{"id":43338,"date":"2018-05-31T09:55:34","date_gmt":"2018-05-31T09:55:34","guid":{"rendered":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/la-revolucio-la-formacio-professional-1a-part\/"},"modified":"2025-02-09T15:45:04","modified_gmt":"2025-02-09T15:45:04","slug":"la-revolucio-la-formacio-professional-1a-part","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/la-revolucio-la-formacio-professional-1a-part\/","title":{"rendered":"La revoluci\u00f3 de la formaci\u00f3 professional \u2013 1a Part"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-11911\" src=\"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/ian-schneider-66374-1.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"683\" \/><\/p>\n<p><strong>El m\u00f3n est\u00e0 canviant radicalment<\/strong>. Com explica detalladament Juan Mart\u00ednez-Barea al seu llibre \u201cEl mundo que viene\u201d, publicat l\u2019any 2014, hi ha tres corrents al m\u00f3n actual que faran que aquest canvi\u00ef radicalment entre els propers 2 i 8 anys. Per\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanic autor que parla d\u2019aquests canvis. Enrique Dans, tamb\u00e9 \u00e9s conegut per les seves previsions en l\u00ednia amb les de Mart\u00ednez-Barea, i en definitiva, en l\u00ednia amb el que indica el World Economic Forum en el seu informe <a href=\"http:\/\/www3.weforum.org\/docs\/WEF_FOJ_Executive_Summary_Jobs.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer nofollow\">The Future of Jobs<\/a>. Recentment, l\u2019economista Xavier Sala i Mart\u00edn i el Director General de Google for Work, Isaac Hern\u00e1ndez, tamb\u00e9 s\u2019han afegit al corrent d\u2019investigadors que donen suport a aquestes tesis.<\/p>\n<p>Les tres corrents que coincideixen en el temps s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>Acceleraci\u00f3 tecnol\u00f2gica<\/li>\n<li>Hiperconnectivitat<\/li>\n<li>Explosi\u00f3 dels pa\u00efsos emergents<\/li>\n<\/ul>\n<p>Resumeixo a continuaci\u00f3 els principals arguments de <a href=\"https:\/\/twitter.com\/Juan_Barea\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">Juan Mart\u00ednez-Barea<\/a> que justifiquen l\u2019afirmaci\u00f3 que acabo de fer,\u00a0 i les principals conseq\u00fc\u00e8ncies per a les persones, els professionals, el sistema educatiu i m\u00e9s concretament per a la Formaci\u00f3 Professional de cadascuna d\u2019aquestes tend\u00e8ncies.<\/p>\n<ul>\n<li><u>Acceleraci\u00f3 tecnol\u00f2gica<\/u>. Tot i que fa temps que es parla d\u2019una revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, actualment la tecnologia es troba en un punt d\u2019inflexi\u00f3 que fa que el seu creixement passi de ser lineal a exponencial seguint la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llei_de_Moore\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">llei de Moore<\/a>. Aix\u00f2 far\u00e0 que diverses tecnologies com la computaci\u00f3, l\u2019energia solar, la rob\u00f2tica o la impressi\u00f3 3D, facin un salt espectacular que portar\u00e0 a noves maneres de treballar, noves solucions, i nous negocis que canviaran el mercat financer i laboral.<\/li>\n<li><u>Hiperconnectivitat<\/u>. Internet ha connectat el m\u00f3n. Per\u00f2 no nom\u00e9s internet, tamb\u00e9 els sat\u00e8l\u00b7lits o els mitjans de transport, entre d\u2019altres, fan que el m\u00f3n sigui molt m\u00e9s petit que fa unes d\u00e8cades. Avui, la majoria dels habitants de tots els pa\u00efsos desenvolupats o en vies de desenvolupament estan connectats a l\u2019ordinador i\/o al tel\u00e8fon m\u00f2bil. En pa\u00efsos com la \u00cdndia, cada mes s\u2019incorporen 5 milions de nous usuaris a internet. En pocs anys, aix\u00f2 ser\u00e0 una realitat a tot el m\u00f3n, i far\u00e0 que tothom tingui acc\u00e9s al coneixement, als mercats o al finan\u00e7ament. La situaci\u00f3 geogr\u00e0fica deixar\u00e0 de ser un avantatge, el que comptar\u00e0 ser\u00e0 la qualitat de la proposta que es faci des de qualsevol lloc del m\u00f3n. Per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2, les previsions indiquen que l\u2019evoluci\u00f3 de la tecnologia, permetr\u00e0 que en 5 anys estiguem connectats a 7 elements (vehicles, electrodom\u00e8stics, vestuari, salut&#8230;), i aquest nou escenari marcar\u00e0 les compet\u00e8ncies i capacitats dels treballadors d\u2019\u00e8xit.