![\"Imatge](\"http:\/\/www.societatdelainnovacio.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/fringe.jpg\")
De la primera cosa que un s’adona quan coneix Asimov, \u00e9s que la seva producci\u00f3 liter\u00e0ria \u00e9s tan \u00e0mplia, que \u00e9s dif\u00edcil saber per on comen\u00e7ar. De fet, hi ha uns quants posts escrits a la blogosfera voltant de \u201ccom llegir a Asimov<\/a>\u201d. Comencem per la seva famosa trilogia de La Fundaci\u00f3<\/strong>? Ens llancem a per alguna cosa potser m\u00e9s coneguda gr\u00e0cies al cinema, com la saga dels Robots, que inclou Jo Robot<\/strong>, pel\u00b7l\u00edcula protagonitzada per Will Smith? O, potser, haur\u00edem d\u2019iniciar-nos en Asimov amb el que seria la trilogia detectivesca (amb t\u00edtols com “Les voltes d’acer”, “El sol nu”, o “Els robots del clarejar”), des del punt de vista cronol\u00f2gic de l\u2019acci\u00f3? Doncs b\u00e9, ni un ni l’altre, em vaig decidir per un llibre independent, La Fi de l’eternitat<\/strong> (escrit el 1955) com una prova d’estiu per comprovar el meu nivell d’atracci\u00f3 cap a aquest autor.<\/p>\n Per\u00f2 no nom\u00e9s vaig llegir el llibre, sin\u00f3 que a m\u00e9s, investigant sobre el personatge, vaig saber que Asimov fins i tot ja havia aportat a aix\u00f2 de la creativitat fa molt de temps, parlant d’alguns principis per a la generaci\u00f3 d’idees amb \u00e8xit, principis que molts, avui, estem predicant en els nostres entorns laborals. L’\u00e0nim del post d’avui no \u00e9s comptar ni resumir el llibre, per a aix\u00f2 ja hi ha especialistes, si no repassar la seva aportaci\u00f3 a la creativitat, i proposar un exercici per a la creaci\u00f3 d’idees, basant-nos en la lectura de La fi de l’eternitat<\/strong>.<\/p>\n El 1959, una spinoff<\/em> (anomenada Allied Research Associates) del MIT de Boston obt\u00e9 un contracte amb l’organitzaci\u00f3 governamental americana ARPA (l’ag\u00e8ncia que va donar origen al propi Internet), per investigar sobre diferents formes i aproximacions possibles per a un sistema de defensa de m\u00edssils. Volien que aquesta spinoff<\/em> pens\u00e9s “out of the box<\/em>” per ells. Aquesta spinoff<\/em>, va pensar que Isaac Asimov podria ser una bona font d’inspiraci\u00f3, aix\u00ed que el van portar a unes quantes reunions. Despr\u00e9s de veures algunes vegades, l’autor va dimitir de la tasca, per por que la revelaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 confidencial li limit\u00e9s la seva capacitat creativa (per no posar blanc sobre negre coses que abans eren ci\u00e8ncia ficci\u00f3, i que ara serien realitats confidencials). No obstant aix\u00f2, no va voler anar-se’n sense deixar uns quants consells i idees, diguem-ne principis, sobre la generaci\u00f3 d’idees, per ajudar a Allied Research Associates i ARPA en el seu objectiu. Alguns principis com els que resumim a continuaci\u00f3 (us recomano la lectura completa de la seva carta per m\u00e9s principis sobre creativitat<\/a>):<\/p>\n 1. <\/strong>La necessitat de connectar informaci\u00f3 aparentment inconnexa. <\/strong>Us sona aix\u00f2 de “innovation is connecting the dots<\/em>” de Steve Jobs, oi? Asimov ja va parlar d’aix\u00f2 molt abans, quan es referia al fet que Darwin, i tamb\u00e9 Wallace, descobrissin cadascun pel seu costat el proc\u00e9s de l’Evoluci\u00f3 per selecci\u00f3 natural. Va dir, que el que calia no eren bi\u00f2legs que hagin estudiat el comportament de les esp\u00e8cies i que a m\u00e9s hagin llegit a Malthus, sin\u00f3 que a m\u00e9s fossin capa\u00e7os de connectar les dues coses.