{"id":43108,"date":"2019-11-25T16:21:10","date_gmt":"2019-11-25T16:21:10","guid":{"rendered":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/innovacio-mite-joc-o-necessitat\/"},"modified":"2025-02-06T17:04:47","modified_gmt":"2025-02-06T17:04:47","slug":"innovacio-mite-joc-o-necessitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/innovacio-mite-joc-o-necessitat\/","title":{"rendered":"Innovaci\u00f3: mite, joc\u2026 o necessitat?"},"content":{"rendered":"

\"innovaci\u00f3\"<\/a><\/p>\n

Dino amb una amiga de fa anys i directora de control de gesti\u00f3 d’una gran companyia industrial espanyola. Tal i com ens asseiem, comen\u00e7a a queixar-se: \u00abEva, est\u00e0 molt b\u00e9 que em demanin idees que van a una base de dades, per\u00f2 ni s\u00e9 que passar\u00e0 amb elles ni tinc temps per posar-les en marxa… Vaig al 200%! Aix\u00f2 no serveix per a res!\u00bb<\/p>\n

<\/a> Hora de fer el caf\u00e8 a un esdeveniment d’innovaci\u00f3; xerro animadament amb un executiu d’una gran companyia espanyola. Em relata orgull\u00f3s els seus volums d’idees generades, els percentatges convertits en prototips o projectes. C\u00e0ndida de mi, li pregunto per l’impacte en negoci; no t\u00e9 cap vergonya en recon\u00e8ixer que no ho mesuren.<\/p>\n

<\/a> Esmorzo amb un antic col\u00b7lega de consultoria. Entre an\u00e8cdota i an\u00e8cdota em deixa anar aquesta: noia som incapa\u00e7os d’aplicar innovaci\u00f3 en els projectes de tecnologia del nostre client (millor no li esmento). Els caps de projecte ens reconeixen que han rebut tot tipus de training i missatges per\u00f2 que no saben per on comen\u00e7ar.<\/p>\n

<\/a> \u00c9s de nit; els nens em deixen aquest espai de solitud abans de dormir, que acostumo aprofitar per repassar els enormes volums d’informaci\u00f3 que la xarxa ens envia cada segon; obro McKinsey… innovaci\u00f3, BCG… innovaci\u00f3, premsa econ\u00f2mica… innovaci\u00f3, Twitter… innovaci\u00f3, LinkedIn… innovaci\u00f3. Horror! Per un moment penso que un virus mal\u00e8vol ha infectat el meu Mac i el tanco r\u00e0pid com si aix\u00f2 em pos\u00e9s fora de perill!<\/p>\n

<\/a> L’obro de nou, no era un virus. \u00c9s el tema de moda en el management actual. No obstant aix\u00f2 la meva experi\u00e8ncia personal i la dels meus col\u00b7legues en llocs de direcci\u00f3 em diu el contrari. Qu\u00e8 est\u00e0 passant?<\/p>\n

<\/a> Avui, \u00e9s una d’aquelles nits que anir\u00e9 a dormir tard i no per estar de copes amb les amigues. He decidit reflexionar sobre aix\u00f2.<\/p>\n

<\/a> Ens bombardegen amb exemples d’empreses innovadores. Els exemples sempre s\u00f3n els mateixos: Apple, Google, Facebook, Einstein… Companyies i personatges que, efectivament, formen part del mite de la innovaci\u00f3. Formen part d’aquestes hist\u00f2ries d’\u00e8xit en les quals, partint del no-res, es creen imperis empresarials gegants actuant de forma radicalment diferent, que s\u00f3n capa\u00e7os de reinventar ind\u00fastries i negocis. O personatges el nivell intel\u00b7lectual i creatiu dels quals, ha provocat salts quantitatius per a la humanitat.<\/p>\n

<\/a> S\u00f3c una dona i una professional que intento ser creativa i disruptiva. Aix\u00ed ho he fet a les companyies on he estat. I quan llegeixo aquestes hist\u00f2ries, quan m’arriben tweets amb frases o hist\u00f2ries d’aquestes companyies obro enormement els ulls, i no puc dissimular un gest entre l’enveja i l’admiraci\u00f3. Per\u00f2, comparat amb la meva experi\u00e8ncia personal, ho veig tan lluny\u00e0 a la meva realitat i la dels meus clients… com jo ho pugui estar dels \u00e8xits de Rafa Nadal. Ja que surt, l’esmento perqu\u00e8 \u00e9s un dels meus \u00eddols.<\/p>\n

Seguint amb el tema que ens ocupa, llegeixo sobre com innovar. I em v\u00e9nen a la ment les noves sales en els edificis moderns dels meus clients, els nous entorns de treball a Microsoft, o els de Google; llegeixo sobre concedir la llibertat als empleats perqu\u00e8 siguin creatius, sobre les sessions on preval la diversi\u00f3 i la llibertat per crear, de l’impacte d’un ambient inspirador, dels colors, d’equips multidisciplinaris, del joc com a inductor de la creativitat… He llegit alguna cosa sobre les olors? No, crec que no. Comen\u00e7o a desvariejar.<\/p>\n

\"Espais<\/a>
Espais de treball de Google<\/figcaption><\/figure>\n

I m’imagino innovar com una cosa divertida, una cosa l\u00fadica o “funny”<\/strong>. I torno a posar el mateix gest d’abans: enveja (jo vull treballar en oficines de colors!), Admiraci\u00f3 (quins l\u00edders m\u00e9s “guais”!) I tamb\u00e9, una miqueta d’incredulitat (de veritat existeix?).<\/p>\n