<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><u>Explosi\u00f3 dels pa\u00efsos emergents<\/u>. Sumat als dos corrents anteriors, es d\u00f3na el fet que els pa\u00efsos emergents entraran de ple en aquest nou m\u00f3n hiperconnectat i tecnol\u00f2gic, possibilitant que el creixement personal dels seus habitants depengui de la meritocr\u00e0cia, \u00e9s a dir, nom\u00e9s la seva capacitat d\u2019aprenentatge i la seva empenta personal limitaran el desenvolupament de la seva carrera professional i personal. En aquest marc, els pa\u00efsos desenvolupats estaran en desavantatge, ja que els estudis demostren que les noves generacions estan excessivament acomodades i s\u2019ha perdut la meritocr\u00e0cia com a valor personal. En un m\u00f3n que buscar\u00e0 el talent dels millors per tirar endavant els projectes de futur, les ganes d\u2019assolir el mateix nivell que els habitants dels pa\u00efsos desenvolupats far\u00e0 que els nois i noies dels pa\u00efsos emergents guanyin la partida. Nom\u00e9s cal veure la<a href=\"http:\/\/www.nytimes.com\/2015\/05\/05\/business\/dealbook\/with-big-names-and-money-flowing-in-tech-start-ups-in-india-heat-up.html?_r=0\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer nofollow\"> velocitat de generaci\u00f3 d\u2019<em>startups<\/em> i la capacitat d\u2019atracci\u00f3 d\u2019inversors que tenen els joves indis<\/a> en l\u2019actualitat.<\/li>\n<\/ul>\n<p>La suma d\u2019aquestes tres tend\u00e8ncies, far\u00e0 que entrin en joc aspectes que fins ara no eren cr\u00edtics en la posici\u00f3 que les persones, i per tant els professionals, eren capa\u00e7os d\u2019ocupar i que en el futur proper ho seran. Entre aquests aspectes, voldria centrar-me en dos que considero cr\u00edtics; la meritocr\u00e0cia i l\u2019adaptaci\u00f3 a l\u2019entorn.<\/p>\n<ul>\n<li><u>Meritocr\u00e0cia<\/u>. Cada cop m\u00e9s, les persones tenen visibilitat per damunt de les empreses o organitzacions. Les xarxes socials col\u00b7laboren en aquesta difusi\u00f3 dels m\u00e8rits propis, per\u00f2 la recerca de talent per part de les empreses, tamb\u00e9 hi juga un paper important. L\u2019esfor\u00e7 personal, les habilitats, capacitats i compet\u00e8ncies desenvolupades i la manera com es gestionen, unit a la hiperconnectivitat, fa que les persones siguin visibles en determinats entorns on es busca aquest talent. Amb la desaparici\u00f3 de les dist\u00e0ncies, aquest \u00e9s un element fonamental per a la col\u00b7laboraci\u00f3 en projectes determinats, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, una pe\u00e7a clau a l\u2019hora de trobar bones oportunitats laborals. En aquest entorn, apareix un perill: qu\u00e8 passar\u00e0 amb les persones que no arribin a destacar per els seus m\u00e8rits? Igual que els mercats estan patint un canvi que fa que passin d\u2019estructures piramidals a estructures de triangles invertits, en les quals els productes de gamma mitjana estan desapareixent, el m\u00f3n laboral experimentar\u00e0 el mateix canvi, amb treballadors que aporten molt valor afegit, i altres que seran tan f\u00e0cilment substitu\u00efbles, que perdran capacitat de negociaci\u00f3 de les condicions laborals.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-11903 size-full\" src=\"http:\/\/www.societatdelainnovacio.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/01.png\" alt=\"\" width=\"1300\" height=\"622\" \/><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-11907 size-full\" src=\"http:\/\/www.societatdelainnovacio.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/03.png\" alt=\"\" width=\"1460\" height=\"622\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Malauradament, com en tots els canvis, aquestes persones aniran a parar als nivells m\u00e9s dif\u00edcils de la societat, per aix\u00f2 \u00e9s tan important, a nivell de pa\u00eds, aconseguir que la majoria dels ciutadans puguin aconseguir un estatus general decent en un m\u00f3n global.