{"id":43275,"date":"2018-06-15T10:03:29","date_gmt":"2018-06-15T10:03:29","guid":{"rendered":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/proces-dinnovacio-lart-fer-preguntes\/"},"modified":"2025-02-09T19:12:15","modified_gmt":"2025-02-09T19:12:15","slug":"proces-dinnovacio-lart-fer-preguntes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/proces-dinnovacio-lart-fer-preguntes\/","title":{"rendered":"El proc\u00e9s d’innovaci\u00f3, o l\u2019art de fer preguntes"},"content":{"rendered":"

Els que el coneixem, sabem que el proc\u00e9s d’innovaci\u00f3 no \u00e9s f\u00e0cil ni divertit. \u00c9s complex, i ho fem divertit nom\u00e9s per patir menys! S’ha instal\u00b7lat en el subconscient aquesta relaci\u00f3 aparentment directa entre innovaci\u00f3, idees i diversi\u00f3. La innovaci\u00f3, en realitat, es pateix. I perqu\u00e8 es pateixi menys, s’intenta fer divertida. La diversi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s una eina que utilitzem per patir menys el proc\u00e9s innovador. \u00bfPer\u00f2 per qu\u00e8 \u00e9s tan complex el proc\u00e9s innovador? Molt senzill: la innovaci\u00f3 \u00e9s complexa perqu\u00e8 no es tracta de tenir bones idees, sin\u00f3 de fer les preguntes adequades: no estem preparats per a aix\u00f2.<\/strong><\/p>\n

La import\u00e0ncia de les preguntes en la planificaci\u00f3 del proc\u00e9s d’innovaci\u00f3<\/h4>\n

Sempre hem planificat, en la gesti\u00f3 de projectes tradicional, per a l’efici\u00e8ncia, la seguretat i el control, per assegurar resultats. Aix\u00f2 \u00e9s un bon Project Manager.<\/p>\n

Per\u00f2 resulta que la innovaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s que passa en entorns de risc, ambig\u00fcitat i incertesa. A la que la planificaci\u00f3 eficient, simplement no \u00e9s possible. Ens trobarem molts sots en el cam\u00ed. I aix\u00f2 \u00e9s amb el que ha de lidiar un responsable d’Innovaci\u00f3.<\/p>\n

\"El
El proc\u00e9s d’innovaci\u00f3: empatitzar, reformular els reptes, idear, desenvolupar conceptes, testejar i implementar<\/figcaption><\/figure>\n

Hi ha moltes aproximacions, tradicions o escoles pel que fa al proc\u00e9s d’innovaci\u00f3. Per citar alguns, l’escola industrial i el seu model stage-gate<\/em>, l’escola del programari i la seva metodologia agile<\/em>, la nova escola dels emprenedors i la seva metodologia Lean<\/em>, o l’escola del disseny i la metodologia design thinking<\/em>.<\/p>\n

Totes s\u00f3n metodologies que han ent\u00e8s, a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica que, en innovaci\u00f3, com m\u00e9s aviat es cometin els errors, millor<\/span><\/strong>. I per aix\u00f2 introdueixen el m\u00e0xim de preguntes possible al principi del proc\u00e9s.<\/p>\n

[Tweet “en innovaci\u00f3, com m\u00e9s aviat es cometin els errors, millor”]<\/p>\n

Behavioural economics<\/em>: les preguntes s\u00f3n m\u00e9s importants que les idees<\/h4>\n

El proc\u00e9s d’innovaci\u00f3 tal com el coneixem ara t\u00e9 l’origen en la behavioural economics<\/em> de, entre altres, Herbet Simon, pare del concepte “satisficing”<\/em><\/strong>, paraula que ve al seu temps de la uni\u00f3 de satisfy<\/em> i suffice<\/em>. Segons Simon, que va estudiar els efectes psicol\u00f2gics, cognitius, socials i emocionals entre d’altres sobre la presa de decisions, les persones no prenem decisions de manera racional, sin\u00f3 afectats per tot un seguit d’elements psicol\u00f2gics i cognitius que no controlem<\/strong>. A m\u00e9s, mai tenim la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per a la presa de decisions, i en els moments actuals, si la tingu\u00e9ssim, no ser\u00edem capa\u00e7os de processar-la!<\/p>\n

No nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que com demostra Derren Brown en aquest programa, les nostres idees v\u00e9nen afectades pel context que vivim a curt termini. No us perdeu com uns directors d’art desenvolupen la seva “gran” idea per a una campanya de publicitat. I quins resultats obt\u00e9 una persona que no t\u00e9 ni idea de publicitat.<\/p>\n