{"id":43144,"date":"2018-06-01T10:37:47","date_gmt":"2018-06-01T10:37:47","guid":{"rendered":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/art-de-fer-preguntes\/"},"modified":"2025-02-09T21:10:55","modified_gmt":"2025-02-09T21:10:55","slug":"art-de-fer-preguntes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/art-de-fer-preguntes\/","title":{"rendered":"L’art de fer preguntes"},"content":{"rendered":"

Sempre que pregunto, com s’innova? obtinc la mateixa resposta: em parlen del fam\u00f3s funnel<\/em> de la innovaci\u00f3 amb les seves etapes d’observaci\u00f3, de prototipatge, etc. Per\u00f2 el que jo vull saber \u00e9s com s\u2019enc\u00e9n l’espurna, com s’aconsegueix que una persona que vol innovar tingui idees que abans no tenia. La majoria de la gent que parla i escriu sobre innovaci\u00f3 (i que fa nom\u00e9s 5 anys es dedicava a altres coses) t\u00e9 serioses dificultats per respondre. La clau per innovar \u00e9s fer-se la pregunta adequada. El problema \u00e9s que encara que naixem preguntadors, estem educats per respondre.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Quan un periodista li va preguntar al ja desaparegut fundador de Gatorade com era possible que la seva empresa fos l\u00edder en el segment de les begudes energ\u00e8tiques, resistint la compet\u00e8ncia de colossos com Coca Cola i Pepsico, aquest li va explicar la seva hist\u00f2ria. A mitjans dels anys 60, treballava com a ajudant en un equip de futbol americ\u00e0 i un detall li va cridar poderosament l’atenci\u00f3: despr\u00e9s dels partits, els jugadors no orinaven. Va comen\u00e7ar a investigar i va descobrir que la deshidrataci\u00f3 que patien durant els partits (baixaven 8 quilos de pes de mitjana), tenia com a conseq\u00fc\u00e8ncia una important p\u00e8rdua d’energia que afectava el seu rendiment. Aix\u00ed que amb un pressupost de 45 d\u00f2lars es va posar fil a l\u2019agulla per desenvolupar una beguda que els permet\u00e9s recuperar electr\u00f2lits i carbohidrats durant l’activitat f\u00edsica. Segons va recon\u00e8ixer el creador de Gatorade “sense aquesta pregunta inicial de per qu\u00e8 els jugadors no orinaven, l’empresa mai hagu\u00e9s existit”<\/em>.<\/p>\n

El principal tret de la intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s la capacitat d’aprendre. I l’element m\u00e9s important per aprendre \u00e9s fer-se les preguntes adequades perqu\u00e8 demostren una cosa capital: que est\u00e0s pensant intensament.<\/strong> No obstant aix\u00f2, ja des del col\u00b7legi fem just el contrari. La teva traject\u00f2ria educativa es mesura per la capacitat de respondre preguntes que tu no et fas (les fan els teus professors) i per tant no t’interessen. El que m\u00e9s tem un professor \u00e9s aquella pregunta que no sap contestar. Tant \u00e8mfasi en memoritzar respostes nom\u00e9s s’explica perqu\u00e8 tenim p\u00e0nic a fer preguntes. \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil avaluar respostes que avaluar preguntes. Per aix\u00f2, si anys despr\u00e9s et tornen a preguntar el mateix que vas estudiar a l’escola, no pots respondre perqu\u00e8 se’t va oblidar. No es tracta de mala mem\u00f2ria sin\u00f3 que el teu nivell de comprom\u00eds amb aquelles preguntes era m\u00ednim. El col\u00b7legi et fa aprendre respostes respecte del que ja se sap, mentre la vida gira sobre preguntes que no tenen resposta, que no saps com es resolen. En el m\u00f3n que espera als nostres fills, memoritzar respostes no servir\u00e0 de gaire. Per aix\u00f2 l’educaci\u00f3 ha de preparar-te per imaginar preguntes que no existeixen (innovar). Tot aix\u00f2 explica perqu\u00e8 els adults som contestadors professionals. Els teus clients, els teus caps i la teva empresa esperen respostes igual que els teus fills i la teva parella. El primer que fas per intentar incorporar-te al m\u00f3n laboral \u00e9s sotmetre’t a una entrevista de feina on respons preguntes de qui et vol contractar (i tractes de no dir cap barbaritat que et deixi fora). A ning\u00fa sembla importar-li les teves preguntes m\u00e9s enll\u00e0 del sou que rebr\u00e0s.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, no sempre era aix\u00ed. Els nens, que es caracteritzen per la seva curiositat i el seu desig d’entendre el m\u00f3n, s\u00f3n m\u00e0quines de fer preguntes<\/a> moltes d\u2019elles descabellades. Recordo unes vacances a la platja en que el meu fill gran I\u00f1igo, que deuria tenir 3 anys, em va bombardejar amb preguntes sense parar: per qu\u00e8 l’aigua del mar \u00e9s salada? per qu\u00e8 hi ha onades a la vora? per qu\u00e8 el ferro s’oxida amb l’aigua? A cada intent meu de resposta, li seguia un altre per qu\u00e8 i despr\u00e9s un altre… Es tracta de la millor senyal d’aprenentatge possible. Mentre l’error dispara el proc\u00e9s d’aprendre (quan I\u00f1igo s’empassa aigua del mar la seu expectativa que fos dol\u00e7 fracassa), la pregunta \u00e9s el pas determinant per esbrinar qu\u00e8 va fallar. De la mateixa manera, quan un adult s’enfronta a una cosa que no ent\u00e9n, el que fa \u00e9s preguntar. En primer lloc i de forma inconscient, et preguntes a tu mateix. Si no trobes una soluci\u00f3, llavors preguntes a qui tinguis a m\u00e0 (als teus amics, companys de l’empresa, etc.) el que demostra la import\u00e0ncia de tenir una bona xarxa de contactes. Se sol dir que all\u00f2 important no \u00e9s saber, sin\u00f3 tenir el tel\u00e8fon del que sap. Si tot i aix\u00ed no aconsegueixes el que buscaves, llavors preguntes a Google (el que \u00e9s un avan\u00e7 gegant) ja que, encara que no sigui molt intel\u00b7ligent<\/a>, fins fa poc, les teves \u00faniques opcions eren fullejar una enciclop\u00e8dia o anar a una biblioteca.<\/p>\n