<\/p>\n<ul>\n<li><u>Adaptaci\u00f3 a l\u2019entorn<\/u>. Els entorns del futur m\u00e9s proper, seran entorns canviants, per\u00f2 de canvis molt m\u00e9s r\u00e0pids que els que es varen produir en les tres primeres revolucions industrials. El risc d\u2019analfabetisme tecnol\u00f2gic \u00e9s elevat i pot ser un dels elements diferenciadors entre els professionals d\u2019\u00e8xit i els professionals que tinguin dificultat per trobar un lloc de treball. Per aquest motiu, cal adaptar el sistema educatiu a les necessitats d\u2019adaptaci\u00f3 a entorns canviants per tal que les persones no quedin a\u00efllades de l\u2019evoluci\u00f3, especialment l\u2019evoluci\u00f3 laboral.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>El sistema educatiu Catal\u00e0.<\/strong> El sistema de formaci\u00f3 professional catal\u00e0, ja disposa d\u2019algunes eines que poden ajudar a capacitar als nous professionals, per exemple InnovaFP, per\u00f2 cal dur a terme altres actuacions. Al meu entendre, algunes d\u2019aquestes adaptacions haurien d\u2019anar en la seg\u00fcent direcci\u00f3:<\/p>\n<p>1. <u>Eliminaci\u00f3 dels t\u00edtols d&#8217;FP<\/u>. Cal una oferta complerta, variada, i concentrada d\u2019unitats formatives que permeti que cadasc\u00fa es cre\u00ef un perfil professional propi, excepte en els casos en qu\u00e8 s\u2019exigeixi una titulaci\u00f3 per complir amb la normativa vigent. Aquestes noves unitats formatives haurien d\u2019estar adaptades a les necessitats de cada moment i sector, i haurien de substituir als m\u00f2duls formatius. Fins i tot en el cas que la titulaci\u00f3 sigui un requeriment de la normativa per poder ocupar un lloc de treball, es podria fer una oferta informant de les unitats formatives que cal superar per tal de poder obtenir una titulaci\u00f3 determinada. Cal tenir en compte que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil actualitzar una unitat formativa, crear-ne una de nova o eliminar-ne una d\u2019obsoleta, que no pas fer el mateix amb tota una titulaci\u00f3.<\/p>\n<p>2. <u>Formaci\u00f3 dual<\/u>. Caldria potenciar la formaci\u00f3 dual, apropant tant com sigui possible les necessitats de les empreses a la formaci\u00f3 de nous professionals. Un cop introdu\u00efda aquesta modalitat formativa al sistema de formaci\u00f3 professional catal\u00e0, penso que \u00e9s hora de fer un pas m\u00e9s per apropar una mica m\u00e9s el sistema dual catal\u00e0 al sistema dual alemany o dan\u00e8s, en els quals la matriculaci\u00f3 d\u2019alumnes a la formaci\u00f3 professional est\u00e0 lligada a la contractaci\u00f3 d\u2019aquests per part de les empreses. Tot i ser una proposta ambiciosa, aquesta ha de ser una aposta de pa\u00eds, i han de treballar-hi conjuntament el m\u00f3n de l\u2019empresa i l\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n<p>3. <u>Centres d\u2019FP<\/u>. Tot i que es poden mantenir els actuals centres d\u2019FP del territori catal\u00e0 amb la seva oferta de formaci\u00f3 professional de grau mitj\u00e0, caldria disposar de menys centres que ofereixin formaci\u00f3 professional de grau superior, a l\u2019estil de les universitats, on la concentraci\u00f3 de fam\u00edlies professionals, professors i alumnes, permeti fer aquesta oferta \u00e0mplia i complerta d\u2019unitats formatives exposada al punt 1. Mantenir-se a prop d\u2019aquests centres de refer\u00e8ncia, faria que els professionals poguessin mantenir els seus coneixements actualitzats, i formar una xarxa de contactes que els ajud\u00e9s en els reptes que hagin d\u2019afrontar, a imatge del que ja est\u00e0 passant a universitats com el <a href=\"https:\/\/alum.mit.edu\/networks\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer nofollow\">MIT<\/a>, <a href=\"https:\/\/alumni.stanford.edu\/get\/page\/landing\/community\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer nofollow\">Stanford<\/a> o <a href=\"http:\/\/singularityuglobal.