Les tecnologies exponencials són aquelles tecnologies que segueixen una pauta de creixement tant elevat (exponencial) que estan transformant de manera molt ràpida i disruptiva sectors i activitats, aportant solucions normalment tecnològiques a diferents necessitats del mercat. Les tecnologies exponencials plantegen per tant, nous escenaris de futur i noves regles del joc. (Les tecnologies i les organitzacions exponencials. Noves oportunitats i nous reptes per a les persones emprenedores, ACCIÓ, Generalitat de Catalunya)
Per tant, ens trobem immersos en una evolució tecnològica que ens afecta a tots i en tots els aspectes de la vida. Si internet ha fet una transformació radical de la societat i dels mercats, generant oportunitats de negoci increïbles fa uns anys, no s’espera menys de la IA, que tot just està començant a esclatar.
Però la reflexió que vull fer no va tant per la tecnologia sinó per l’impacte que els negocis exponencials, derivats d’aquesta tecnologia, estan tenint al mercat laboral i a les petites empreses i, a l’anvers, quin impacte poden tenir les tecnologies exponencials en la resolució de problemes globals.
Klaus Schwab, professor i també empresari fundador del World Economic Forum detalla aquests canvis al seu llibre “La Quarta Revolució Industrial”, i fa esment del perill que pot significar també aquesta quarta revolució si arribés a instaurar-se la dinàmica de “el guanyador s’ho emporta tot» que porta a una desigualtat com un desafiament sistèmic”.
És evident que empreses com Airbnb, Amazon o Spotify han transformat del model de negoci dins els seus sectors, i s’ha vist com, tot i augmentar el volum de negoci en general, ha baixat l’ocupació i moltes pimes i comerços han hagut de tancar. Veiem algunes dades del sector turístic i del sector comerç:
Sector turístic
Operadors com Air B&B i plataformes de venda online de serveis turístics han transformat el sector i això, juntament amb canvis socials han fet que el nombre d’hotels totals a un país turístic com és Espanya hagi disminuït, amb una tendència a la baixa que es manté ininterrompudament des del 2011. Més concretament, Entre el 2015 i el 2024, els establiments i les places hoteleres han baixat lleugerament a Espanya, mentre que els pisos d’ús turístic s’han incrementat un 115%, tot i la regulació restrictiva de les administracions.
Aquests nous operadors han provocat una sotragada al sector, en el nombre i tipus d’empreses com en l’impacte a l’ocupació.
| Columna1 | 2015 | 2024 | variació |
| hotels | 14.556 | 13.031 | 10,5% |
| places hoteleres | 1.436.135 | 1.236.637 | 13,9% |
“El sector hotelero en españa: macro cifras y evolución, Ostelea”.
Sector comerç
El mateix impacte podem identificar al sector comerç. Segons l’organització nord-americana Institute for Local Self-Reliance fins al 2015 es van perdre 294.000 feines al petit comerç als Estats Units, en bona part a causa de l’avenç de les grans plataformes del comerç digital. El tancament massiu de petites llibreries els darrers anys és el resultat més evident de l’efecte Amazon. Més no és l’únic sector que ha estat copejat.
Aquesta tendència és molt preocupant davant de la crisi viscuda pel petit comerç amb l’emergència del coronavirus. Només a Espanya ja han tancat 65.000 botigues des del principi de la pandèmia, un 15% del total, i s’estima que un total de 90.000 tancaran. Alhora, Amazon ha tret profit d’aquesta situació: el trànsit web a Espanya s’ha incrementat el 31% entre febrer i agost.
Tot i això, cal dir que Amazon ha llançat un programa per donar més visibilitat als petits negocis locals. Aquesta iniciativa vol potenciar el paper dels autònoms i els petits negocis que venen en línia, està conformat sobre:
- Creació d’una comunitat.
- Formació i desenvolupament.
- Màrqueting i exposició.
Però i el sector social?
Tot i que el model d’organitzacions exponencials és molt aplicada a startups i empreses tecnològiques també és cert que les organitzacions socials tenen també grans oportunitats per generar un impacte social o ambiental més gran, mitjançant les tecnologies exponencials. Per tant es pot fer front a problemes globals com el canvi climàtic, la pobresa, la salut o l’educació de grans col·lectius amb eines que faciliten arribar a moltes més persones, amb costos més reduïts i un major impacte. M’agradaria explicar alguns exemples de l’ús de tecnologies exponencials a projectes socials:
Aquesta organització utilitza competicions amb grans premis per incentivar innovacions que resolguin problemes globals. Ha aplicat principis ExO com Crowd (ús de talent extern), Community & Engagement (xarxes col·laboratives) i Leveraged Assets (ús de recursos externs en lloc de propietat directa).
2. Khan Academy
Plataforma educativa sense ànim de lucre que ofereix contingut gratuït a milions de persones. Utilitza Intelligence (anàlisi de dades per personalitzar aprenentatges) i Algorithms (per adaptar el progrés dels estudiants).
3. Ushahidi
Organització de codi obert que utilitza plataformes col·laboratives per mapar crisis humanitàries a partir de dades crowdsourced. Utilitza Autonomy (xarxes distribuïdes) i Crowd (contribucions massives de voluntaris).
ONG que proporciona accés a aigua potable i utilitza transparència radical per guanyar suport. Ha aplicat Dashboards & Data (sensors per monitoritzar pous d’aigua) i Engagement (comunitats digitals per fer créixer la seva missió).
Aquesta entitat té per objectiu eliminar el plàstic dels oceans, i ho fa utilitzant drons i embarcacions de tercers per recollir plàstic en lloc de construir flotes pròpies, fent servir algoritmes d’IA que analitzen les corrents oceàniques per optimitzar la neteja i rep suport massiu de voluntaris i inversors a través del crowdfunding.
6. Pachama
Com podem protegir boscos i reduir emissions de carboni?Pachama utilitza IA i imatges satel·litàries per verificar projectes de reforestació i connecta inversors i projectes de carboni amb un model de mercat digital.
7. Zipline
Aquesta entitat ofereix transport de medicaments i sang mitjançant drons. Per això utilitza drons autònoms permeten entregar medicaments en llocs remots, fent servir infraestructures de tercers, i optimitzant les rutes mitjançant IA.
Vist l’impacte, els governs han de jugar algun paper per regular els negocis exponencials?
Les empreses exponencials han arribat i sembla que es quedaran força temps entre nosaltres. Per altra banda, el corrent que arriba des dels Estats Units és el de llibertat total i per tant assumir que el mercat absorbirà les disfuncions que aquests negocis puguin generar.
Està clar que aquestes empreses són autèntics quasi monopolis, que generen uns ingressos estratosfèrics i que tenen la capacitat de localitzar-se a llocs on paguen els impostos més baixos possibles.
Les administracions han de repensar la política i la reglamentació, de forma que aquests impactes negatius derivin en impactes positius a mig i llarg termini i generar mecanismes que minorin l’impacte d’aquests negocis en el volum d’impostos, per tant de serveis públics, en les ciutats i el comerç, entre d’altres.
Però quines són les línies que podrien engegar les administracions? Alguns exemples:
- Tributar pel negoci local generat, no per on radica l’empresa
- Tributar en base al nombre de llocs de treball generats
- Regular el marc on es pot operar, és a dir, una empresa no pot ser majorista i minorista a l’hora. Això facilitaria la recuperació del comerç local
Crec que tenim per davant un canvi radicat del model social i d’organització de l’estat, i que és un tema que hem d’enfrontar ràpidament si no volem que es creï un descontentament al voltant de la gestió pública.
