Metodologies d'Innovació

Com són les persones creatives i quin entorn organitzatiu necessiten per innovar?

En les últimes dècades del segle passat, van destacar dos grans investigadors de la creativitat, les persones creatives i la creació d’entorns creatius. El seu llegat segueix avui més vigent que mai, en una Societat de la Innovació en la qual la creativitat se situa cada any, en el top 3 de les habilitats més demandades pels directius. M’agradaria introduïr algunes preguntes clau.

Què han descobert els investigadors sobre la personalitat creativa, que hàgim de saber?

Quins són els trets de les persones creatives?

Què es pot fer per crear entorns en els que qualsevol persona pugui sentir-se i actuar de manera més creativa?

Dos extraordinaris estudiosos de la personalitat creativa

Una de les més destacades és Teresa M. Amabile, química i també psicòloga de la Stanford University i autora de Creativity in Context, entre moltes altres obres, sobre com crear entorns organitzatius per a la creativitat. La seva tesi es basa en la motivació intrínseca com a element principal per a la generació de resultats creatius.

La segueix Mihaly Csikszentmihalyi, professor de psicologia en la Claremont Graduate University i en la University of Chicago. Csikszentmihalyi és autor de Flow, the secret to hapiness (ja hem compartit aquí abans el seu Ted Talk) i Creativity: flow and the psychology of discovery and invention. A finals del segle passat es va embarcar en un impressionant estudi a la recerca de les ments més creatives del planeta. Va entrevistar a més de 90 persones creatives, premis Nobel entre elles, i va llegir desenes de biografies per a entendre si realment existeix una personalitat creativa.

Les principals preguntes que es van plantejar aquests dos investigadors:

  1. Què és la creativitat i en què es diferencia d’altres tasques?
  2. Més enllà de l’entorn, qui són les persones creatives i què les diferencia de les altres?
  3. Quines condicions són més favorables per a la creativitat?

Avui vull destil·lar el treball d’aquests dos tòtems de la creativitat, per poder aplicar tot el coneixement, en el dia a dia de les nostres organitzacions:

Què és la creativitat i qui són les persones creatives

La creativitat és “un acte, una idea o un producte que canvia un àmbit específic o que transforma un que ja existeix en un altre de nou”, explica Csikscentmihalyi.

La creativitat, segons l’entén Csikszentmihalyi, no és un centelleig de genialitat. Pot produir-se en qualsevol de nosaltres, i “sorgeix de la interacció entre els pensaments d’una persona i el seu context sociocultural. Es dóna quan un individu té una idea nova o veu un nou patró i, aquest àmbit de coneixement selecciona la novetat”.

La persona creativa no és ocurrent o graciosa. La persona creativa és “algú amb uns pensaments que modifiquen una disciplina o estableixen una de nova”. Respon a la persona que se sent còmoda amb dos tipus de pensament: el convergent i el divergent. Aquesta última idea és molt rellevant perquè s’allunya de la visió contemporània que la creativitat és l’estridència i, la innovació, la implementació. Per a Csikszentmihalyi, el creatiu és tan divergent com convergent.

Disseny del primer tanc de guerra per Leonardo da Vinci. No va arribar a construir-se sobre l’any 1500. Es troba en el Museu de la ciutat de Vinci, dedicat a les creacions de l’artista. En aquest exemple, Leonardo sí que va ser més divergent que convergent.

La predisposició genètica és una altra de les qüestions que aborden els investigadors. Mihaly argumenta que hi ha part de veritat en això: Les persones amb més sensibilitat pels colors tendeixen a ser millors pintors. A més, desenvolupen una millor capacitat innovadora que la resta dels artistes perquè la seva predisposició ha estat major des de la infància. Aquesta teoria no acaba de convèncer-nos perquè trobem diversos casos i exemples que la contradiuen.