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer nofollow\">Singularity University<\/a>. Aquest tipus de centres, farien que cursar formaci\u00f3 professional de grau superior, fos tan interessant com cursar una carrera universit\u00e0ria, i serien m\u00e9s barats i eficients que els centres actuals.<\/p>\n<p>4. <u>Treball en equip<\/u>. Els nous professionals no tindran un contracte amb una empresa, seran aut\u00f2noms i treballaran per projectes. Empreses com Google Espa\u00f1a o Iberdrola, ja llancen projectes per als quals contracten a professionals independents que no formen part de la seva plantilla, sin\u00f3 que formen part d\u2019unes bases de dades de persones amb capacitats interessants per participar en determinats projectes. Aquest model que s\u2019est\u00e9n entre moltes empreses, es fonamenta en la reducci\u00f3 de les estructures de les empreses i l\u2019aprofitament del talent disponible, sense necessitat de lligar-se a persones concretes amb perfils determinats. Malgrat el que es pugui pensar de l\u2019\u00e8tica d\u2019aquesta tend\u00e8ncia, la realitat \u00e9s que cal que els nous professionals estiguin preparats per adaptar-se a aquest entorn si \u00e9s el que prospera, i un bona manera de fer-ho \u00e9s posar a disposici\u00f3 de les persones una oferta com la descrita al punt anterior, amb la necess\u00e0ria inclusi\u00f3 d\u2019unitats formatives que els permetin aconseguir visibilitat en un entorn tan competitiu. Tamb\u00e9 cal que l\u2019oferta estigui basada en enfrontar-se a reptes reals treballats en equip que els apropin a la manera com treballaran quan s\u2019incorporin al m\u00f3n laboral.<\/p>\n<p>5. <u>Perfil del docent<\/u>. Per aix\u00f2, calen professors amb experi\u00e8ncia laboral que es mantinguin actius en entorns empresarials\u00a0 organitzatius que els aportin el coneixement i experi\u00e8ncia necessaris per poder transmetre als alumnes les capacitats, compet\u00e8ncies o habilitats necess\u00e0ries en cada moment. Aquesta relaci\u00f3 es pot articular de diferents maneres, n\u2019apunto tres a continuaci\u00f3:<\/p>\n<p>a. <strong>Estades formatives.<\/strong> El sistema educatiu catal\u00e0, ja preveu i fomenta aquest tipus de formaci\u00f3, per la qual els professors poden fer estades en empreses per actualitzar els seus coneixements. La \u00fanica pega d\u2019aquesta eina, \u00e9s la limitaci\u00f3 en el nombre i la durada de les estades, especialment les estades de tipus B, amb substituci\u00f3, que representen una despesa important per a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n<p>b. <strong>Compatibilitat laboral.<\/strong> Aquesta altra eina que tamb\u00e9 preveu el sistema educatiu actual, permet que un professor pugui dedicar fins a 18 hores a la setmana a una altra activitat econ\u00f2mica fora del centre. Aquesta eina no sempre es pot utilitzar per part dels professors, ja que dependr\u00e0 de la possibilitat de compaginar-ho amb l\u2019horari de perman\u00e8ncia al centre.<\/p>\n<p>c. <strong>Intercanvi de professionals.<\/strong> La meva proposta en aquest punt, \u00e9s que el sistema permeti fer un intercanvi de professor i professionals d\u2019empresa que posi a l\u2019abast dels alumnes l\u2019experi\u00e8ncia del dia a dia. Durant un per\u00edode determinat, i amb la finalitat de donar als alumnes un coneixement experimental d\u2019un contingut del qual el professor no tingui experi\u00e8ncia, es podria intercanviar al professor per un professional expert. El professor, aprofitaria per fer una estada a l\u2019empresa oferint el seu talent per realitzar tasques que l\u2019empresa consideri d\u2019inter\u00e8s, fins i tot es podria tractar d\u2019una estada formativa per acumular experi\u00e8ncia en el camp en qu\u00e8 vagi mancat. Per altra banda, el professional estaria fent unes classes basades en la seva experi\u00e8ncia que permetrien als alumnes treballar aspectes de la programaci\u00f3 de l\u2019assignatura amb un expert en la mat\u00e8ria.<\/p>\n<p>Es podria pensar tamb\u00e9, en treure profit de la figura de l\u2019expert que el sistema ja preveu, per\u00f2 que pr\u00e0cticament no s\u2019utilitza, excepte en comptades ocasions com \u00e9s el cas de l\u2019Institut Bonanova de Barcelona, que tan bons resultats els est\u00e0 donant. Podria tractar-se de manera an\u00e0loga a la figura dels professors associats de les universitats.