\"Els<\/a>
Els nens s\u00f3n m\u00e0quines de fer preguntes.<\/figcaption><\/figure>\n

\u00c9s preocupant \u00e9s que ning\u00fa ens ensenya a fer preguntes. La innovaci\u00f3, \u00e9s un proc\u00e9s d’aprenentatge, ja que t’enfrontes a un cam\u00ed desconegut, i es deslliga amb preguntes que poden ser de molts tipus:<\/h4>\n
    \n
  • Preguntes per q\u00fcestionar que afloren gr\u00e0cies a la teva curiositat, a la teva habilitat per analitzar l’entorn i detectar anomalies, inconsist\u00e8ncies i desafiar per qu\u00e8 les coses s\u00f3n com s\u00f3n. Les grans preguntes sorgeixen de la confusi\u00f3, del conflicte i per formular es requereix capacitat d’an\u00e0lisi i esperit cr\u00edtic.<\/li>\n
  • Hi ha preguntes prepositives, per explorar solucions a all\u00f2 que em vaig q\u00fcestionar (per qu\u00e8 necessitem professors, per qu\u00e8 ensenyem \u00e0lgebra…). En aquest cas, formulo preguntes, per desencadenar la imaginaci\u00f3: per qu\u00e8 no provem amb aix\u00f2, per qu\u00e8 no podrien ser les coses d’una altra manera? Els nens, que sempre estan experimentant i aprenent, es pregunten tota l’estona qu\u00e8 passaria si…?<\/li>\n
  • La llista \u00e9s infinita: preguntes per indagar, per entendre, per confirmar, per aprofundir, per descartar…<\/li>\n<\/ul>\n

    La pregunta diu molt sobre la persona que la formula. Un preguntador no \u00e9s alg\u00fa precisament autocomplaent ni c\u00f2mode. Cada vegada que preguntes, demostres inter\u00e8s per un tema (digues-me quines preguntes fas i et dir\u00e9 qu\u00e8 t’apassiona) i tamb\u00e9 pel que altres saben sobre aix\u00f2. Preguntar \u00e9s un gest d’humilitat intel\u00b7lectual perqu\u00e8 reconeixes que no saps i est\u00e0s disposat a aprendre de tercers. Preguntar et fa cre\u00efble, et fa conscient del teu coneixement (fortaleses) i mostra que tens “punts febles”. En preguntar, et permets dubtar del que saps, a no assumir-ho com una veritat indiscutible. Aquest article nom\u00e9s valdr\u00e0 la pena si en acabar de llegir-lo, et mostra algun angle que desconeixies i et deixa amb m\u00e9s preguntes que les que tenies a l’inici.<\/p>\n

    No preguntar \u00e9s, en ocasions, signe de sup\u00e8rbia, de creure que no hi ha res m\u00e9s que jo hagi d’aprendre. Hi ha persones que no pregunten perqu\u00e8 no volen quedar en evid\u00e8ncia o dir alguna cosa inconvenient. Qui pregunta assumeix el protagonisme, porta el rumb i la iniciativa en la conversa mentre que qui respon no pot evitar anar a remolc del ritme imposat per l\u2019altre. El que ens cal no \u00e9s tant buscar respostes a preguntes d’altres, sin\u00f3 generar les nostres a les pr\u00f2pies preguntes. Quan obtens una resposta, ja no sents la necessitat de continuar aprofundint perqu\u00e8 assumeixes que has complert amb l’objectiu. Una vegada li van preguntar a Einstein quina era la difer\u00e8ncia entre ell i una persona normal. Einstein va dir que si li demanes a una persona normal que trobi una agulla en un paller, la persona s\u2019atura quan troba una agulla. Ell, per\u00f2, posaria cap per avall tot el paller a la recerca de totes les agulles possibles. Cada pregunta genera una o v\u00e0ries de les respostes que immediatament generen noves preguntes i el cicle es repeteix una i altra vegada.<\/p>\n

