Recentment he tingut la sort de moderar una taula rodona sobre la transició de la indústria 4.0 a la indústria 5.0., en el marc del desè aniversari de GPA Innova. El marc era el millor possible, ja que GPA simbolitza molt bé aquesta transició a la nova indústria.
A taula vaig tenir la sort de compartir coneixement i experiències amb Esteve Almirall d’ESADE, Anna Casals de Celsa Group, Carles Puente d’Ignion, i a Diego Fernández de GELLIFY,.
Però per començar, veurem que ens referim amb cada salt a l’evolució industrial
A que ens referim amb indústria 4.0?
És clar que la revolució 1.0 comença amb la incorporació de la màquina de vapor, la 2.0 amb l’electrificació i creació de les cadenes de muntatge, i la 3.0 com la irrupció de la informàtica.
El salt a la indústria 4.0 comporta una revolució tant en processos de producció com en logística i accés al client; les tecnologies de dades i la intel·ligència artificial s’integren a les organitzacions, treballadors, actius i el client té interacció directa amb l’empresa.
La indústria 4.0 incorpora tecnologies com la robòtica, l’anàlisi massiva de dades, la intel·ligència artificial, tecnologies cognitives, nano tecnologia i Internet de les coses (IoT).
Aquesta revolució, que implica canvis importants en la manera de treballar de les organitzacions, ha arribat al nostre teixit productiu?
Doncs la veritat és que, com e tots els àmbits de la vida, el COVID ha suposat un abans i un després, i ha impactat negativament en alguns aspectes i n’ha accelerat d’altres. Si fem una anàlisi per tecnologies i per sectors veurem que l’avenç de la Indústria 4,0 és molt desigual, destacant de forma especial la introducció de tecnologies per garantir la seguretat de les dades, mentre que la IOT o la impressió 3D no han acabat d’impactar tot i el seu alt potencial.
i ara la indústria 5.0?
Però encara hi cap més tecnologia a les nostres vides? És clar que la velocitat del canvi, la velocitat a què la tecnologia arriba a les nostres vides és increïble, i que els propers anys veurem noves tecnologies que ara ens costa d’imaginar. Per tant, el repte que es planteja la indústria 5.0 no és sobre més tecnologia, sinó com fem més accessible i respectuosa la tecnologia amb els tres pilars fonamentals de la nostra societat: posar l’ésser humà al centre, la sostenibilitat de la activitat humana i la vida al planeta i resiliència front a fets com la pandèmia o altres possibles desastres naturals o provocats per l’home.
El que és clar és que l’entorn VUCA ha transformat la nostra manera de ser i actuar. La tecnologia que ha eclosionat al segle XXI i ha fet que la nostra forma de viure i treballar avui sigui radicalment diferent de la del segle XX. Si a això unim el terratrèmol provocat pel COVID, fan que haguem de pensar la revolució, no només en termes de tecnologia/producció, sinó en termes de societat. De fet, el govern japonès ha encunyat el concepte SOCIETAT 5.0.
Però anem per parts, com es fa la transició de la indústria 4.0. a la indústria 5.0?
La tecnologia ens ha portat avantatges extraordinaris, però potser no estem preparats per absorbir tots els canvis que provoca a les nostres vides. Sense anar més lluny, un grup de científics i acadèmics advoquen per donar una moratòria a la intel·ligència artificial, davant les incògnites que s’obren.
En aquest sentit, la Comissió Europea va publicar l’any 2021 el document on es recull la filosofia de la indústria 5.0 per a Europa, “Industry 5.0, Towards a sustainable, human-centric and resilient European industry”
En aquest document es recullen les línies estratègiques d’aquest model, i s’advoca per una indústria inclusiva i respectuosa amb el medi ambient, a més de resilient davant d’amenaces com la que va suposar el COVID.
És bàsica la implantació d’aquesta filosofia ja que la indústria suposa aproximadament el 20% del PIB de la Unió Europea, sent un element clau en la creació d’ocupació i en l’estratègia de creixement. Perquè continuï sent un factor clau i mantingui la seva competitivitat, la indústria europea necessita adaptar-se contínuament per a afrontar els reptes que es plantegen en l’actualitat, relatius a l’impacte del canvi climàtic i a la irrupció de la tecnologia i el desplaçament que aquesta està produint en determinats sectors sobre la mà d’obra.
Per això la Unió Europea abandera el concepte d’Indústria 5.0, buscant:
- Reducció de costos, mitjançant una major eficiència dels processos.
- Potenciar als empleats reinserint-los en la indústria en simbiosi amb la tecnologia i els sistemes autònoms, buscant ampliar les seves capacitats sense descurar la salut laboral.
- Fer més competitiva la indústria i atreure talent.
Per comparació amb la indústria 4.0, s’advoca per posar les persones al centre, utilitzar la tecnologia per personalitzar l’oferta, adaptar les cadenes de distribució i fer-les distribuïdes i més flexibles, millorar l’experiència de l’usuari i apropar al treballador el lloc de treball.
Però aconseguir aquests objectius pot topar amb un mercat global híper competitiu.
Com podrem aconseguir doncs aquests objectius?
És evident que cal un marc regulador que vetlli per garantir aquests objectius. La reducció d’emissions o projectes que millorin l’entorn han d’estar primats i reconeguts, i a l’inrevés s’han de limitar les indústries que no garanteixin la circularitat i la sostenibilitat. El client, per la seva banda, és cada cop més exigent amb l’impacte ambiental que generen les empreses i cada vegada és més difícil que es puguin donar pràctiques ambientals i socials amb impacte negatiu sense que es produeixi una reacció social.
Pel que fa a posar les persones al centre, actualment ja s’està fent una batalla global per la captura del talent. En aquest camp, l’esforç s’ha de centrar en projectes que evitin una bretxa entre professionals híper qualificats i persones sense formació que quedin fora del mercat de treball.
Com a resum, l aposta per la societat 5.0. ha de ser ferm, per garantir un futur sostenible per al planeta i per als éssers humans, i disposem de tecnologia per fer-ho possible.
Hi serem a temps?