<\/p>\n<p>En qualsevol cas, caldria repensar la c\u00e0rrega lectiva i l\u2019organitzaci\u00f3 hor\u00e0ria que permeti compaginar la tasca docent i mantenir el contacte amb l\u2019empresa.<\/p>\n<p>6. <u>Equip directiu<\/u>. L\u2019equip directiu del centre, ha de ser un actiu important en la relaci\u00f3 amb les empreses. A m\u00e9s de professionalitzar la direcci\u00f3 dels centres, exigint una formaci\u00f3 determinada i convertint-lo en un cos diferent al dels docents, a l\u2019estil del cos d\u2019inspecci\u00f3, penso que hi ha d\u2019haver, com a m\u00ednim, dues figures que estiguin totalment alliberades de la tasca docent. Una seria la figura del director\/a, i l\u2019altra seria una persona que s\u2019hauria de centrar en la gesti\u00f3 de la relaci\u00f3 amb les empreses, oferir serveis, fer visites de presentaci\u00f3 i seguiment, etc\u00e8tera. Aquesta persona ha de tenir un clar perfil comercial que permeti estr\u00e8nyer la relaci\u00f3 entre el centre formatiu i les empreses o entitats i ha d\u2019evitar que una empresa hagi de tenir contacte amb v\u00e0ries persones per a diferents col\u00b7laboracions amb el centre (Dual, FCT, Innovaci\u00f3, Assessorament&#8230;).<\/p>\n<p>7. <u>Organitzaci\u00f3 de centres<\/u>. Per facilitar l\u2019organitzaci\u00f3 i adequaci\u00f3 dels centres de Formaci\u00f3 Professional a les necessitats de l\u2019entorn, caldria que la composici\u00f3 dels c\u00e0rrecs directius i de coordinaci\u00f3 fos espec\u00edfica per a cada centre i responent a projectes determinats, de manera que aquesta composici\u00f3 pugui variar per a cada centre, i que en cadascun d\u2019ells pugui variar en el temps, reconeixent-la administrativament i en quant al salari en tot moment.<\/p>\n<p>8. <u>Implantaci\u00f3<\/u>. <a href=\"https:\/\/twitter.com\/kenpmorse?lang=ca\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer nofollow\">Ken Morse<\/a> fundador del MIT Entrepreneurship Center diu: \u201cSi has d\u2019emprendre un nou projecte o negoci, que sigui gran o ambici\u00f3s, perqu\u00e8 et costar\u00e0 el mateix que un de petit i les recompenses seran, en tots els aspectes, molt m\u00e9s grans\u201d. El temps \u00e9s limitat i si volem que els futurs professionals puguin adaptar-se a les necessitats que les empreses tindran en breu, cal que els canvis en el sistema educatiu es facin de forma accelerada. Aix\u00ed doncs, s\u00f3c de l\u2019opini\u00f3 que, en aquest cas, cal actuar radicalment, evitant les que en altres marcs s\u00f3n fases aconsellables, per passar a redissenyar el sistema i aplicar-lo simult\u00e0niament, tot dissenyant un m\u00e8tode d\u2019avaluaci\u00f3 capa\u00e7 de discriminar les actuacions que tenen bons resultats d\u2019aquelles que no siguin tan bones.<\/p>\n<h2>Properament publicar\u00e9 la segona part de la Revoluci\u00f3 de Formaci\u00f3 Professional, mentrestant, estar\u00e9 encantat de llegir i respondre els vostres comentaris!<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El m\u00f3n est\u00e0 canviant radicalment. Com explica detalladament Juan Mart\u00ednez-Barea al seu llibre \u201cEl mundo que viene\u201d, publicat l\u2019any 2014, hi ha tres corrents al m\u00f3n actual que faran que aquest canvi\u00ef radicalment entre els propers 2 i 8 anys.<\/p>\n","protected":false},"author":33,"featured_media":56919,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[190],"tags":[],"class_list":["post-43338","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-innovacio-educativa"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/33"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43338"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43338\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/56919"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=43338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=43338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}