<\/p>\n \u201cUndoubtedly in the first half of the 19th century, a great many naturalists had studied the manner in which species were differentiated among themselves. A great many people had read Malthus. Perhaps some both studied species and read Malthus. But what you needed was someone who studied species, read Malthus, and had the ability to make a cross-connection.\u201d<\/em><\/p>\n 2. Treballar la creativitat en grups petits i entorns de confian\u00e7a. <\/strong>Isaac Asimov defensava que la creativitat est\u00e0 mal vista, que no \u00e9s bo ser creatiu en p\u00fablic, que fins i tot \u00e9s vergonyant. Pensava, com ja hem comentat per aqu\u00ed anteriorment, que una bona idea requereix de desenes i centenars d’idees dolentes, o boges. I que, per tant, es necessita realitzar un treball individual, o b\u00e9 un treball en un equip petit en el qual hi hagi un entorn de confian\u00e7a.<\/p>\n \u201cThe presence of others can only inhibit the creative process, since creation is embarrassing.\u201d<\/em><\/p>\n 3. Per obtenir bones idees, necessites col\u00b7laboraci\u00f3. <\/strong>\u00c9s de fet la combinaci\u00f3 d’idees de persones diferents el que crea les idees d’\u00e8xit.<\/p>\n \u201cIf one person mentions the unusual combination of A-B and another the unusual combination A-C, it may well be that the combination A-B-C, which neither has thought of separately, may yield an answer.\u201d<\/em><\/p>\n 4.<\/strong> Implica en innovaci\u00f3 a les persones que vulguin participar volunt\u00e0riament, <\/strong>als m\u00e9s motivats. No paguis per crear idees. De fet, Asimov pensa que la sensaci\u00f3 de responsabilitat de crear idees inhibeix la creativitat. Les millors idees v\u00e9nen, per contra, des del joc, l’emoci\u00f3 positiva, la inspiraci\u00f3.<\/p>\n \u201cProbably more inhibiting than anything else is a feeling of responsibility. The great ideas of the ages have come from people who weren\u2019t paid to have great ideas, but were paid to be teachers or patent clerks or petty officials, or were not paid at all. The great ideas came as side issues.\u201d<\/em><\/p>\n I per acabar, aprofito la lectura d’aquest estiu per proposar-vos el seg\u00fcent joc de generaci\u00f3 d’idees, inspirant-me sobretot en la t\u00e8cnica del “I si …?”.<\/p>\n Objectiu<\/em>: Assolir 100 idees en un per\u00edode r\u00e0pid de temps.<\/p>\n Qui participa<\/em>: Reuneix-te amb un m\u00e0xim de 5 persones en total. Seguint els consells d’Asimov, nom\u00e9s voluntaris, es clar.<\/p>\n Com funciona: <\/em>Contesta les seg\u00fcents 5 preguntes, en 60 segons cadascuna. Cada integrant del grup ha de, com a m\u00ednim, aportar 5 respostes diferents, per a cada pregunta:<\/p>\n I aix\u00f2 \u00e9s tot!<\/p>\n Queda clar que la literatura i la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 poden representar una gran font de creativitat i innovaci\u00f3 per a les empreses, organitzacions i negocis d’avui. I queda clar tamb\u00e9, com deia el meu col\u00b7lega, que per ser innovador, “cal llegir m\u00e9s a Issac Asimov”!<\/p>\n Gr\u00e0cies per seguir-nos i per compartir. Us deixem alguns enlla\u00e7os interessants si us agrada la ci\u00e8ncia ficci\u00f3:<\/p>\n 4 Elements clau per aconseguir una empresa creativa<\/a>, per SDLI<\/p>\n M\u00e9todo Asimov: los tips m\u00e1s originales del h\u00e9roe de los innovadores,<\/a> per La Naci\u00f3n<\/p>\n El ensayo de Isaac Asimov sobre la creatividad<\/a>, per Realego<\/p>\n![\"Will](\"http:\/\/www.societatdelainnovacio.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/yo-robot.jpg\")
Aportaci\u00f3 d’Isaac Asimov a la generaci\u00f3 d’idees i creativitat<\/strong><\/h2>\n
![\"Escena](\"http:\/\/www.societatdelainnovacio.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/nightfall.jpg\")
T\u00e8cnica de creativitat basada en la lectura La fi de l\u2019Eternitat<\/em>:<\/strong><\/h2>\n
\n