Sistemes d’innovació espontanis, Bottom up innovation model

La innovació és un procés poc institucional, de fet, consisteix en desafiar el statu quo ( Clayton Christensen dixit) i, per tant, és habitual que aparegui de forma contracultural i simultània a diferents àrees d’una organització i de forma no estructurada ni planificada.

Però això és dolent? No! Al revés, és un indicador del talent intraemprenedor i innovador d’una organització. Si sorgeixen de forma espontània grups d’innovadors interns vol dir que les barreres que l’establishment posa a la generació espontània d’innovació és baixa. Per contra, si comença a marxar gent amb talent de l’organització…

A Induct hem definit un camí per acompanyar camins alternatius per innovar.

Les 4 dimensions del sistema d’innovació i les 10 etapes

Tot model d’innovació té 4 dimensions: estratègia, organització, cultura i reconeixement. En cada àmbit definim quins són els elements clau per implantar un model, però ara el farem servir de forma intuïtiva per veure el desenvolupament espontani d’un model d’innovació en una organització. Tot i això, les 10 etapes van generant un espiral de manera que es van creant espais d’innovació en cada una de les 10 dimensions. A cada etapa hem marcat a quina dimensió pertany.

4 dimensions del model d’innovació

1r Pas: Que hi ha algú més? (Organització). Molts intraemprenedors es senten sols. Tenen ganes de fer coses, però sospiten que el seu cap no té ganes de fer projectes innovadors. Normalment, aquests innovadors acostumen a trobar-se per internet, en esdeveniments d’innovació… La primera etapa és fomentar que aquests innovadors es trobin de manera informal a l’organització.

2n Pas: Compartir coneixements, inquietuds i projectes. (Cultura). En aquestes trobades informals es pot començar a compartir models, coneixements i començar a crear un espai de coneixement.

3r Pas: Espai a l’organització. (Estratègia). Un cop tenim un equip intern treballant de forma espontània, cal que algú amb responsabilitat dins l’organització faciliti que es trobin de manera formal i reconeguda per l’organització. Cal integrar aquests equips amb projectes o espais de desenvolupament de nous projectes i…

4t Pas: Facilitar que puguin desenvolupar de forma autònoma projectes propis. (Organització). En el moment en que aquest equip veu que té espai per recórrer dins l’organització sent que la innovació ja en forma part, i que tenen un paper important.

5è Pas: Reconèixer als pioners. (Reconeixement). Facilitar que puguin explicar els projectes de forma pública, als responsables i a la resta de l’organització. Pensar en algun model de reconeixement per als innovadors.

6è Pas: Integrar la innovació a l’estratègia. (Estratègia). Ja podem dir a la resta de l’organització i a la resistència interna que la innovació té sentit, i que cal alinear-la amb l’estratègia. Cal definir objectius, indicadors d’innovació i establir els primers reptes com organització.

7è Pas: Organitzem els equips. (Organització). Ja podem definir un procés d’innovació, que les persones que hi participin sàpiguen quines són les regles del joc.

8è Pas: (Cultura). Crear cultura. Impliquem els pioners a fer difusió de la cultura innovadora a tota l’organització, i a trobar nous intraemprenedors. Ara ja podem parlar amb exemples concrets de la nostra organització.

9è Pas: (Reconeixement). Mesurar i reconèixer. Per acabar de convèncer l’staff cal mesurar, demostrar resultats, i reconèixer als innovadors per la seva feina. És un equilibri entre donar resultats als directius i motivar als professionals de l’organització a generar idees i projectes innovadors, i que puguin donar grans resultats a l’organització en un futur.

10è Pas: (Estratègia): Innovar amb els grups d’interès. Un cop ja hem creat la cultura i els equips interns d’innovació, ja ens podem plantejar obrir el nostre sistema, hem creat la cultura i l’ecosistema perquè passin coses interessants.

Així que ja ho sabeu: sou un directiu d’una organització i encara no heu convençut la resta de l’equip que la innovació és indispensable? Apliqueu aquest model: busqueu els innovadors interns, creeu un club informal, desenvolupeu projectes i anar fent! Ànims, som molts que pensem el mateix.

Lectures recomanades:

INNOVATORS ADN, Clayton Christensen

LEADING CHANGE, John Kotter

Joan Ras

--Economista y Máster en Economía Aplicada por la UPF. Es Profesor de Innovación y Emprendimiento en ESCI-UPF. Desde 2012, es socio fundador de SDLI, agencia de innovación abierta. Anteriormente fue Socio consultor de Estrategia y Operaciones durante más de 15 años en Auren, especialmente en los sectores de la Enseñanza, Sector Público, y Salud.

Share
Published by
Joan Ras

Recent Posts

Berlín: Un epicentre emergent de la innovació en salut digital

En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d'innovació més importants del món, com el…

20 hores ago

Fomentant ecosistemes d’innovació oberta des de l’administració pública

Ja fa més de 20 anys que Henry Chesbrough va definir el concepte d'open innovation. …

1 mes ago

L’Estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030: Un Futur Més Saludable i Connectat

Expliquem l'estratègia de Salut Digital de Catalunya 2024-2030 per un futur més saludable i connectat

2 mesos ago

El Valor dels Ecosistemes de Salut per a la Indústria Farmacèutica: Estratègies i Oportunitats

T'expliquem la importància dels ecosistemes de salut en la innovació del sector, amb detalls dels…

4 mesos ago

El desplegament de la IA generativa en les organitzacions: 5 claus per a l’èxit

Fa temps que parlem de l'impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el món empresarial,…

5 mesos ago

Tecnologia i Orgull: Innovació al Servei de la Comunitat LGBTIQA+

Com s'està innovant per a la Comunitat LGBTIQA+? Quines tendències i quins reptes té la…

7 mesos ago