Com mesurar l’impacte social?

Probablement la majoria de vosaltres us trobeu amb un munt de preguntes relacionades amb l’impacte social. Per exemple:

• Rebeu un correu d’una ONG demanant donacions. L’organització promet que destinarà els diners a la compra de llibres per nens de Somàlia. Us pregunteu si serà així…
• En una botiga veieu una jaqueta amb el segell “B Corp”, i us pregunteu si aquest producte generà un impacte més positiu que el de la botiga anterior. 
• Decidiu fer un voluntariat a la vostra localitat, i teniu l’opció de destinar el vostre temps a un banc d’aliments o bé a una protectora d’animals. Què feu? 
• Fa 3 anys, vau emprendre un projecte amb finalitat social, però ara no n’esteu del tot segurs/es i dubtes si l’estratègia definida genera l’impacte desitjat. 

Tan si sou persones emprenedores amb mentalitat social, membres d’una junta directiva o ciutadans/es responsables, us adonareu que, cada vegada més, se’ns demana que prenguem decisions sobre el nostre impacte. En aquest post coneixereu la teoria sobre l’anàlisi de l’impacte social, i també eines que podreu aplicar en el vostre dia a dia.

Què és l’impacte social?

La definició d’impacte social no és única ni clara; un paral·lelisme força interessant amb el concepte d’innovació, no trobeu? La definició que més m’ha convençut, segurament pel meu biaix cap a la innovació social, és la següent: 

 “A significant, positive change that addresses a pressing social challenge.” – Michigan Ross Center for Social Impact

Com mesurem l’impacte social?

Un cop definit el concepte, el repte al qual ens afrontem és mesurar el seu impacte social. A diferència de la majoria de conceptes econòmics, no existeix una fórmula determinada per mesurar l’impacte positiu que estem generant.

Des de SDLI us animem com sempre, en la mesura que sigui possible, a col·locar l’usuari en el centre. Creiem fermament que per entendre l’impacte (social i no social), la pràctica a realitzar és tan simple i tan complexa, com captar i digerir feedback real (no esbiaixat) dels nostres usuaris. De totes maneres, aquesta activitat no és sempre possible. Per això, Alnoor Ibrahim proposa, en el seu llibre “Measuring Social Change”, diversos enfocaments per mesurar el rendiment generat a partir d’una acció o decisió de caire social. 

Tipus de metodologies per mesurar el rendiment generat de l’impacte social

Mètodes de retorn esperat

Ens permeten analitzar els beneficis esperats enfront els costos de la inversió. Concretament, el Retorn Social de la Inversió (SROI), que serveix per saber quin valor monetari té l’impacte social que aconseguim per cada euro invertit en una determinada acció. 

La teoria del canvi

Ens proporciona guies per identificar i connectar els resultats esperats d’una acció: inputs, activitats, outputs i resultats. La teoria del canvi és essencialment una descripció i una il·lustració exhaustiva de com i per què s’espera que es produeixi un canvi desitjat en un context determinat. Trobareu més informació en el següent link:  https://www.theoryofchange.org/ 

El Lean Data

Utilitza els principis de la metodologia Lean, amb l’objectiu per ser aplicats en el mesurament de l’impacte social. Aquesta metodologia ha estat desenvolupada per Acumen. El Lean Data té dues característiques principals comunes amb el Design Thinking. En primer lloc, l’usuari és el centre i està present en totes les fases del procés. D’altra banda, el primer pas per executar el Lean Data correctament és partir d’una hipòtesi o repte a validar.

Els mètodes d’alineació de la missió

Aquests mesuren l’execució de l’estratègia en front la missió i els objectius finals del projecte amb el temps, mitjançant rúbriques com els quadres de comandament per controlar i gestionar les mètriques de rendiment, claus en el rendiment operatiu, l’efectivitat organitzativa, les finances i el valor social.

Els mètodes de participació 

En aquest cas, s’aplicarien el Most Significant Change o l’Story Based Strategy que sol·liciten la percepció dels usuaris sobre la realització d’una acció. A continuació, es fa una valoració sobre les accions relacionades per demostrar-ne el seu impacte.

Existeixen molts altres mètodes quantitatius i qualitatius que permeten mesurar l’impacte social, si en coneixeu d’altres, feu-nos-els saber amb un comentari! 

La hipòtesi com a punt de partida en l’impacte social

Si has arribat fins aquí, és molt probable que tinguis un programa, projecte, producte o servei en ment i desitgis mesurar si està generant l’impacte previst. Per on es comença? Nosaltres creiem en la creació a partir del focus, i aquest cas no és una excepció. El meu consell és començar pel desenvolupament d’una hipòtesi de l’impacte desitjat. Per crear una hipòtesi sobre l’impacte social completa i coherent, et suggerim el següent model: 

Exemple d’una hipòtesi real sobre l’impacte social

A continuació, trobareu un exemple d’hipòtesi real: 

Si creem més espais verds a Barcelona, llavors els/les ciutadans/es tindran més espais per a fer exercici físic i, per tant, es reduirà l’obesitat de la població. 

Però, crear un espai verd garanteix que els/les ciutadans/es facin exercici físic? Per què hi aniran realment? Només amb l’exercici físic podem reduir l’obesitat? 

Aquest és l’objectiu de la hipòtesi: generar moltes preguntes i reptes a solucionar. D’aquesta manera, identificarem les barreres que hem de superar i podrem crear un pla d’acció acotat i eficient. 

Voleu identificar els reptes que teniu a la vostra companyia sobre impacte social?

Recordeu, el més important quan mesurem l’impacte social és l’usuari al qual ens dirigim. No, mai ens cansarem de repetir-ho; parleu amb l’usuari, identifiqueu les seves necessitats i comproveu que la vostra solució serà adoptada per ell/a.