Finalment, sorgeixen dues conclusions molt interessants de la recerca de Amabile i Csikszentmihalyi sobre la personalitat del creatiu:

  • No és necessari ser una persona brillant per a realitzar alguna contribució creativa en qualsevol àmbit.
  • La personalitat del creatiu no existeix, perquè no hi ha una de sola. Rafael era extravertit i, per contra, Michelangelo introvertit. A Leonardo li interessava la naturalesa per sobre de totes les coses i, no per això, deixava de relacionar-se amb altres àmbits, per exemple, era un apassionat per l’esport.

Però… sí que van observar alguns trets de personalitat comuns entre les persones creatives!

10 trets de les persones creatives

1.Curiositat. El que defineix a les persones creatives és el seu interès per un tema determinat, la seva curiositat i la seva capacitat de sorpresa contínua. Tenen la capacitat de sorprendre’s per les coses que es donen diàriament. Si mantens la teva curiositat, la creativitat vindrà a tu!

Lorenzo Ghiberti va dedicar 27 anys de la seva vida a la “Porta del paradís”, situada en el Baptisteri de Sant Joan de Florència. Un exemple que la creativitat requereix una gran força interior.

2. Força interior. Els creatius tenen una enorme dedicació. L’esforç constant per aconseguir allò que volen. Tenen una energia interior que és resultat de la capacitat de concentració de la seva ment i la seva ambició. No té res a veure amb la superioritat genètica o la seva força física.

Ens podríem quedar amb aquests dos trets perquè són, en realitat, els més importants i sempre estan presents. Els altres són només circumstancials i canviants. La creativitat no és una qüestió de genialitat, sinó de curiositat i de focus incansable. Es tracta de mantenir una força cap a l’exterior (curiositat) i una altra cap a l’interior (energia), la qual cosa vindria a ser, el yin i el yang de les persones creatives, en paraules de Csikszentmihalyi.

3. Flexibilitat: La personalitat creativa demostra una gran adaptació a qualsevol situació per a acabar aconseguint els seus objectius creatius. La seva tenacitat pot amb un entorn no creatiu.

4. Amos del seu temps: Els creatius segueixen les seves pròpies regles o normes, no les establertes per algú altre. Per exemple, Woody Allen com a gran erudit (director, actor, guionista, humorista, monologuista, músic, productor, escriptor), estava tocant el clarinet aquell dilluns a la nit que l’Acadèmia dels Oscar el guardonava amb una estatueta per la Direcció de Annie Hall. Els creatius són “mestres del seu temps“ i, sovint, fan el que s’espera d’ells. Ells fan el que realment desitgen fer i autogestionen el seu temps. Això no significa que siguin caòtics, ni tampoc molt ordenats. Hi ha el mateix nombre de creatius en tots dos costats. El que està clar és que, efectivament, són amos del seu temps.

  • Ells han decidit si són caòtics o ordenats.
  • Busquen el seu temps per a la pau mental: busquen entorns motivadors, inspiradors, que fomentin la seva curiositat, per a estar en estat de flow i per a estar en pausa.
Imatge: David Borrat / EFE

5. No segueixen un pla: Els creatius no segueixen un pla determinat, senzillament expressen el que porten dins. Com va dir Pablo Picasso, “quan vam inventar el cubisme, no teníem cap intenció d’inventar el cubisme. Només volíem expressar-nos. Ningú va dibuixar un full de ruta”. En l’actualitat, diríem que són persones sense una trajectòria professional determinada, són persones que creen la seva pròpia carrera.

6. Crítics amb ells mateixos: Els creatius són els seus pitjors crítics. Ells defineixen fins on volen arribar, no l’opinió externa. Per això, l’aclamació del públic no els és suficient per a decidir que ja han arribat al cim. La seva tasca acaba quan realment creuen que ha arribat a la seva fi.

