Parlem amb Gunter Pauli: “Innovar per disminuir despeses té molt poca lògica”.

Gunter Pauli, l’economista i autor del llibre “L’economia blava” ens proposa diferents iniciatives innovadores i responsables amb el medi ambient, per les quals se’l coneix com el “Steve Jobs de la sostenibilitat“.

No podia ser d’una altra manera, veient la frase que presideix la seva pròpia web:

“Celui qui vient au monde pour ne rien troubler, ne mérite ni regards, ni patience.”

René Char

I avui tenim l’oportunitat que ens contesti algunes preguntes:

P: En el teu best-seller “L’economia blava” expliques unes 100 innovacions i proposes diferents iniciatives innovadores i responsables amb el medi ambient. Es pot innovar sense crear valor afegit?

R: La vida depèn de la capacitat de convertir “alguna cosa” en “alguna cosa més”, és a dir, la vida és generar més vida i més valor. És per això que la dedicació de la indústria d’innovar per disminuir despeses té molt poca lògica. És el que vam fer les últimes 4 dècades, però és el que elimina la base de la comunitat.

P: Quina és la diferència més important entre l’economia blava i l’economia verda?

R: Com es pot defensar que tot el que és bo per a la Naturalesa i tot el que és bo per a la salut és car. No té sentit! Qui va inventar un sistema on només els rics es poden permetre viure de manera saludable, i només els rics poden salvar la Natura? Això és per als rics. Per això la diferència més important entre verd i blau és que en l’economia blava generem més ingressos, més valors, i creem més beneficis per a tothom.

P: Un cop vas comentar que tots hem de ser emprenedors. Per què es necessiten emprenedors? 

R: L’emprenedor social, ecològic, cultural i econòmic no requereix la prova científica per arrencar amb una nova iniciativa. L’emprenedor creu que és possible, i ho fa possible. És la gran diferència amb aquesta generació de gerents que controlen i que no volen assumir un risc. Els canvis en la societat són tan impactants que si no canviem fonamentalment la forma d’actuar, no sortirem dels dilemes que tenim. Per això, una persona sense experiència, sense diners, té les precondicions per implementar innovacions que permeten respondre a les necessitats bàsiques de tots.

P: Una de les teves facetes és la d’escriptor. Escriu faules per a nens perquè aprenguin a ser més creatius?

R: La generació de dirigents d’avui necessita fomentar la creativitat dels joves. Si ensenyem només als nostres fills tot el que ja sabem, mai podran millorar els resultats! Per això cada projecte que vam iniciar està acompanyat per una faula que ens permet inspirar la propera generació. Quan un nen aprèn d’una faula que és possible produir paper de pedra, no entén perquè s’han talat arbres ni que consumim tanta aigua en la producció. És a dir, compartim la visió, però els nens ho convertiran en realitat.

[Tweet “La generació de dirigents d’avui necessita fomentar la creativitat dels joves”.]

P: Alguna vegada ha comentat la possibilitat de fer tot amb res. Quin és el model de negoci sense deixalles?

R: Avui la producció depèn de la química. Si vull matar bacteris faig servir clor. Però si sotmeto l’aigua a la força del vòrtex, la pressió a l’interior de l’aigua trencarà les membranes dels bacteris… o sigui, substituïm la química amb la força de la gravetat… Aquesta lògica l’apliquem en tots els productes i serveis. Aquesta lògica també és evident en les anomenades agrupacions i cascades d’energia, matèria i nutrients. Així és: el rebuig del cafè és substrat per fongs, el desfet del substrat és aliment per al bestiar… tot té un valor i no hi ha deixalles. Així funciona la Natura. No oblidem que l’únic ésser viu capaç de produir alguna cosa que ningú desitja és l’ésser humà. Som tan intel·ligents que produïm escombraries.

[Tweet “L’únic ésser viu capaç de produir alguna cosa que ningú desitja és l’ésser humà.”]

P: En una entrevista vas comentar que les empreses el que necessiten és innovar més que fer recerca tecnològica. Quants llocs de treball pot crear l’economia blava?

R: En els últims 6 anys, amb una inversió al voltant de 4 bilions d’euros, s’han generat 3 milions de llocs de treball. Per què és això normal? Perquè no podem imaginar-nos que la innovació elimini ocupació. Tot l’enfocament de la innovació es centra en la generació de més valor afegit i quan el sistema genera més flux de caixa, hi ha més persones amb un sou fix.

P: Una de les teves idees més innovadores és la de fabricar paper amb les pedres de les mines. És una proposta que estalvia costos i permet la rendibilitat a la indústria minera. Com es pot fabricar paper a partir de pedres?

R: Avui tenim una fàbrica de paper pedra que costa la meitat que el paper fet de fibres d’arbres, amb 60 tones d’aigua per cada tona de paper produïda. Hem de triturar les escombraries de la mina en una pols de 3 micres, barrejar-la amb HDPE, o amb bioclàstics i això és tot el que es necessita per fer paper sense aigua i un paper que és 100% reciclable per sempre. Eliminem la pols de l’aire, reduïm el risc d’asma, eliminem el problema de les mines i generem més ocupació. Fa 4 anys vam tenir una producció de 18.000 tones, avui la producció ja arriba fins a 687.000T a l’any i això… és només el principi!

P: Una altra iniciativa és donar-li majors usos al cafè. Només un petit percentatge del gra s’utilitza. En què es poden reutilitzar els pòsits?

R: Poques persones s’adonen que el que ingerim del gra de cafè és menys del 0.2% de la biomassa collida pel pagès. La resta es considera escombraries. Al principi vam treballar en el cultiu de fongs, i la producció d’aliment per a animals. Avui tenim tota una química del cafè amb additius de cafè per controlar olors de sabates, roba, refrigeradors… i avui també com segrestador de gas carbònic. Així, ¡el pagès generaria 6x més amb la química de cafè que amb la tassa de cafè!

P: Quines recomanacions donaries als professionals per actuar d’una manera més innovadora en les seves organitzacions?

R: El més important és tenir somnis… Sense somnis, no hi ha manera d’inspirar-se a si mateix… ni als teus fills.

Coneixies l’economia blava? En les teves innovacions tens en compte l’impacte ambiental que tindran? Si l’entrevista t’ha agradat, comparteix-la!