    Les preguntes tenen un poder incre\u00efble. Quan et fas una pregunta que t’importa, \u00e9s molt dif\u00edcil quedar-te sense esbrinar la resposta. Una pregunta sense resposta no et deixa tranquil fins que la resols. Les bones preguntes t’obliguen a contestar-les, exigeixen ser respostes. Es clar que els contextos influeixen enormement. Les religions o els r\u00e8gims dictatorials (i tamb\u00e9 bastantes organitzacions), s\u00f3n ambients poc propicis per innovar. Es tracta d’espais on les preguntes ja estan formulades i les respostes s\u00f3n immutables. No pots canviar les respostes i menys per formular noves preguntes. Tampoc \u00e9s benvingut que busquis respostes diferents, sin\u00f3 que s’espera que les obeeixis i no les q\u00fcestions, ni amenacis l’ordre establert. En aquests entorns no hi ha oportunitats per exercir la iniciativa ni per discutir les veritats oficials. Per sort, innovar dep\u00e8n de tu, no de la teva empresa ni del teu govern.<\/p>\n

    La teva capacitat de fer preguntes \u00e9s el que t’obre (o et tanca) portes gegantines a la vida. El que m\u00e9s et fa cr\u00e9ixer s\u00f3n aquelles preguntes per les quals no necess\u00e0riament tens una resposta, preguntes que no t\u2019havies fet abans i que t’obliguen a pensar. No obstant aix\u00f2, encara es menysprea que responguis “no ho s\u00e9” a una pregunta, tolerem malament a qui no t\u00e9 certeses. No ens sentim c\u00f2modes davant el dubte o la ignor\u00e0ncia. L’obsessi\u00f3 de les empreses per la immediatesa, per obtenir resultats fa que no deixem tot just temps per les preguntes. Assumim que el proc\u00e9s de reflexi\u00f3 nom\u00e9s ens retarda en l’assoliment dels nostres objectius, el que ens porta a assumir conclusions precipitades i prendre decisions sense haver sospesat detingudament els riscos que aix\u00f2 comporta. En una organitzaci\u00f3, alg\u00fa que pregunta molt resulta inc\u00f2mode. En primer lloc perqu\u00e8 s’assumeix que hauria de saber (“el teu deure \u00e9s saber, per aix\u00f2 et paguen<\/em>“) Quan et sents insegur per preguntar, llavors optes per mentir, evites preguntar per no quedar en rid\u00edcul o simules que saps el que en realitat no saps. I en segon lloc, perqu\u00e8 quan preguntes, pots deixar en evid\u00e8ncia a altres que haurien de saber. Molts caps no suporten les preguntes que els pertorben perqu\u00e8 encara que sembli mentida, segueix sent enutj\u00f3s que un cap no tingui respostes a totes les possibles preguntes.<\/p>\n

    La creativitat \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de preguntes i no de m\u00edstica. La pregunta de Newton sobre per qu\u00e8 cauen les pomes no \u00e9s sofisticada, per\u00f2 el fet de no fer-se la pregunta impossibilita descobrir res. Les preguntes s\u00f3n les que mouen el m\u00f3n. Innovar \u00e9s una actitud i fer preguntes est\u00e0 directament relacionat amb la teva disposici\u00f3 a observar la realitat i a no donar res per fet. Ser intel\u00b7ligent equival a fer preguntes oportunes. El nostre coneixement i la nostra capacitat per innovar estan absolutament condicionats per les preguntes que fem. La innovaci\u00f3 \u00e9s sempre una resposta que nom\u00e9s apareix a partir d’una pregunta, no hi ha innovaci\u00f3 sense pregunta pr\u00e8via.<\/strong> Quines preguntes tens? I quins no t’est\u00e0s fent?<\/p>\n

    Ara tens l\u2019oportunitat de preguntar! Si vols continuar debatent amb nosaltres sobre l\u2019art de preguntar i la innovaci\u00f3, ho pots fer mitjan\u00e7ant els comentaris!<\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Com s\u2019enc\u00e9n l’espurna, com s’aconsegueix que una persona que vol innovar tingui idees que abans no tenia? La clau per innovar \u00e9s fer-se la pregunta adequada.<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":57001,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[218,171],"tags":[],"class_list":["post-43144","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-innovacio-oberta","category-metodologies-dinnovacio"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43144","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43144"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43144\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/57001"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43144"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=43144"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=43144"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}