7. Competidors: La competició amb els altres creatius és part de la seva motivació per ser millors. Necessiten estar prop d’altres referents per a competir contra ells. S’enfronten per créixer, individualment i com a grup. Això mateix és el que va ocórrer amb James Watson i Linus Pauling en el descobriment del genoma humà. O entre Da Vinci i Michelangelo en el projecte per pintar el Palazzo Vecchio de Florència (el més competitiu va ser Michelangelo). O entre Ghiberti i Brunelescci en la creació de les portes del Baptisteri de Sant Joan de Florència. Són humils, perquè són conscients de l’expressió “we llauri standing on the shoulders of giants”. Els creatius demostren, sovint, una gran seguretat en si mateixos i, fins i tot, poden arribar a semblar arrogants. Com deia Isaac Asimov “la valentia és el principal factor per a atrevir-se a sortir de l’àmbit de la realitat”. Els creatius són uns valents!

Representació de la Batalla de Marcià en Val di Chiana de Giorgio Vasari. Aquest mural del Saló dels Cinc-cents del Palazzo Vechio degué ser pintat per Da Vinci i després per Michelangelo, però, després del seu rebuig, va ser treballat per Vasari. Algunes recerques demostren que darrere de la pintura hi ha el text “Cerca trova”, que podria significar que la pintura original de Leonardo (cap a qui Vasari sentia gran admiració) podria trobar-se encara sota l’actual. Imatge: Ignasi Clos.

8. Fora dels focus: la publicitat pot arribar a ser negativa i limitant per a la capacitat artística dels creatius, a més de generar enveges i distraccions. Ho deia Thomas Wolfe, “convertir-se en una promesa per al gran públic és el major perill per a deixar de pensar en la teva creació, i passar a posar l’expectativa de l’altre cap a tu en el centre dels teus pensaments, limitant la teva capacitat creativa.” El focus ha d’estar dins d’un mateix. Recordeu quan Bob Dylan no va anar a recollir el seu premi Nobel.

9. Aprofundir per a evolucionar: tal com li va ocórrer a Leonardo en el Palazzo Vecchio amb la seva fallida intenció de pintar amb la tècnica encàustica, la neciesa és enemiga de la persona veritablement creativa. Aquesta busca evolucionar a través de la aprofundiment de totes les coses. De fet, la complexitat és l’única forma que tenen per a continuar gaudint d’alguna cosa. I només quan consideren que ja no hi ha més complexitat que afegir, busquen nous horitzons. Ferran Adrià potser representa aquesta característica millor que ningú: la missió del Bulli era sondejar “el límit de la experiència gastronòmica sense caure en la performance”. I una vegada aconseguit aquest topall, tot i la demanda i la qualitat dels professionals amb els quals comptava, es va tancar el restaurant per buscar nous horitzons.

Imatge: revista Gente

10. Flow: els creatius estimen el que fan. No pensen a aconseguir la felicitat, aquesta és només una conseqüència del que fan. Diu Csikszentmihalyi, “potser l’atribut que més es repeteix en els individus creatius és l’habilitat de gaudir del procés de creació en si mateix”.

En definitiva, segons Mihaly Csikszentmihalyi, si hi ha algun missatge que les persones creatives estan manant a la resta dels mortals és: “en el caos de la teva existència, troba un propòsit complex amb el qual puguis gaudir durant el camí”.

D’acord amb el lideratge del Renaixement, del qual ja vaig parlar fa un temps, una època de creixement social, filosòfic, humanístic, a través de l’art i la creativitat.

Creant condicions favorables per a la creativitat en l’empresa

Segons Amabile i Csikszentmihalyi, és més fàcil impulsar la creativitat a través de la modificació de les condicions de l’entorn (pràctiques de gestió en les empreses), que mitjançant la formació i la capacitació del pensament lateral. Centra’t en crear una empresa creativa, més que forçar els treballadors perquè siguin creatius.

Tal com ens recorda Amabile, “la motivació intrínseca és el que guia a qualsevol persona a pensar de forma creativa, més que les seves habilitats”. La motivació extrínseca (el típic iPad regalo a la millor idea en les empreses suposadament “innovadores”) pot fins i tot ser perjudicial per al talent creatiu de la teva organització. En realitat, són menys creatius per una motivació extrínseca que per una motivació intrínseca.

