: Un Futur Més Saludable i Connectat

Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat

2 mesos ago

El Valor dels Ecosistemes de Salut per a la Indústria Farmacèutica: Estratègies i Oportunitats

T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…

4 mesos ago

El desplegament de la IA generativa en les organitzacions: 5 claus per a l’èxit

Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…

5 mesos ago

Tecnologia i Orgull: Innovació al Servei de la Comunitat LGBTIQA+

Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…

7 mesos ago