L’Aina ha fet la Selectivitat aquest any (l’Aina és la meva filla gran). Estava ben espantada: es jugava en tres dies dos anys de feina 🙁 . Però per mi, seguir l’Aina aquests dies ha estat una bona lliçó. He après dues coses:
- Primer: el gap que hi ha entre el sistema educatiu i els estudiants que ja és d’anys llum.
- Segon: com nassos es munta una comunitat de 10.000 seguidors en 3 dies?
Anem a pams: us explico primer, amb dos exemples, el gap entre els estudiants i el sistema educatiu.
A la Selectivitat entren temes tan apassionants con els complements directes, substitució pronominal, anàlisi de poemes, o… defineixi una catàfora 😐 #!!*
D’acord, potser cal una prova per regular el sistema d’accés a la universitat. Però realment, a la universitat li cal que els estudiants arribin amb aquests coneixements i competències? Posats a ser sincers, amb un clic a Google tens la definició de catàfora…
En segon lloc, si ara anem al cantó dels alumnes, a part de l’”empollada” i els nervis, s’han organitzat i han muntat una plataforma, l’Informer oficial de la Selectivitat 2015, on…
Han compartit informació i coneixements…
I han buscat persones amb els mateixos interessos, que volen entrar a la mateixa facultat o senzillament algú que els agrada…
Per tant han après, col·laborat, jugat, fet amics, treballat en grup i han estat emprenedors… començo a pensar que la Selectivitat val la pena, ja que al final, activa els joves a trobar solucions cooperatives.
I reprenent la segona pregunta que em formulava… com es fa una comunitat de 10.000 seguidors en 3 dies? Doncs crec que en realitat, m’acabo de contestar en el paràgraf anterior: han generat valor en grup i s’ho han passat bé.
Si en les comunitats d’aprenentatge o d’innovació oberta, com Induct, som capaços de generar valor, i a la vegada la gent s’ho passa bé, segur que en poc temps aconseguirem resultats.
Au! I ara a descansar, que us ho mereixeu. L’any vinent entreu a la universitat, i crec que ens podeu ensenyar moltes coses als professors.