Si ets responsable d’impulsar la innovació en una empresa, no caiguis en la temptació fàcil d’oferir formació en creativitat, i menys encara “certificada”, perquè ja se sap que això no genera més creativitat…

Sala de reunions mòbil i co-creada de INDUCT.ES, en les oficines de Barcelona

Aleshores…

Com pots crear un entorn organitzatiu que ajudi els professionals d’una organització a centrar-se en la seva motivació intrínseca i ser així més creatius?

Aquesta és la gran pregunta, que molts encara no han sabut portar a la pràctica en les seves organitzacions. Part de la resposta la tens aquí, i l’altra, vindrà en els següents posts ?

Però, en qualsevol cas, les pistes ja estan donades per Amabile i Csikszentmihalyi. Per impulsar la creativitat necessites:

  1. Fomentar la curiositat dels teus treballadors (i tots la tenim per algun tema en particular).
  2. Basar-te en l’interès personal a l’hora de decidir en quin projecte s’implica cada treballador.
  3. Fitxar flexibilitat i fer de la flexibilitat una forma de fer les coses.
  4. Autonomia: donar temps perquè el treballador decideixi què fer segons els seus propis criteris
  5. Evitar el caos: no sobrecarregar el personal amb processos interns ni grans plans.
  6. Unir talent amb talent. I proporcionar Feedback continu.
  7. Ser crític amb el que l’organització està fent, comparant-nos amb els millors
  8. No afegir als treballadors pressió externa. Ajudar-los a trobar la seva pròpia pressió, a que ells marquin el seu nivell, i el fixin ben alt.
  9. Aprofundir en tot el que es fa a la companyia, no quedar-se a la superfície de les coses. Això és important: no triïs allò fàcil perquè és fàcil. Fes-ho fàcil quan hagis entès la seva profunditat.
  10. Focus en l’experiència del treballador perquè aquest trobi el seu “Flow”.

Què t’ha semblat el post? Si has arribat fins aquí, formes part de la comunitat de persones convençudes en la necessitat de la creativitat i la innovació a l’empresa. Ajuda’ns a difondre el missatge compartint aquest post. Ah, i no oblidis seguir-nos a través de la newsletter per no perdre’t les últimes novetats de la Societat de la Innovació.

Gràcies per llegir-nos!

Ignasi Clos

MSc in Business Innovation por Deusto Business School. Economista especializado en International Business y Marketing. Profesor de Innovación, Open Innovation y Entrepreneurship en UOC y Esci-UPF. Creador del método i-flow de transformación culturar para la innovación. Aglutina más de 15 años de experiencia como consultor de internacionalización, estrategia, innovación y transformación organizativa y cultural, primero en Acció, después en Deloitte, y finalmente en SDLI, donde es Socio Fundador y Director de Estrategia y Comunicación desde 2012. Había trabajado previamente como experto en internacionalización para diversas compañías (Fluidra, Novartis). Experiencia profesional en Estados Unidos (Miami & Nueva York). Es Socio de Induct Software, herramienta digital SaaS de gestión de la innovación abierta.

Share
Published by
Ignasi Clos

Recent Posts

Berlín: Un epicentre emergent de la innovació en salut digital

En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…

2 setmanes ago

Fomentant ecosistemes d’innovació oberta des de l’administració pública

Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …

2 mesos ago

L’Estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030: Un Futur Més Saludable i Connectat

Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat

3 mesos ago

El Valor dels Ecosistemes de Salut per a la Indústria Farmacèutica: Estratègies i Oportunitats

T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…

4 mesos ago

El desplegament de la IA generativa en les organitzacions: 5 claus per a l’èxit

Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…

5 mesos ago

Tecnologia i Orgull: Innovació al Servei de la Comunitat LGBTIQA+

Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…

7 mesos ago