<\/a> Per\u00f2 a m\u00e9s d’intentar ser creativa i disruptiva s\u00f3c molt realista. I no tinc m\u00e9s remei que rememorar la meva experi\u00e8ncia amb la “innovaci\u00f3 real”. La del dia a dia. La que el mercat m’ha obligat a aplicar si volia sobreviure en les meves empreses.<\/p>\n

<\/a> Fa dos anys, vaig estar en un taller de creativitat d’una coneguda consultoria d’innovaci\u00f3. I el que recordo d’aquell taller \u00e9s que per m\u00e9s idees que jo pos\u00e9s damunt la taula, el monitor sempre em demanava m\u00e9s, sempre tenia un per\u00f2 a la meva idea o un perqu\u00e8 a la meva negaci\u00f3, sempre m’exigia m\u00e9s. Vaig acabar esgotada. I ni tan sols les vaig haver d’implementar!<\/p>\n

<\/a> En els meus projectes de consultoria, quan ens enfrontem a un repte exigent per lliurar, a una oferta diferencial per als nostres clients, exigeixo als meus equips no el 100% sin\u00f3 el 200% de la seva capacitat mental. S\u00f3n sessions esgotadores, i molts poden donar fe d’aix\u00f2. No tenim colors, la sala fa olor al nostre esfor\u00e7 i no tenim temps. Cal tenir idees, idees disruptives i cal tenir-les ja. No m’imagino a mi mateixa explicant-li al client que li lliurem l’oferta en dos mesos perqu\u00e8 no est\u00e0vem creatius. La pressi\u00f3 del negoci no ens deixa al\u00e8 per als entorns “apropiats” per innovar. La pressi\u00f3 del negoci no ens deixa compondre equips nom\u00e9s de “persones motivades per la innovaci\u00f3”. Tots, sense distinci\u00f3, han de crear. Sense excuses. I ho aconseguim. Exhausts, per\u00f2 ho aconseguim.<\/p>\n

<\/a> En la meva experi\u00e8ncia com a part del comit\u00e8 d’executiu de les empreses on he estat, hem intentat trencar el mercat, diferenciar-nos. I ho hem intentat nombroses vegades, i hem fracassat, i hem tornat a intentar-ho per un altra via, i hem tractat de ser creatius, i hem tornat a fracassar. A vegades fracass\u00e0vem per que no \u00e9rem prou creatius, d’altres per les nostres limitacions, per la nostra compet\u00e8ncia o pel nostre management. Per\u00f2 l’empresa havia de cr\u00e9ixer, i despr\u00e9s de molts intents trob\u00e0vem un petit canal per innovar. Era esgotador. Per\u00f2 l’aconsegu\u00edem.<\/p>\n

<\/a> Com a consultora, anys enrere, vaig participar en projectes a instal\u00b7lacions industrials on, juntament amb els empleats, hav\u00edem de buscar la forma d’optimitzar els processos, de reduir els temps. Us puc assegurar que una factoria s’assembla a una sala de Google com jo a Scarlett Johansson. Per\u00f2 innov\u00e0vem. Vaja si innov\u00e0vem! Els empleats es jugaven el futur de la seva f\u00e0brica i del seu lloc de treball; jo, l’avaluaci\u00f3 del soci i la meva promoci\u00f3.<\/p>\n

<\/a> No innov\u00e0vem per imitar a Steve Jobs, o perqu\u00e8 fos \u00abguai\u00bb estar asseguts en cadires de colors. Innov\u00e0vem perqu\u00e8 no ens quedava m\u00e9s remei; perqu\u00e8 era la nostra obligaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

<\/a> Per\u00f2 innov\u00e0vem amb m\u00e9s esfor\u00e7 del necessari i amb menys efic\u00e0cia de la requerida.<\/p>\n

Sincerament, crec que en l’afany dels consultors i dels gurus per emfatitzar la necessitat de la innovaci\u00f3 (amb la qual estic d’acord), estem oblidant explicar la realitat de la innovaci\u00f3: innovar \u00e9s dur, innovar requereix sacrifici, innovar requereix esfor\u00e7. Es fracassa moltes vegades, ens desanimem moltes vegades, no sabem com fer-ho moltes vegades. Per\u00f2 hem de fer-ho, hem d’aprendre a fer-ho, \u00e9s la nostra obligaci\u00f3 com a professionals.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\nI quan, com a professionals responsables, ens plantegem innovar i en els nostres mapes mentals hi ha Steve Jobs, o Google, o una cosa divertida, ho considerem tan lluny\u00e0 a les nostres capacitats que renunciem o perdem la fe en el que ens expliquen.<\/p>\n

<\/a> En resum:<\/p>\n

[Tweet “els missatges que rebem sobre la potenciaci\u00f3 de la innovaci\u00f3… s\u00f3n desmotivadors per innovar! (No m’ho negueu, aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s disruptiu!).”]<\/p>\n

Ja s’ha fet molt tard. El meu esperit de consultora em demana deixar una s\u00e8rie de recomanacions metodol\u00f2giques sobre com consolidar la innovaci\u00f3 en el teixit empresarial espanyol. Per\u00f2, la veritat, estic m\u00e9s aviat passional. Aix\u00ed que, en lloc de p\u00edndoles m\u00e0giques de consultora, vaig a resar petites oracions per la innovaci\u00f3. Al cap i a la fi, ja \u00e9s de nit.<\/p>\n

<\/a> Als meus col\u00b7legues consultors, gurus i directius us demano, com a fan de la innovaci\u00f3:<\/h4>\n